@OPokalchuk. Directora de @Amnistia_UA.
OPINIÓ
Per Oksana Pokalchuk, directora AI a Ucraïna
La directora d’Amnistia Internacional a Ucraïna, ha explicat per twitter els esdeveniments de la regió més àmplia d’Ucraïna des de la perspectiva dels drets humans. La Independent en reprodueix el text íntegrament.
La dimensió de gènere d’aquesta guerra és molt important. Estic iniciant un fil sobre com la guerra afecta als drets de les dones a Ucraïna: incloent l’accés a la sanitat, la violència domèstica i sexual, i el treball sexual…@amnesty ja ha documentat com la militarització i la guerra dels últims anys al Donbas han provocat un augment dels índexs de violència de gènere i una reducció de l’accés als serveis essencials. Es tracta d’un patró que ara s’estendrà a tot el país.
La nostra recerca de 2020 es va centrar en la violència domèstica i la violència sexual contra les dones i les nenes en les zones de les regions de Donetsk i Luhansk, afectades pel conflicte i controlades pel govern d’Ucraïna. En aquest fil, em basaré en les conclusions d’aquesta recerca. No obstant això, soc conscient que qualsevol extrapolació pot ser molt especulativa. Així i tot, ofereix una imatge aproximada del que podríem esperar en el futur.
Accés a la sanitat
En primer lloc, la guerra destrueix infraestructures vitals: des de carreteres fins a hospitals. Fins i tot quan cessen les hostilitats, el transport públic entre ciutats i pobles pot no estar disponible. En la pràctica, això significa que una dona que necessiti atenció mèdica en un poble sense hospital haurà de viatjar a un altre lloc per a obtenir el tractament necessari, i el viatge no serà fàcil.
A causa dels estereotips socials i a la discriminació de gènere, les dones tendeixen a no aprendre a conduir i no tenen cotxes. Això significa que han de dependre dels homes quan es tracta de transport. Fins i tot si hi ha un hospital en una ciutat/poble, pot estar: a) desbordat pel treball relacionat amb la guerra; b) molts professionals poden fugir per por de les hostilitats.
Això significa que els que es troben en la part inferior de l’espectre de riquesa i pobresa tindran encara menys oportunitats de rebre el tractament necessari, simplement perquè no tenen mitjans per a escapar d’una zona de conflicte.
Un altre aspecte important que s’ha destacat bastant en els mitjans de comunicació és que ara les dones de tota Ucraïna han de donar a llum en refugis antibombes.
Foto: independent.co.uk
Violència masclista
La destrucció de les infraestructures també afecta a la resposta a la violència domèstica. Una supervivent de la violència domèstica no podrà trobar un refugi. Ja que no n’hi ha gaires a Ucraïna i per que viatjar pot ser impossible. Imaginin-se viure amb un maltractador en una ciutat devastada per la guerra. Les dones poden no sentir-se segures ni tan sols a casa.
Treball sexual
En l’est d’Ucraïna, moltes famílies s’han transformat en llars amb prefectura femenina, i les dones també han tingut dificultats per a accedir a ocupacions, serveis, proteccions socials i assistència humanitària. La UNFPA va destacar que “les dones que viuen en zones de conflicte […] corren el risc de recórrer cada vegada més al comerç sexual com a mitjà per a satisfer les necessitats més bàsiques de les seves famílies” i que la majoria dels incidents “estan associats al personal militar i a les forces de l’ordre”.
Segons la nostra recerca de 2020, les dones que tinguin sexe en contextos de pobresa, desplaçament i conflicte en l’est d’Ucraïna poden estar exposades a la violència dels soldats. Més violacions dels drets humans pel fet que les autoritats no garanteixen l’accés a la justícia en els casos de violència sexual.
Violència sexual
Com sempre, és molt poc denunciada fins i tot anys després de la fase activa d’un conflicte.
Segons les observacions i entrevistes de @amnistia en les localitats afectades, les dones han continuat sofrint violència sexual per part del personal militar de diverses formes, especialment en les zones al llarg de la línia de contacte.
Durant les missions de recerca en 2019, els delegats de @amnistia van obtenir 8 informes creïbles sobre violacions (2 incidents), intents de violació (1 incident) i assetjament sexual (5 incidents) comesos en 2017-2018 per membres de l’exèrcit ucraïnès fora del context de detenció i llocs de control. Tots aquests casos es van produir en llocs amb gran presència militar en zones residencials pròximes a la línia de contacte.
La violència sexual en els territoris no controlats pel govern continua sent una àrea inexplorada, però sens dubte la situació allí és encara més greu. És important recordar que la violació és un crim de guerra.
