Friday 19 July 2024

Friday 19 July 2024

Compartir

ODISSEU: eina per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural

La població de la Catalunya rural s’ha masculinizat i envellit de forma alarmant com a conseqüència de l’emigració dels més joves que busquen treball i oportunitats en zones urbanes. Aproximadament un 50% d’aquets joves són estudiants universitaris que abandonen les seves llars per formar-se i no tornen per falta d’oportunitats a la seva regió.

Entre ells destaca la problemàtica de la dona amb estudis superiors que en algunes comarques és del 80% d’atur.

Per combatre aquesta despoblació i fomentar la tornada i la inserció laboral de joves en el mitjà rural, s’ha desenvolupat el programa ODISSEU – recentment presentat als mitjans de comunicació -, iniciativa conjunta de la Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA) i de la Fundació del Món Rural, que ha estat impulsada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. (Aquesta informació pot consultar-se àmpliament en www.fmr.cat i www.desenvolupamentrural.cat )

odisseu

L’atur creix entre les dones universitàries.

Les xifres d’ocupació i atur varien segons les comarques i el gènere dels seus joves. A la Vall d’Aran i el Pallars Sobirà els aturats menors de 35 anys suposen més del 40%. El Ripollés, en canvi, és la comarca que menys atur juvenil té entre els seus aturats, un 31%. El percentatge d’ocupació femenina (gairebé el 46 % en el conjunt de les comarques rurals) cada vegada s’apropa més a valors paritaris, però encara hi ha una clara diferència segons territoris. Entre les comarques amb una major incidència d’atur femení destaquen el Solsonés, el Pallars Sobirà i l’Alt Penedès, que superen el 48% de noies entre el total d’aturats joves.

Per regla general el nivell d’estudis de les noies joves aturades és superior al dels nois. Del conjunt d’estudiants de comarques rurals, un 60% són noies. En les comarques de les Garrigues i la Terra Alta, les noies suposen més del 80% dels joves aturats amb estudis superiors.

Possiblement aquestes xifres d’atur es corresponguin amb els estudis triats i les possibilitats de treball. Així, veiem que el 79% de les joves que es matriculen a la Universitat de Barcelona ho fan en Medicina. Així mateix, de les inscrites en comarques rurals un 88% cursa infermeria i també hi ha majoria de dones entre l’alumnat d’Educació Social. Per contra, en enginyeria tècnica agrícola el 56% del total són nois i la incidència més baixa de noies està en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport.

Diversitat territorial

L’estudi analitza en profunditat la diversitat territorial de Catalunya, especialment en 5 comarques: Alta Ribagorça, Noguera, Ribera d’ Ebre, Ripollés i Solsonès. Totes elles concentren la seva activitat econòmica en diferents àrees, ignorant que existeixen unes altres que haurien de potenciar. També analitza la població de cada zona i les seves necessitats, oferint solucions i recomanacions. De tot això hem conversat amb Anna Vilaseca i Eduard Trepat, redactors del projecte, de l’Àrea de Sociologia de la Fundació del Món Rural:

– Segons l’estudi com és el territori i quins són els nous jaciments d’ocupació? Quins són les propostes estratègiques?

Nosaltres ens hem basat en el corpus teòric dels nous jaciments d’ocupació i els sectors emergents, segurament n’hi pot haver altres. Aquesta teoria es va desenvolupar en treballs anteriors de la FMR del DRUAB ( Grup de Recerca del desenvolupament Rural de la UAB), que els va adaptar a l’escenari rural i els va creuar amb els focus de recerca i ocupació, obtenint 17 àmbits amb potencial, que van des de la cura a la població, passant per l’elaboració i la comercialització de productes agroalimentaris, els transports i la comunicació, la gestió de les noves energies i l’aigua, o la governança.

Els nous jaciments d’ocupació, no són un concepte nou, la Comunitat Europea els va definir ja al 1993 (“Creixement, competitivitat i ocupació. Reptes i indicacions per entrar al segle XXI” CE 1993), i fan referència a desenvolupar una economia molt més orientada a l’ocupació que al creixement. Les iniciatives que se’n desprenen, en general troben el seu marc idoni en activitats que cobreixen necessitats socials sense resposta per part de l’oferta; actuen en mercats incomplets i de caràcter de prestació local, i normalment ho fan en forma de microempreses, autoocupació, o iniciatives col.lectives). a més, tenen un fort component femení. No obstant això, també tenen molts handicaps, amplificats en moments com l’actual, com una forta dependència sector públic i la dificultat per aconseguir finançament aliè privat o els requeriments de capacitació tècnica. S’han fet propostes per a cadascun dels territoris estudiats, a partir d’aquesta teoria i del feedback dels agents significatius dels territoris, en funció dels seus punts fortsi amb mes potencialitat de desenvolupament.

L’envelliment de la població i el despoblament constant del món rural són un gran problema. Podria quantificar-me en xifres la migració de joves a zones urbanes –la majoria no tornen- per estudiar a la Universitat?

Segons les dades de l’estadística de variacions residencials 2000-2009 del padró municipal d’habitants a Catalunya, els emigrants – no nomes els que van a la universitat, sinó tots- cap a municipis urbans ( mes de 10.000 habitants,) , en aquest període fou de 154.773 joves, el 50% dels emigrants totals i el 8,2% de la població total, amb gairebé paritat entre nois i noies. Parlem de tendències que s’haurien de poder revertir facilitant el retorn del capital humà format a les zones rurals d’origen, per a treballar o iniciar activitats empresarials de valor afegit i que tinguin un impacte en el benestar de la població rural en general.

– El que estudien els i les joves i el que es necessita al seu territori coincideix? Quines són les seves recomanacions?

En general, els projectes de desenvolupament econòmic de les zones rurals no tenen prou en compte el paper que ha de jugar la seva joventut formada en el seu devenir, i la veritat és que les pertoca un lloc molt destacat. Primer de tot, hi ha dues premisses indispensables: el territori ha de saber “què té” i “cap on vol anar”. Aquest plantejament, que hauria de ser consensuat, ens permetrà veure com hi encaixen els i les joves i iniciar accions que fomentin l’apropament. D’altra banda, el retorn dels i les joves als territoris rurals hauria de ser una acció estratègica de govern.

Nosaltres proposem un model que bàsicament el que fa es crear ponts de comunicació i concertació; d’una banda, entre el món universitari i el teixit empresarial rural, i de l’altra entre el context macro (Govern de la Generalitat i representants empresarials o agents socials) i l’escenari micro (administració local, teixit empresarial o associacions d’empresaris). Creiem que aquests son els dos fronts prioritaris a abordar.

– Finalment, creu que cal posar de moda el fet de “ser rural”?

No crec que s’hagi de posar de moda “ser rural”, doncs les modes solen ser massa volàtils… Cal posar en valor els atributs positius de ser, viure i treballar al món rural, de forma perdurable, fomentar una identitat positiva que generarà apoderament, i deixar i fer deixar definitivament enrere la idea que associava “rural “ a “endarrerit”. Per això, cal deixar clar a tots els nivells i sobretot als mitjans de comunicació, la contribució del món rural, el sector agrari i els seus empresaris i professionals, a la riquesa i desenvolupament del país. 

Compartir

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Mèxic: Deixa Calderón demandes insatisfetes en salut per indígenes

Falten hospitals especialitzats i més fons contra violència Dones indígenes van demanar al govern...

Colombia:Promouen a la ràdio colombiana una campanya a favor de defensores de DH

L’organització internacional Front Line Defenders i el Moviment Nacional de Víctimes de Crims d’Estat (MOVICE)...

NOTA DE PREMSA 18 d’abril 2016: Manifest Barcelona de la VI Trobada de la XIPVG

Manifest de les 157 periodistes amb Visió de Gènere en el marc de la VI...