Oaxaca es troba entre els 20 estats amb major nombre de dones desaparegudes, d’acord amb una informació de la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH), va assenyalar Yésica Sánchez Maya, directora jurídica del Consorci per al Diàleg Parlamentari i la Equitat d’Oaxaca.
Mujereres.Oaxaca.Mexico
En participar en el conservatori “Desaparició forçada a Oaxaca”, per commemorar el Dia Internacional de les Víctimes de Desaparicions Forçades, la feminista va puntualitzar que l’informe sobre la “Situació dels Drets Humans a Mèxic” dóna compte de la greu crisi que travessa el país en aquesta matèria.
Els casos de desaparició i desaparició forçada de dones i nenes succeeixen en diverses àrees del país, fet generant alarma entre la societat civil, i portat al fet que es presenti un major nombre de sol·licituds d’alerta de violència de gènere, va exposar Sánchez Maya.
D’acord amb la informació, ha afegit que de 2011 a abril de 2015 es van registrar 7.060 casos de dones desaparegudes o extraviades, sent Tamaulipas en primer lloc amb 1.170, seguit per l’Estat de Mèxic amb 1.007 casos; Oaxaca se situa en el lloc 19 amb un registre de 100 desaparicions.
De les denúncies presentades davant la Procuradoria General de la República, en aquest mateix temps hi ha hagut 125 casos, i és Guerrero qui ocupa el primer lloc, amb 33 casos. En aquesta llista no hi apareix Oaxaca.
En l’esdeveniment commemoratiu del 30 d’agost, es va tenir present la desaparició forçada de Daniela i Virginia Ortiz, indígenes triquis de les que no s’ha sabut res des de fa més de 10 anys i que és un exemple clar de l’omissió d’actuciór de les autoritats.
Acompanyada d‘Antonia, mare de Daniela i Virginia, així com d’ Emelia Ortiz, cosina de les desaparegudes, i per la periodista d’ Oaxaca, Soledad Jarquín, Yésica Sánchez ha afirmat que, per a les famílies de les persones desaparegudes és una màxima prioritat saber la veritat de que els ha passat.
El país travessa una greu crisi, amb particular èmfasi en desaparicions i desaparicions forçades, execucions extrajudicials, tortura, així com una situació d’inseguretat ciutadana i el difícil accés a la justícia, a més de la impunitat que preval, va dir la feminista en sintetitzar l’informe de la CIDH.
