Aquests dies a Barcelona se celebren diversos actes relacionats amb les anomenades noves masculinitats, el primer d’ells, avui mateix 6 de setembre, ha estat un taller a la FCONDG “NOVES MASCULINITATS I EL TREBALL DE COOPERACIÓ I DESENVOLUPAMENT” , també el 7 i el 8 d’aquest mes d’octubre a l’Espai Bonnemaison s’hi celebra el Congreso Iberoamericano de Masculinidades y Equidad: Investigación y Activismo
Entre altres ponents hi participarà l’historiador cubà Julio César González Pagés, en condició de coordinador de la Red Iberoamericana de Masculinidades. Reproduïm un article de l’agència SEMlac on es parla de part de la tasca que està fent aquesta xarxa. Ell és l’autor dels llibres: Macho, varón, masculino ( llegiu l’article de La Independent ), Por andar vestida de hombre i Gallegues a Cuba.
El llenguatge audiovisual pot resultar una estratègia efectiva per sensibilitzar sobre l’equitat de gènere. Així ho demostra l’experiència que, des de Cuba, desenvolupa la Xarxa Iberoamericana de Masculinitats, a partir de la utilització de documentals, vídeos i curtmetratges, produïts amb la finalitat de promoure noves masculinitats i feminitats.
Més de 70 materials d’aquest tipus es troben a disposició del grup, diversos d’ells realitzats per joves sense cap entrenament en els mitjans, però amb desitjos de transformar antics estereotips. Una multimèdia presentada a l’Havana, el passat mes de juliol, reuneix gairebé tots aquests treballs.
Dayron Oliva Hernández, professor d’Història a l’Institut Superior d’Art i membre del projecte, confirma que “en cap cas la realització ha estat relacionada amb un interès professional, sinó que forma part d’un objectiu de la Xarxa de sensibilitzar a persones joves amb la igualtat de gènere, per anar deconstruint els models que provoquen inequitat i violència “.
Aprofitant la relació de les noves generacions amb les tecnologies de la comunicació, l’historiador cubà Julio César González Pagés, coordinador general de la Xarxa, aposta pel vídeo i Internet per difondre el coneixement de gènere. “Hem vist que a on no arriba un article o un llibre, sí que hi arriba un clip, un espot o un documental”, opina.
Temes com l’ocupació, la migració, la discriminació racial, la violència, la diversitat sexual, l’educació, entre altres, han motivat diversos d’aquests treballs, la majoria accessibles a través del lloc oficial de la Xarxa.
Segons Oliva Hernández, que va començar a treballar aquests temes des de la seva etapa de formació com a llicenciat en Història, la iniciativa ha aconseguit que els estudiants s’involucrin amb la ideologia de gènere a través de la pràctica audiovisual. “Ens fixem sobretot en el contingut del missatge, tractant de transformar estereotips i criteris dicotòmics”, argumenta.
González va comentar que el treball amb reguetoners i rapers, desenvolupat en aquest sentit en diversos països d’Amèrica Llatina, ha produït vídeos clips amb l’enfocament de les noves masculinitats. A més, la Xarxa rep la col.laboració assídua de cineastes com Ana Margarita Moreno, Marilyn Solaya i Ernesto Pérez Zambrano, que han problematitzat a la pantalla assumptes com el masclisme, la transsexualitat i les dificultats de les dones per practicar en esports masculinitzats.
“La documentalística ens ha ajudat a arribar a sectors per als que no val el discurs acadèmic”, va emfatitzar el professor de la Universitat de l’Havana i un dels principals representants dels estudis sobre masculinitats a Amèrica Llatina. Legitimar el vídeo com una font acadèmica, sobretot en els temes de gènere, ha estat objectiu de diversos projectes desenvolupats per la Xarxa al costat d’institucions d’alguns dels 28 països que la conformen.
“El que passa és que en molts llocs es pren l’audiovisual com una cosa subjectiva, però em sembla important que la pedagogia canviï i busqui fonts alternatives per al coneixement. La noció de l’audiovisual només com un fet artístic no permet apreciar la seva importància per als canvis socials “, afirma González Pagès.
Per l’investigador, la generació d’avui no llegeix menys, sinó que llegeix més audiovisual, i això cal aprofitar-ho a favor de les reivindicacions de gènere. Dos dels seus llibres, Por andar vestida de hombre i Gallegues a Cuba, confirmen la seva aposta per llenguatges hipermedials, en presentar-los com multimèdies i incloure peces audiovisuals realitzades per estudiants de la Xarxa . Portar el debat sobre gènere més enllà de l’elit erudita ha servit per pluralitzar les accions del col.lectiu d’homes. “Hem tornat el gènere a la seva essència militant.
Els nostres audiovisuals els debatem en presons, en comunitats, i no només en els centres tradicionals d’educació”, explica González Pagès. “No sempre podem fer grans investigacions ni escriure llibres, i l’audiovisual ens permet incidir de forma més directa en les comunitats”, afegeix.
La Xarxa Iberoamericana de Masculinitats compta amb un portal, http://www.redmasculinidades.com, des del qual es socialitzen articles acadèmics i investigacions, però també notícies, tons de iphone i vídeos. “Tenim més de quatre milions de visites i això dóna la idea que, contemporitzant el llenguatge, sense frivolitats, podem permetre a la gent que estan acostumades a més dinamisme, que consumeixin aquests productes amb l’enfocament de les noves masculinitats”.
