OPINIÓ
El cos de les dones ha estat i és, per les grans religions monoteistes el receptacle on comença la vida. Res més. Per això mateix el pretenen controlar, perquè l’espècie depèn dels nostres ventres.
Al llarg dels segles de presència constant i per tant d’influència de les religions en la vida pública i en els governs dels estats i nacions, han imposat els seus criteris tant als espais públics com als privats. I els resultats d’aquests criteris els seguim visquent cada dia les dones de tot el món, més enllà de quina sigui la nostra raça, credo o nacionalitat, ja que se’ns segueix negant la llibertat d’acció sobre el nostre propi cos.
D’aquesta manera, no només se’ns imposen maternitats forçades a l’impedir que puguem decidir si aquest moment és l’adequat o no per a una maternitat responsable, sinó que també ens impedeix el dret a gaudir d’ell per pur plaer sense necessitat de procrear.
El fet que un Estat com l’Espanyol pretengui estar a l’avantguarda de la modernitat i en l’elit dels països més desenvolupats del món, xoca frontalment amb les polítiques que el ministre de Justícia (ni tan sols intervé en el debat públic la ministra de sanitat que és a qui correspondria fer-ho) pretén imposar a les dones en el nostre àmbit més privat com ho és l’elecció de la nostra maternitat ( o no ).
Ruiz Gallardón, amb els seus cinquanta-cinc anys encara per complir, sembla vingut de l’edat mitjana, ja que s’ha embarcat en la seva pròpia croada contra les dones que no compartim la seva reaccionària manera de pensar i pretén castigar a totes amb la seva retrògrada reforma l’actual llei sobre salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’ embaràs.
Pretén tornar-nos a un sistema en què persones alienes a les nostres vides ens autoritzin o no a interrompre nostres embarassos. Que ens tutelen, com si les dones fóssim eternes menors que no saben ni poden fer-se càrrec de les seves pròpies vides i d’aquesta manera imposar maternitats no desitjades. Amb aquesta reforma es torna a donar prioritat al fetus sobre la vida ja construïda de la mare a qui es redueix, de nou a ser el mer receptacle que ha de parir amb dolor.
Els mandats de la religió en aquest cas la catòlica, amb una forta influència sobre la vida de Ruíz Gallardón, un cop més s’imposen a la llibertat d’elecció de les dones les vides de les quals tornaran a córrer perill per contravenir el que s’estableix, per ser lliures per triar sobre les seves pròpies vides i els seus propis destins.
La Constitució avala la igualtat entre homes i dones però, s’imaginen una normativa que imposés a la força la paternitat als homes, sense llibertat d’elecció i als que se’ls negués fins i tot el plaer de gaudir del seu cos ja que únicament està destinat a la paternitat?. S’imaginen com se sentirien els homes a qui obliguen a ser pares a la força fins i tot després d’haver-los violat?, o s’imaginen que per evitar ser pare tot i haver estat violat, hagués de tenir l’autorització de gents estranyes a la seva vida, però sense eixos permisos es veuria obligat a una paternitat imposada? Segurament tot seria diferent i això sense comptar amb els nou mesos d’embaràs i el part!!
No podem permetre que ningú s’apropiï de les nostres llibertats individuals i el nostre dret a decidir ser mares, o no, és un d’aquests drets. Bastants anys, morts i dolor ens ha costat poder tenir unes petites parcel·les de llibertats perquè vingui un ministre amb creences ultracatòliques i que ens les intenti prendre. A vegades he pensat que el fet que Ruíz Gallardón no tingui filles pot tenir alguna cosa a veure en això, ja que d’ haver-ne tingut, no sé jo si ho viuria amb aquesta lleugeresa.
Hi ha en joc el nostre dret a ser éssers humans completament lliures per decidir com volem viure les nostres vides i les nostres relacions sexuals i/o de parella.
Hi ha en joc el nostre futur però també el de les nostres filles, nebodes, amigues, germanes, etc . i no podem donar ni un sol pas enrere, perquè la nostra llibertat de triar què fer amb les nostres vides és només nostra i no ens poden imposar maternitats forçades.
Hi ha en joc el dret a gaudir del nostre propi cos de la forma en què ho vulguem fer i sense que ningú intervingui en la nostra privacitat ni en la nostra intimitat.
Hi ha en joc la nostra responsabilitat adulta de poder decidir com, quan i amb qui ser mares.
I sobretot tenim dret a ser feliços sent o no mares i estimant a qui desitgem estimar i de la forma en què decidim fer-ho, amb descendència o sense.
Ningú de l’àmbit públic s’ha de ficar en aquests espais de privacitat. I molt menys un ministre de profundes conviccions catòliques que al seu torn són misògines i que amb la seva croada contra la nostra llibertat de decidir sobre el nostre cos i sobre la nostra maternitat, està aconseguint que de nou ens agrupem per sortir al carrer, de nou a cridar alt i clar que “ni un pas enrere sobre els nostres drets sexuals i reproductius, ni sobre el nostre dret a decidir”.
Senyor Ruíz Gallardón, es pot governar a cop de majories absolutes, però aquestes majories passen i la història acaba col·locant a cadascú al seu lloc i si la seva reforma ultrarreaccionària i misògina veu la llum, la història – la qual també vam escriure les dones- el col·locarà a vostè en el lloc que li correspongui: el de la fosca reacció misògina que el seu missatge representa.
Nosaltres, les que creiem en les nostres llibertats personals, col•lectives i en el nostre dret a decidir seguirem cridant a places i carrers aquella consigna que vostè ens ha portat a la memòria que deia: “nosaltres parim, nosaltres decidim”. Perquè és el nostre dret. Perquè és el nostre cos. Perquè som éssers lliures i complets. Perquè no necessitem ni capellans, ni tutors. Perquè la nostra vida i els nostres cossos són únicament nostres i de ningú més.
A davant ministre, ja li adverteixo que ens trobarà davant seu.
