OPINIÓ
23 de setembre. Dia Internacional contra l’Explotació Sexual i la Trata de Persones. Manifest d’Intersindical
Poc han canviat les coses per a les milers de víctimes que anualment són capturades, venudes i explotades sexualment arreu del món.
Poc han canviat des que es va instaurar, en 1999 a Dhaka (Bangla Desh), el 23 de setembre com el Dia Internacional contra l’Explotació Sexual i la Trata de Persones.
Any rere any, repetim les estadístiques que parlen dels milers de dones a l’Estat espanyol en situació de prostitució, d’aquests quatre milions de desplaçaments de persones en el món que comporta o dels set bilions de dòlars anuals de guanys que suposa aquest negoci, el més rendible després del tràfic d’armes.
També recordem la impossibilitat de donar unes xifres més reals de la quantitat de dones i xiquetes (fundamentalment la majoria de les víctimes d’explotació sexual són del sexe femení) que són venudes com a esclaves sexuals.
Però del que no hi ha dubte és del fet que el 90% de les persones que exerceixen la prostitució són explotades per proxenetes. Víctimes de trata o no, no tenen ni voluntat, ni opinió, ni llibertat. Perquè elles no han triat ser segrestades, enganyades, venudes, comprades, explotades, violades, amenaçades, colpejades, aïllades, assassinades… exhibides en carrers, clubs o carreteres com a nines trencades, amb poca roba, vexades, arrossegant les seues cadenes davant la mirada indiferent o –encara pitjor– la moralina de la societat. A les nostres filles els ensenyem a ser atractives, als fills a menysprear les dones que no ho són i a comprar sexe. Mares o putes. Sembla que no sabem transmetre més valors.
La prostitució i el tràfic de persones per a l’explotació sexual (pornografia, matrimonis forçats i prostitució forçada) existeixen perquè hi ha homes que compren sexe, responent així a allò que espera d’ells el patriarcat. Un model social que es retroalimenta d’una cultura misógina en la qual juga un paper important la pornografia, que promou la demanda del cos de les dones i marca el model de sexualitat i de relacions entre dones i homes, sotmetent a les primeres al domini d’ells. Que estigmatitza i criminalitza a les dones prostituïdes i perjudica greument al conjunt de la societat.
No ens oblidem de les xiquetes segrestades de Nigèria o en Mossul sotmeses a la brutalitat de la violència sexual, però tampoc a tots els menors explotats en altres països del món per a poder satisfer la demanda de “turisme sexual” d’altres països més riscs.
Tenim el convenciment que per a tallar amb aquesta esclavitud de tantes dones, xiquetes i xiquets, cal visibilizar als primers responsables d’ella. Els homes prostituidors. A ells va dirigit aquest missatge: No compres esclavitud!
