Monday 22 April 2024

Monday 22 April 2024

Compartir

Nina Pacari, magistrada indígena de l’Equador: “La Llatinoamèrica dona va avançar en drets, li manca exercir-los”

La Llatinoamèrica dona, morena i originària va conquerir molts drets en matèria de gènere en els darrers anys, però encara li manca recórrer camí per exercir-los, va afirmar Nina Pacari, magistrada indígena del Tribunal Constitucional de l’Equador. Per a ella aquest avenç és paral·lel a l’aplicació d’un conjunt de canvis profunds i de presa de decisions polítiques i jurídiques dirigits cap a la defensa de la sobirania, els recursos naturals, la Mare Terra i els drets humans, on els pobles indígenes, i les dones com a part d’ells, tenen gran protagonisme.

   

 

Pacari és, efectivament, un exemple de la conquesta d’aquests drets, ja que és la primera dirigent indígena que ha sigut membra de l’Assemblea Nacional Constituent, diputada nacional, vicepresidenta del Parlament i cancellera de l’Equador. Per a ella, les transformacions principalment jurídiques succeïdes al seu país són també un exemple de canvis que s’han realitzat en altres països de Llatinoamèrica.


A l’Equador “va haver un procés de canvi, es van impulsar reformes normatives des de la Constitució per assolir una participació més visible i equitativa de la dona”; però, “encara hi ha masclisme en l’àmbit privat, a la llar hi ha violència intrafamiliar; en l’àmbit laboral, públic i polític la dona encara està aparcada”, va declarar a La Independent durant una breu estada a Barcelona.


La jurista i dirigent indígena va ser convidada per l’Observatori DESC a participar en les jornades sobre Las vulneraciones de derechos humanos por parte de las empresas transnacionales en América Latina, on va començar la seva conferència entorn a Los derechos de los pueblos indígenas ante la globalización amb una salutació al públic en quètxua, la llengua originària majoritària en els països andins.


En les jornades realitzades en el Col·legi d’Advocats de Barcelona també hi van participar David Minoves, de la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària (DGCDAH) de la Generalitat de Catalunya, i Juan Hernández Zubizarreta, professor de la Universitat del País Basc, ambdós molt crítics amb les condicions de poder amb què operen les transnacionals en països fràgils i dèbils d’Amèrica Llatina, i sense que existeixin suficients normes legals globals que les reguli.

 


Nou paradigma


Pacari, en les jornades, va parlar sobre la cosmovisió holística dels pobles originaris que valoren la natura, la Mare Terra, “d’on tot comença i on tot s’acaba”, que aplega el respecte i la defensa dels recursos naturals, la protecció de la sobirania dels pobles, de la identitat de les nacionalitats i la deferència de l’individu, com a fonament del canvi que s’ha produït en part de Llatinoamèrica, on “ja no són les mateixes condicions” per a les empreses transnacionals, ja que “ara hi ha un paradigma nou”.


Per una banda, va assenyalar Pacari a La Independent, “la dona participa activament en aquest nou paradigma que encara està en construcció i pel qual encara els pobles originaris es troben en franca lluita contra interessos econòmics i polítics globals, utilitzant el que ella va nominar “una ressistència passiva”, a través d’accions polítiques i democràtiques, i d’adopció de noves normatives jurídiques, en contraposició a la “ressistència activa” del passat caracteritzada per rebel·lions.

 


A l’Equador s’ha aprovat una nova Constitució que atorga drets als individus, als col·lectius i a la natura; malgrat tot, en un món globalitzat –amb empreses transnacionals amb poder polític, econòmic i jurídic també global, i amb un “accionar pervers” per als pobles indígenes, per a la sobirania, l’economia i els països on operen-, les victòries obtingudes són encara poques, però “es van guanyant batalles”.


La Cort Constitucional de l’Equador, en una de les seves sentències, va assenyalar de manera expressa que el govern o una legislatura hauria de realitzar una “consulta prèvia” als pobles indígenes respecte de qualsevol projecte de llei o política de desenvolupament on les nacions originàries estiguin involucrades, del contrari s’estaria vulnerant els seus drets fonamentals.


“No s’ha d’oblidar que des de l’àmbit jurídic van venir totes les solucions, sinó que depèn també de les polítiques que s’implementin, de la lluita dels pobles, en aquest sentit tant dones com homes estan lluitant com a poble i des dels seus punts de vista per fer respectar els seus drets”.


Equitat de gènere


Per altra banda, la dona equatoriana en aquell àmbit jurídicopolític ha assolit una important victòria a l’establir-se a la Constitució que la participació femenina en les candidaturas arribi gradualment a representar el 50%. Addicionalment, es van tancar serrells “dels quals es valia el masclisme per dir que només van de suplents” de tal manera que aquesta participació sigui alternada i seqüencial.

 


Per a Pacari, “en la legislació actual hi ha una reafirmació de la participació de la dona, en termes d’equitat, no només per a les candidatures en la participació políticoelectoral, sinó per a la gestió pública en general”.


S’han posat les bases per a que la dona pugui estar al capdavant en el tema laboral, en l’administració pública, en la política i en sectors clau, com el judicial, resta encara “lluitar per a què es consideri la vàlua de les dones i puguin assumir posicions de decisió, la lluita de la dona no és només per la conquesta de drets, sinó per l’exercici d’aquells drets”.

Compartir

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Estat espanyol: dones periodistes convoquen a la vaga el 8 de març / La Independent / Notícies gènere

Dones periodistes de diferents mitjans i d’arreu de l’Estat espanyol s’han reunit per consensuar els...

Barcelona: Taula rodona Les dones en fotografia: ara què? / La Independent / Notícies gènere /

El proper dilluns 26 de març VII PHOTO AGENCY realitzará aquest acte amb la presència...

25 anys de la Convenció sobre els Drets de nens i nenes: Què celebrem?

  Quin és el balanç dels últims 25 anys en el tractament dels drets infantils?...