Per Arianne Shahvisi, professora d’Ètica
El 1484, el papa Innocenci VIII va publicar una butlla papal que recolzava la ‘correcció, empresonament, càstig i escarment’ de les bruixes.
A aquestes dones se les acusava- entre altres crims – d’idear i aplicar mètodes anticonceptius que ‘fan difícil engendrar als homes i concebre les dones’, i crear abortius que’ arruïnen i provoquen que es perdi la progènie de les dones ‘.
La població d’Europa no s’havia recobrat encara dels estralls de la Pesta Negra i altres desastres; resultava crucial que es castigués a les dones per aquestes formes naixents de control de la natalitat.
El nostre primer any de plaga va acabar amb una nota més esperançada. El 30 de desembre de 2020, el govern argentí va aprovar una legislació transcendental per permetre l’avortament en les primeres catorze setmanes, convertint-se en el tercer país només d’Amèrica Llatina – amb l’Uruguai i Guaiana – a legalitzar l’avortament. Les activistes van fer campanya amb el lema ‘Ni una menys’, utilitzat en el moviment contra la violència masclista.
La situació en altres llocs és menys optimista. El partit dretà polonès Llei i Justícia està a punt de prohibir la interrupció de l’embaràs en casos de malformació fetal, traient encara més les dimensions d’un dels règims d’avortament més draconians d’Europa, que està forçant ja a 100.000 dones a anar a avortar a l’estranger cada any. La setmana passada, el governador d’Ohio va signar una llei que exigeix la cremació o enterrament de les restes fetals, a costa dels que decideixen la interrupció de l’embaràs. Dos dies després, una proposta de llei iniciada per Mike Pence en la seu anterior paper com a governador d’Indiana va convertir en obligatori per a qualsevulla que decideixi avortar sotmetre’s primer a una ecografia. Des de l’elecció de Trump el 2016, s’han aprovat a centenars noves lleis creatives per tal d’erosionar l’accés a la interrupció de l’embaràs, i el nombre de clíniques abortives independents ha caigut un terç en els EUA.
L’oposició a l’avortament als Estats Units s’estén bastant més enllà de les seves fronteres. Una de les primeres accions de Joe Biden com a president a finals d’aquest mes consistirà en revocar la Regla de la Mordassa Global. Introduïda per Ronald Reagan el 1984, impedeix que qualsevulla organització exterior receptora de fons federals dels EUA arribi tan sols a esmentar l’avortament. Tots els presidents demòcrates des de Reagan l’han revocat, tots els republicans l’han tornat a introduir. Hi ha una foto infame de Trump al Despatx Oval, envoltat per homes blancs ben vestits, signant una versió en gran d’aquesta política. Anteriorment cobria fons per planificació familiar, però ara dedica tot el seu pressupost de 8.800 milions de dòlars al finançament de la salut global.
Durant els últims quatre anys, qualsevol ONG exterior receptora de diners dels EUA ha hagut de certificar que no tornarà a portar a terme ni promourà l’avortament ‘utilitzant algun dels seus fons, de qualsevol font, siguin nord-americanes o d’un altre lloc. Els proveïdors d’atenció sanitària en alguns dels entorns més infradotats de recursos han hagut d’afrontar l’abandonament de la provisió, derivació o orientació sobre l’avortament (fins i tot en països en què és legal) o declinar el finançament nord-americana i afrontar per tant dèficits greus com per soscavar bona part del seu treball, incloent els seus serveis d’avortament.
No podria trobar-se un exemple més descarat d’imperialisme moral. Aquesta política explota la dependència dels països pobres de l’ajuda nord-americana per a imposar controls als cossos de les dones de color de el Sud Global. El seu efecte rau en devastar un cobrellit de retalls d’atenció sanitària ja inadequada en algunes de les comunitats més pobres, i silenciar o deixar sense finançament als que defensen l’avortament, alhora que incentiva i finança grups regressius. Les xifres d’avortament no decauen quan està en funcionament la Regla de la Mordassa Global. Augmenten, a causa que també deixen de finançar-se altres formes planificació familiar. La diferència principal rau en el fet que hi ha més probabilitats que els embarassos no desitjats acabin en arriscats avortaments clandestins, el que comporta un augment de morts i lesions. No se salven fetus, però a les dones se’ls ensenya una lliçó ben cara.
La presidència de Biden marcarà un respir en aquesta situació neocolonial, i això és una bona cosa. Però és també un demolidor recordatori d’on som: l’autonomia corporal de milions de dones del Sud Global penja del traç de la signatura d’un home blanc, i entomem com a èxit que l’antull d’una obstinada superpotència s’inclini de la manera correcta.
Poques garanties hi ha en els mesos vinents, però podem estar segurs que la pandèmia de la Covid-19 està portant la més profunda recessió global en cent anys. El nostre lent furgar per sortir de la desacceleració el dirigiran polítics dretans que seran els autors de les mesures d’austeritat, s’elegiran els bocs expiatoris i confeccionaran les lleis morals. És dubtós que l’avortament s’escapi de la seva necessitat de controlar i distreure. Hi haurà bruixes de nou.
Publicat a Sin Permiso
Fuente:
The London Review of Books
