OPINIÓ
Estem vivent a nivell internacional un moment crucial de transformacions globals marcades per nous valors socials, acceleració de nous mecanismes de comunicació, el canvi climàtic, la mobilitat humana forçada, la corrupció sistèmica, ressorgiment de moviments radicals, violències de caràcter confessional, la crisi econòmica o millor dit, el descontrol del sistema clàssic econòmic que hem fet servir fins ara.
Això ens ha portat a una roda de consumisme excessiu i fanàtic, la pobresa i l’exclusió social que estan portant a algunes franges de la humanitat, entre si, i majoritàriament les dones, a un retorn a la desigualtat profunda, i a patir algunes de les formules de la violència i de l’esclavitud conegudes en temps dels passats, i que hem pensat que haviem superat i que mai tornarien; i també, no ens oblidem dels conflictes, guerres bèl·liques, violències i situacions de caos en molts llocs del món.
Els països de “tradició musulmana”, en el seu sentit ampli, es troben en el ull d’aquestes grans transformacions i especialment pel fet de la caiguda d’alguns règims considerats dictatorials i totalitaris com és el cas de la Tunísia, Egipte i Líbia,… i la revolta i rebel·lió d’altres des de diferents classes de les seves societats i a diferents nivells, i amb rellevància política, jurídica, teològica, social i econòmica.
Reflexió sobre les relacions de gènere
El estatut de les dones, la seva situació, i la qüestió de les relacions de gènere formen part d’aquest moment especial i representen un tema de preocupació, de reflexió i d’anàlisi cada vegada més cabdal, amb un reclam d’una nova estructuració i consideració per part de les dones i diferents sectors sensibilitzats de les societat musulmanes, que es divideixen entre progressistes i moderns davant d’altres considerats conservadors i a vegades radicals, i hi ha alguns altres sectors que volen intentar un equilibri entre la tradició i la modernització reflectida en la imatge de la dona i la seva visibilitat.
Moltes vegades, quan abordem el tema de les dones de confessió musulmana o de les que pertanyen als espais de la tradició musulmana, sembla que estem dibuixant un sol retrat i estem parlant d’un paquet únic amb situacions semblants, i característiques unificades i homogènies. I això és una gran equivocació que només fomenta prejudicis i estereotips que tenen com a conseqüència la no visibilitat de la pluralitat, de la heterogeneïtat i de la riquesa que representen les dones, i una discriminació de dones envers altres dones.
Per això, enlloc de parlar del món musulmà, hauriem de parlar de móns musulmans o de països que tenen l’islam com a religió majoritària, i aquesta religió en si mateixa es plural, i també aquests països són plurals i molts diferents i diferenciats en les seves dimensions culturals que es manifesten a través de la seva posició geográfica, la seva historia, els seus components regionals, les situacions econòmiques, socials, jurídiques i administratives. I hi ha els països definits com a àrabs musulmans, o només musulmans, perqué el que està clar, es que ser musulmà o musulmana no vol dir ser àrab, com el cas d’Iran, Turquia o Pakistan… i ser àrab no vol dir ser musulmà com el cas dels àrabs cristians o ateus, i no ens oblidem de les minories que formen part d’aquest països i que ni són àrabs ni són musulmans, pero viuen sota els paraigües d’una majoria àrab o de confessió musulmana, i aquesta diversitat, pluralitat i pluralisme també la manifesten les dones.
Les reformes jurídiques
En aquest article em centraré sobre la situació de la dona, a través de les reformes jurídiques que va conèixer el Marroc. Un país, africà, de la mediterrània occidental, de cultura mil·lenària amaziga, d’influença hebrea, que va conviure amb la cultura i creença grega, fenícia i romana, etc., al llarg de la seva historia, i comparteix la globalització amb els móns occidentals. Un país amb una dimensió espiritual animista i oriental, que es caracteritza amb la pluralitat, la interculturalitat, la diversitat cultural, lingüística i regional, però que no hem d’oblidar que avui en dia, una part important, de la seva població s’identifica com a musulmana i àrab.
Des de fa més de trenta anys que al Marroc la qüestió dona o “néixer dona en la societat marroquí” constitueix un tema de debat, i considero que especialment la qüestió jurídica va afectar l’autoestima i la dignitat de les dones, i els va perjudicar i paralitzar durant molts anys, a causa dels seus principis profund de desigualtat i discriminatoris que es basaven sobre l’obediència de les dones respecte dels homes, però al mateix temps va ser el motor de les mobilitzacions de varis moviments de les dones, i que van donar com a fruit una avanç encoratjador, important i respectable, però encara hi ha molt camí per fer, a causa de les grans discordances no resoltes, que existeixen a nivell social i econòmic, entre l’entorn urbà i l’entorn rural, entre les categories socials riques, opulentes i aquelles desfavorides.
Un sector conservador radical-masclista
I encara que la societat marroquina va conèixer considerables canvis realitzats al llarg dels darrers decennis en diferents àmbits, hi ha un sector conservador important amb tendència fonamentalista i a vegades radical, amb un discurs moralista, i que amaga, en realitat, la pell del masclisme, que es resisteix a acceptar les noves reformes jurídiques, i les transformacions socials i econòmiques liderades per les dones, i continua valoritzant el passat i donant gran importància al lloc acordat en els temps anteriors a les dones tan a nivell de la “institució familiar” com en la societat marroquina a nivell general.
Les mutacions socials i les noves mesures jurídiques tendeixen a des construir els lligams basats en l’inferiorització de les dones, i especialment en els àmbits on les transformacions son més importants, com en la institució familiar, en la frontera establerta entre l’espai privat i públic, i en el rol que les dones juguen en el desenvolupament democràtic del país, i sobre aquestes mesures puc alegrar-me dient que han fet del Marroc un dels països més progressistes de la regió, però encara hi ha moltes assignatures pendents com el dret a la herència familiar que queda desigual, i l’ existència en alguns espais especialment rurals de dones analfabetes i on encara també és pràctica el casament forçat, i especialment de les menors d’edat.
Nou Estatut Familiar al 2005
En el Nou Estatut Familiar de 2005, hi diu que la dona no necessita tutela per casar-se i que ha de tenir 18 anys per poder casar-se, però en casos excepcionals com per exemple el fet de quedar-se embarassada…, es pot aplicar la excepció que, en molts espais, s’ha convertit, desgraciadament, en una regla, i això mostra que a la societat encara li manca molta maduració, preparació i sensibilització per acceptar els canvis, però tampoc puc negar que hi va haver acceptació a nivell d’algunes mentalitats, tants d’homes com de dones, perquè el masclisme no es només una característica masculina, hi ha moltes dones portadores i transmissores del paper i de la cultura masclista.
De qualsevulla manera, totes les diferents reformes van provocar uns debats actius i una preocupació per part dels homes, i especialment del sector dels conservadors i dels moviments de l’islam polític, però sembla que en els temps actuals la reforma de la anomenada “Mudawana” dels temps anteriors, forma part del passat, ja no és discutible. El codi de la nacionalitat que permet a la dona transmetre la seva nacionalitat als seus infants esta ben acceptat. Va haver-hi també, algunes reformes considerades importants: en el Codi del Treball concernent al tema de les vacances de maternitat, que han passat de 12 a 14 setmanes, i en el Codi Penal concernent a l’assetjament sexual, que s’ha continuat reconeixent com una falta greu.
A més, avui en dia, a nivell dels estudis universitaris s’observa que les noies tenen millors resultats que els nois, i en conseqüència ens trobem amb dones advocades, dones metgeses, dones magistrades, dones artistes, dones agents de policies dirigint la circulació en el carrer, dones conductores d’autobusos, dones enginyeres,… i sembla que el sector públic fa realment esforços per millorar la integració de les dones.
Interioritzar la Nova Constitució de 2011
Però fins i tot així, he de concluir que queda pendent molta feina especialment a nivell educatiu, sanitari, laboral i sobretot a nivell de les diferents infraestructures socials. La igualtat i la equitat esmenada en la Nova Constitució del 2011 és encara molt lluny de ser adquirida, i tot és encara molt fràgil, perquè hi ha una gran mancança de la visió política global que interioritza, adopta i s’investeix d’aquestes idees, però les dones no han de baixar la guàrdia i han de continuar lluitant contra el tradicionalisme rígid i el conservadorisme radical i fer un treball pedagògic a tot els nivell i especialment en les esferes familiars, educatives, de la societat civil i politiques.
I com que sóc optimista, no em vull quedar només amb els punts negatius, perquè considero que és en totes les societats on encara la qüestió de gènere no està resolta, on encara hi ha assignatures pendents respecte de les dones, i cada societat té les seves limitacions i els seus punts febles. Per això quan faig comparació amb temps anteriors veig que la societat del Marroc ha evolucionat, i molt, i les dones, per molts reptes amb els que es trobin per realitzar-se, sempre tenen una capacitat i una voluntat innata mediadora, que les ha permés i les permetrà sempre afrontar les dificultats, i avançar amb alegria fent escoltar les seves veus, quasi be sempre musicals, de lluita, amb diferents intensitats i colors, encara que sigui sota els pisos de teixits duplicats, que se les obliga a portar, o que ho fan per les seves pròpies conviccions, creences o voluntat.
(Ponència presentada per l’autora a les sessions Mons Femenins, Religions i Creences: les dones parlen. Diàlegs per a noves relacions de gènere des de l’àmbit espiritual, que es realitzen a diferents espais de Barcelona el novembre i desembre de 2014)
