¿És compatible ser directiu o directiva d´una empresa tecnològica amb ser responsable i transparent?. Encara que la pregunta correcta hauria de ser si tenen principis, valors, ètica sobretot fins a on són capaços d´arribar per obtenir diners.
Des de la Xarxa d´Entitats per la RD del Congo i Enginyeria Sense Fronteres s’insta a les empreses fabricants a responsabilitzar-se dels impactes que produeix l´extracció de minerals i a introduir més transparència i traçabilitat en la cadena de subministraments per garantir que els minerals utilitzats en la fabricació dels mòbils, entre ells el coltan, no procedeixen de l’explotació il·legal en zones conflictives.
Les ONG reiteren que més enllà d’esdeveniments com el MWC cal posar sobre la taula els impactes que tenen l’extracció de minerals usats en aparells electrònics, així com la necessitat d’incidir tant a nivell individual com col·lectiu en els canvis de dinàmiques necessaris per revertir aquesta situació. Així mateix lamenten la nul·la visibilitat que tenen aquests aspectes al Congrés.
Les xifres del MWC són: 70.000 congressistes de 200 països, impacte econòmic del congres de 301 milions d´euros aproximadament, 25.000 habitacions d´hotel, ocupació de 240.000 metres quadrats a Montjuic, 1600 policies, 3200 periodistes. A més Barcelona es converteix en aparador internacional, on vol ser també protagonista de l´onada tecnològica. El contrapunt és la ciutat de Bukavu estesa a la vora del llac Kivu, i segurament era una de les ciutats més belles del Congo. En l’actualitat s’ha convertit en un lloc infecte d’edificis en ruïnes, de carrers plens d’escombraries, i superpoblat per culpa d’una massiva immigració de camperols que s’han vist obligats a abandonar les seves llars per les interminables i sanguinàries guerres.
A prop de Bukavu es troba una vall on una part dels arbres han estat arrancats d´arrel a força de dinamita. La immensa majoria de la gent que hi viu són joves, gairebé infants, que sovint s’introdueixen de quatre grapes per estretes i perilloses esquerdes tallades en els talussos de les llomes, on corren el risc de quedar soterrats per un sobtat despreniment de terra. Joves coberts de pols i fang, famèlics i amb els ulls enrogits, assemblen retrats extrets d´un veritable camp de concentració nazi amb l´única diferència que el que busquen són petites pedres que continguin coltan.
De color blau metàl·lic, el “coltan” és una paraula formada per l’abreviatura de columbita-tantalita, valuosíssim mineral del que s’extreu el tantalio, un component que presenta una gran resistència a la calor així com extraordinàries propietats elèctriques. En l’actualitat, el principal productor de coltan és Austràlia, però si bé existeixen reserves privades o en explotació a Brasil i Tailàndia. La República Democràtica del Congo posseeix prop del 80% de les reserves mundials benvolgudes. El coltan és un mineral imprescindible per a la fabricació d’elements d’alta tecnologia, és imprescindible per a telèfons mòbils, reproductors de DVD, consoles de videojocs, ordinadors personals, estacions espacials, naus tripulades que es llancen a l’espai i armes teledirigides; un “or gris” que podria portar prosperitat als congolesos. No obstant això, guerrilles locals i empreses multinacionals han començat a disputar-se la seva explotació sense importar-los el cost humà.
Segons informes d’agències internacionals, l’exportació de coltan ha finançat a diversos bàndols de la Segona Guerra del Congo, un conflicte amb un balanç de més de quatre milions de morts. Rwanda i Uganda exporten coltan robat al Congo a diversos països. La columbita i, sobretot, el tantalio estan considerats metalls altament estratègics. Per això s’entén que existeixi en el Congo una guerra des de 1998. No fa falta tenir molts coneixements de dret internacional per saber que la seva ocupació atenta a la sobirania del país i que té únicament la finalitat d’aniquilar als seus ciutadans i explotar els seus recursos minerals.
La guerra del coltan també ha portat violacions massives de dones i nenes provocant un cop devastador que afecta física i psicològicament a nombroses comunitats del Congo. Les violacions massives de dones com a arma de guerra tenen un cost econòmic molt baix, i segons un informe presentat per l’OCHA més de 5.400 dones han estat violades de mitja per any des de l´inici de la guerra, el document afegeix que aquesta xifra correspon només als casos denunciats, es dedueix doncs que altres cents de casos similars han ocorregut, convertint al Congo en el país amb el major índex de delictes sexuals del món. D´acord amb l’OCHA, el 90% de les violacions són comeses per grups armats, ja siguin forces regulars o desmobilitzades. Les víctimes mai són atacades en solitari, és a dir sempre estan acompanyades d´altres víctimes i desenes de testimonis, degut a que en general aquests delictes es cometen en les pròpies comunitats i en total impunitat. Són conegudes les violacions que es van cometre en el 2012 durant un cap de setmana, on més de 250 dones van ser violades a només 10 km d’un destacament de soldats de les NU.
Segons Nacions Unides, l’exèrcit Patriòtic Ruandès ha organitzat una estructura per supervisar l’activitat minera al Congo i facilitar els contactes amb els empresaris i clients occidentals. Trasllada en camions el mineral a Rwanda on és tractat abans de ser exportat. Els últims destinataris són Estats Units, Alemanya, Holanda, Bèlgica i Kazakhstan. La Societat Minera dels Grans Llacs té el monopoli en el sector i finança el moviment rebel Reagrupació Congolesa per a la Democràcia, que compta amb uns 40.000 soldats, recolzats per Rwanda.
Enginyeria sense Fronteres té en marxa la campanya “El preu de l’abundància, drets humans a les fosques”, que vol impulsar un nou paradigma de desenvolupament humà en què el criteri econòmic deixi de ser rellevant i quedi subordinat a conceptes com la justícia ambiental, el respecte als drets humans o la transformació social. Pretén denunciar els severs impactes associats a les indústries extractives, que solen ser invisibilitzats, especialment al Sud i les violacions de drets humans sobre poblacions autòctones i indígenes, així com la impunitat de les empreses amb la qual eludeixen constantment les seves responsabilitats en matèria de medi ambient i drets humans.
Amb motiu de la celebració a Barcelona de la sisena edició del Congrés Mundial dels Mòbils (MWC), Enginyeria Sense Fronteres i la Xarxa d’Entitats per la RD del Congo es mobilitzaràn per exigir responsabilitats a les empreses de telefonia mòbil. L’objectiu de la mobilització és aprofitar el fet que Barcelona es converteix en la capital mundial del mòbil per visibilitzar al MWC l´impacte de l´extracció de minerals arreu del món i la manca de transparència en l’explotació dels recursos naturals a zones en conflicte, com per exemple a la RD del Congo i el seu paper decisiu en la perpetuació de la guerra i el finançament de grups armats.
La Xarxa d’entitats per la RD del Congo demana als governs espanyol, català i a la UE que estableixin un marc regulatori com el que ja existeix als EUA (Dodd-Frank Act) pel qual les empreses certifiquin que no utilitzin minerals provinents de zones conflictives en la fabricació de ginys electrònics i mòbils.
