Un dels majors èxits dels mitjans de comunicació feministes ha estat la consolidació de nous mitjans amb aquesta especialització i la conformació de les xarxes de periodistes feministes que els sostenen.
Així es va debatre durant l’últim dia del Fòrum Internacional “Pendents i accions urgents per al futur: A 25 anys del CapJ #Beijing 25, que es va dur a terme aquest 25 i 26 de març.
Participant en la segona ronda de la taula “Veus de resistència: mitjans feministes”, Dolores Fernández Palenzuela, una de les fundadores del mitjà La poder, a Andalusia (Espanya), va explicar que el seu mitjà va néixer de la necessitat de posar veu a les dones i als temes de la seva comunitat autònoma que inclou diferents cultures, la transmissió de les quals ha recaigut en les dones.
El 2018, va relatar, al seu país es va fer un manifest reivindicatiu dels drets de les dones que es va signar per més de 8 mil comunicadores, fet que va generar un moviment. En aquest context va venir el sorgiment de diverses organitzacions de dones a províncies.
La comunicadora també va assenyalar que el periodisme feminista és un periodisme rigorós, i de qualitat, fet que ha estat vital per al seu reconeixement.
Per la seva banda, Mònica Maureira, responsable de les comunicacions de la direcció de gènere i equitat de la Universitat de Santiago, a Xile i directora de Mujeres en el Medio, va dir que actualment hi ha moltes periodistes que no estan necessàriament en mitjans feministes però que en els mitjans convencionals estan treballant pels enfocaments i els temes per empènyer canvis estructurals per a la societat des d’una perspectiva d’obertura democràtica.
Elles, ha assenyalat, han aconseguit donar-li més pes a la informació, diversificar els continguts des d’una perspectiva dels Drets Humans. A això se suma que en els anys recents, i gràcies a l’empenta dels mitjans i moviments feministes, s’han conformat diverses organitzacions de dones periodistes.
“El periodisme feminista ha permès a les periodistes trobar-se en el feminisme, i això ha obert rutes perquè les dones en els mitjans convencionals s’atreveixin a pensar”, ha declarat.
Tot i això, ha assenyalat, la realitat és que no hi ha possibilitat de sostenir iniciatives periodístiques de feminisme per falta de recursos, però aquests han aconseguit sostenir-se per les xarxes de periodistes feministes.
Hazel Zamora Mendieta, productora de ràdio a Violeta Radio, va explicar que aquesta és la primera ràdio feminista i comunitària de la Ciutat de Mèxic i que el 2017 va guanyar una concessió per a transmetre per FM.
De cada 100 hores de transmissió de ràdio, només en 20 d’elles s’escolta la veu de les dones, el que demostra la necessitat dels mitjans feministes, ha assenyalat.
D’acord amb Zamora, el treball de Violeta Radio ha consistit a col·locar una oferta informativa a la ràdio de la CDMX que mostra les realitats diferenciades que travessen les dones i les nenes, i que queden fora dels altres mitjans.
Ràdio violeta, va dir, és diferent als altres mitjans radiofònics perquè el feminisme és transversal en tota la seva programació.
Jessica Moreira, cofundadora i directora del mitjà Nós, mulheres mulher perifèria, Brasil, va relatar que el seu mitjà va néixer per explicar la història de les dones a la perifèria, la qual no era visible en els mitjans grans perquè no acostumen parlar amb les persones de la perifèria i només busquen a les periodistes feministes perquè els ofereixin fonts.
En el seu mitjà, d’altra banda, sí que parlen amb les dones de la seva família i la comunitat, i fan un periodisme de memòries i de narratives a través del qual actualment registren les vivències de les dones en la pandèmia, de les dones negres i les que ha condicionat l’actual govern de dreta al seu país.
Lenny Càceres, directora del Diario Digital Femenino a Argentina, explicà que el seu mitjà té 9 anys de trajectòria i va néixer de la necessitat de generar informació veraç i des d’un enfocament feminista. Amb el temps van començar a discutir com nomenar i com cobrir cada tema, per exemple, els feminicidis o la violència contra la infància, a fi d’assegurar que no s’observin com a casos aïllats.
Aquest fòrum va estar organitzat per Comunicación e Información de la Mujer A.C. (CIMAC), la carrera de comunicació de la Facultat d’Estudis Superiors, la Fundació Friedrich Ebert Stiftung, el Projecte de Monitorització Global de Mitjans (GMMP, per les sigles en anglès) i l’Aliança Global per als Mitjans i Gènere (GAMAG ).
