No canvien les dures condicions dels Centres d’Internament per a Estrangers (CIEs). La novetat és que en l’últim any es van iniciar les “expulsions exprés”, en una política migratòria que criminalitza i veu a les persones com a mercaderies.
Aquesta política tanca als homes i manté a les dones a càrrec de les cures, segons el Servicio Jesuita a Migrantes (SJM) d’Espanya i l’organització Tanquem Els CIEs de Barcelona.
Un any més el SJM va presentar, fa uns dies, un informe que valora la situació en què es troben les persones estrangeres que tenen la dissort de caure en aquests centres d’internament pel fet de no tenir papers de residència en regla. La seva avaluació per al 2014 és negativa i molt preocupant.
Malgrat que es tracta d’entitats estatals, les xifres dels internaments i de les deportacions d’estrangers són molt opaques, així també hi ha dificultats per obtenir informació i això marca qualsevol informe sobre els CIEs; se sap que hi ha una relació aproximada d’una dona detinguda per cada 10 homes i és sobre aquesta diferència que La Independent va consultar a un representant de Tanquem Els CIEs.
Durant l’acte de presentació de l’informe
Cap avanç
En un informe anterior, l’organització jesuïta havia assenyalat la seva esperança que a partir d’una Circular de la Direcció General de la Policia, al juny de 2014, s’adoptessin nous criteris per a determinar l’ingrés d’estrangers en els CIEs; però, aquest any, Cristina Manzanedo, de l’Àrea Juridica de Pobles Units SJM-Espanya, va mostrar la seva decepció perquè que no s’ha fet cap millora.
L’informe d’aquest any va ser presentat per Manzanedo i per Margarita García O’Meany, coordinadora del grup de voluntariat que visita el CIE de Zona Franca a Barcelona, a més del periodista Carles Solà, director del programa Tot un món de TV3.
Manzanedo va explicar que les condicions en què aquestes persones, que no han comés cap delicte i es troben en una situació de règim carcerari de facto, són inhumanes i pitjors, en molts casos, que les d’una presó: no tenen un accés adequat a l’atenció de salut, de vegades no tenen ni infermeria, no compten amb serveis socials (excepte a Madrid i Barcelona), no tenen orientació jurídica, a les ONG els és molt difícil l’accés, no hi ha possibilitats de queixa per por a represàlies i en alguns casos no tenen permís fer trucades telefòniques, entre d’altres.
L’excusa habitual és que manquen recursos; però, a Madrid està previst construir dos centres d’internament més. A Espanya hi ha set CIES: Algesires, Barcelona, Las Palmas, Madrid, Múrcia, Tenerife i València.
Les dones
D’acord a dades del Defensor del Poble, el 2013 hi va haver 9.002 persones detingudes en els CIEs, de les quals 529 eren dones.
Per a Andrés García, advocat membre de la Comissió Jurídica de Tanquem Els CIEs de Barcelona, aquesta diferència entre gèneres es dóna per criteris del mercat laboral i per una visió policial masculinitzada que veu l’home com a possible delinqüent.
La migració, va dir, està relacionada amb el mercat laboral, on els homes ja no troben espai en la construcció i estan a l’atur, mentre que les dones es mantenen en el precari lloc de les cures. “Es tracta a les persones com a mercaderies” i actualment “interessa més deportar homes”, va afegir.
Si bé l’internament és dur per als homes, per a les dones que estan en aquesta situació la vida pot ser encara més difícil ja que tenen menys mecanismes de defensa i els tractes vexatoris que poden patir tenen l’afegit de ser sexistes o inclusivament sexuals, va dir.
A Barcelona el CIE no té un espai per a dones, el que mostra la decisió política sobre aquest tema, de masculinitzar aquests espais, en una lògica policial i en una línia connectora que té a veure amb el mercat laboral, afegí.
Expulsions exprés
Manzanedo considera que la situació ha empitjorat. “S’estan utilitzant menys els CIEs, hi ha menys persones ingressades, però no és perquè hi hagi menys detencions, sinó perquè ara es fan les expulsions exprés” que són formes “més barates i més ràpides”, va dir.
A l’estranger se’l deté al carrer, generalment per criteris racistes, i sense donar-li possibilitat a la defensa, ja que no pot trucar a un advocat en no estar internat en un CIE, i és expulsat en avió o en un altre mitjà de transport.
Espanya és un dels països europeus que realitza més expulsions d’estrangers, uns 16.000 a l’any, és a dir més de mil persones cada mes i moltes d’aquestes són “gent que ja estava al país des de fa 10 anys”.
Des dels CIEs s’expulsa a aproximadament el 50% de les persones allà detingudes, és a dir que l’altra meitat és alliberada generalment després de més d’un mes de detenció; però, el 58% de les expulsions es realitzen sense que aquestes persones hagin passat tan sols pels CIEs.
Una imatge de la campanya Tanquem Els CIEs Barcelona
Veïns
“Són veïns d’anys que de la nit al dia desapareixen”, ha assenyalat Manzanedo.
La presentació de l’informe va ser marcada per la intenció evident de mostrar a qui està a l’interior d’aquests espais de reclusió com a persones de carn i ossos, amb aspiracions i afectes, amb noms i cognoms, i així va ser el to utilitzat per Margarita García a l’hora d’explicar allò que es troben des de la feina de voluntariat que realitzen des de la seva entitat.
Va explicar que el que hi troben és por, angoixa, soledat, incertesa en no saber què passarà i consternació per la seva situació, a més d’un estat d’indefensió absoluta.
Més informació a: Informe
