Escrit per Maribel Nogué i Felip
En la commemoració del 8 de març, com a Dia Internacional de les Dones, més que mai hem de tenir la perspectiva mundial d’aquesta jornada, perquè en els moments actuals el patriarcat mostra el seu rostre més bèstia i inhumà a nivell global.
L’aposta per les guerres com a excusa de “polítiques de pau” no fan sinó que incrementar els seus efectes destructors sense entranyes, mentre la indústria de l’armament es sistematitza com a sector econòmic bàsic del capitalisme i s’imposen els criteris més ultraconservadors del neoliberalisme, amb una perillosa presència de l’extrema dreta, que amenaça els drets humans més bàsics, en particular, els que a les dones tant ens han costat d’assolir. En aquest sentit hem de continuar parlant de Palestina. No podem normalitzar la barbàrie. Un estat com el d’Israel, que s’està investigant per genocidi, ha de ser aïllat per la comunitat internacional fins que aturi totes les vulneracions dels drets humans. “Necessitem fermesa, no més guerra” ens deia Ada Colau.
És que aquests dies hem escoltat els líders europeus dir que hem de preparar-nos per la guerra i, des del feminisme, hem de deixar clar que no participarem de cap marc bel·licista perquè estem convençudes que així no es construeix la pau, reblava.
Després de 20 setmanes de guerra, els aliments i l’aigua potable s’han tornat increïblement escassos a la Franja de Gaza i les malalties proliferen. A més, el 29 de febrer Israel va atacat un grup de persones que esperaven l’ajut alimentari que arribava a la Franja de Gaza.
El desesper és total. La Franja de Gaza és a punt de ser testimoni d’una explosió de morts infantils per desnutrició, unes morts que podrien ser evitables i que agreujaria el ja insuportable nivell de mortalitat infantil, i també el de dones.
A la publicació La independent (Agència de notícies amb visió de gènere), es publica un extens informe de SemMexico on –entre d’altres informacions– experts de les Nacions Unides van expressar la seva preocupació per les denúncies creïbles sobre violacions dels drets humans de les dones i infants palestins a la Franja de Gaza i Cisjordània. Es varen declarar especialment “commocionats” pels indicis de que dones i criatures detingudes hagin estat sotmeses a múltiples formes d’agressió sexual. Les denúncies d’abusos inclouen el despullament i escorcoll per part d’oficials “homes” de l’exèrcit israelià: “almenys dues dones palestines detingudes han estat presumptament violades i altres han rebut amenaces de violació i violència sexual”, han afirmat experts en un comunicat de premsa. Els experts també van informar sobre fotos de dones detingudes preses “en condicions degradants i publicades a internet per l’exèrcit israelià”.
A més van expressar la profunda preocupació per la detenció arbitrària, des del 7 d’octubre, de centenars de defensors i defensores dels drets humans, periodistes, treballadores i treballadors humanitaris a Gaza i Cisjordània. Segons els informes, molts i moltes han estat sotmesos a tracte inhumans i degradants i a fortes pallisses: almenys en una ocasió, i dones palestines detingudes a Gaza van ser tancades en una gàbia sota la pluja i el fred, “sense menjar”,varen afegir.
Són situacions de guerra, sí, però a totes les guerres les dones som el botí a arrabassar a l’enemic, un botí-objecte al que se li pot fer qualsevol cosa. L’estructura patriarcal del poder sobre les dones –dissortadament– hi fa la resta… Així va passar, per exemple, a la guerra de Bòsnia i, més enllà, als camps d’extermini nazis com el de Rawensbruk i altres…
Per això la commemoració del 8 de març té un abast global, perquè, per una banda, allò que pertany a la vida privada també és política, més que res perquè la política fa una intrusió sense permís a la vida privada. Els drets de les dones són inherents a la seva condició de persona lliure amb drets igualitaris, i la societat ha de posar els instruments necessaris per fer possible la seva llibertat també en al seva privacitat. Pretendre intervenir en les seves decisions com a control, perquè es pressuposa una tutela necessària per no ser considerada plenament adulta, és patriarcal i no tenir en compte els seus drets pel que fa a les mesures públiques de caire social a les que hi tenim dret, també. Per això saludem la incorporació del dret a l’avortament a la Constitució francesa, perquè el dret al propi cos és un dret humà i –ara també– constitucional, i ha d’estar garantit i protegir per les lleis.
La involució dels drets de les dones, amb una ultradreta que s’està empoderant a nivell mundial, és una amenaça real, i això no ho podem permetre. Per això, un any més, i més que mai, en aquest vuit de març –i cada dia– les dones ens mantenim dempeus.
