OPINIÓ
Aquest cap de setmana molta gent tindrà posat el punt de mira cap a Madrid, i no em refereixo pas en les actuacions que el govern de l’Estat empren contra el nostre país i l’inalienable dret a decidir que tenen els pobles.
Ni tan sols al derbi Real Madrid F.C. Barcelona que ocupen, i continuaran ocupant, bona part dels informatius, sinó a un altre esdeveniment mobilitzador que els mitjans de comunicació tenen instruccions per fer-li el buit.
Es tracta de les “marxes per la dignitat” que parteixen de tots els indrets d’aquesta nostra pell de brau i tenen Madrid com a punt de trobada.
Una marxa per la dignitat
Des de fa mesos que gent de diferents col·lectius han preparat aquesta marxa sobre Madrid pel proper dissabte 22 de març. Fa dies que ja han sortit diferents columnes. trobada (una arribarà des del Nord, amb Galícia, Astúries i Cantàbria a la que s’hi sumarà Castilla i Lleó al seu pas; una altre de Bilbao; de Donosti, passant per Navarra, arribarà a Saragossa i es trobarà amb la que ve des de Barcelona fent via plegades; Una altra del País Valencià i Castilla La Manxa; també des d’Andalusia i una altra d’Extremadura).
Sumant teixit associatiu
Des de les diferents contrades s’han posat dempeus, i caminen a peu, per la dignitat, per defensar els propis drets, els més bàsics, el dret al pa, al treball i al sostre per a tots i totes; contra l’atur i la obligació de pagar un deute extern que no s’ha contret pas per solucionar els problemes de la gent, sinó per interessos del capital per tal d’engreixar els beneficis del imperi financer…
Mentre milers i milers de persones recorren tots els racons d’aquesta pell de brau es van sumant al teixit associatiu que troben al seu pas per tal de debatre sobre els problemes que pateix la població i motivar-los per cercar un canvi de polítiques: contra l’atur, els desnonaments, la corrupció i el saqueig de diners públics en benefici d’uns pocs i concrets que s’enriqueixen a costa de l’erari públic, convençuts que cal parar aquesta estafa. Per protestar per la eliminació de les ajudes per la dependència i rebaixar els ajuts a persones en el llindar de la pobresa i l’exclusió social, per excloure els emigrants de l’assistència sanitària, per destruir ocupació i dilapidar els drets laborals dels treballadors i treballadores; per no jutjar els estafadors financers i per indultar els polítics corruptes, per obstaculitzar aquests processos davant la Justícia, per atorgar amnistia fiscal als defraudadors, per no exigir el deute als equips de Fútbol, per provocar la fallida de BANKIA, de CAM, del Banc de València… Per la pujada de les taxes universitàries en un 22 %, per la imposició d’una taxa judicial que impossibilita als pobres accedir a llur defensa. Per retallar drets en sanitat i educació, per no retallar privilegis a les grans fortunes, per no cobrar impostos a l’Església Catòlica i atorgar-los prebendes. Per no pagar pagues extres als funcionaris pretenent estalviar 2.400 milions que no es podran consumir en les festes nadalenques, més els 5 milions d’aturats que tampoc podran consumir en les mateixes festes. Per apujar l’ I.V.A un 3 %, per apujar l’ I.R.P.F. que paguem tothom. En definitiva, per deixar sense futur una generació sencera…
Acolliment per part de la ciutadania de Madrid
Aquesta vegada la capital del regne acollirà els peregrins, com ho va fer al seu dia amb els miners que es desplaçaren des de les conques mineres sentenciades per unes polítiques queacaben amb els llocs de treball que permeten qui no té altra cosa que les seves mans per sobreviure dignament a partir del propi treball.
Els ciutadans de la capital es concentraran a la Plaça d’Espanya per sumar-se als que hauran travessat la Comunitat de Madrid i venen de La Moncloa per confluir a Atocha, un indret prou emblemàtic per fer palesa una presència popular ben diferent de les que els mal anomenats populars varen fer fa uns dies a la Catedral de La Almudena, obligant els familiars de les víctimes del terrorisme a uns fasts religiosos que ens recordaven quan el dictador anava sota pal·li malgrat tenir les mans tacades de sang.
Cal anar teixint alternatives també aquí
Ah!, i no ens enganyem, que ningú es pensi que això no va amb nosaltres, que és cosa del govern de Madrid i que, amb un estat independent, tot això es superarà: il·lusos!!!. Els parlamentaris de CIU al Congrés dels Diputats han “beneït” totes aquestes polítiques i en són corresponsables, de fet en algunes mesures com ara la reforma laboral o de les pensions, així com la privatització de la sanitat, n’han estat pioners i ara és el PP qui els copia… Si no teixim una alternativa social per donar contingut al dia després d’haver decidit inexcusablement sobre el futur del nostre poble, podrem fins i tot fer una declaració unilateral d’independència, però continuarem fent més del mateix encara que totes les disposicions impopulars estiguin redactades en un català impecable i escrupolós…
El poder a Madrid i la ciutadania de Madrid
Certament, el poder està centralitzat a Madrid, i aquest és sens dubte el punt de mira per demanar responsabilitats polítiques des d’una democràcia de conviccions, sobretot en les formes. La realitat és, no obstant, que tant a Madrid com a la resta dels pobles que conformem aquesta pell de brau, existeixen ciutadans i ciutadanes, persones, víctimes com els primers d’aquestes mesures antisocials, una ciutadania que no cal confondre-la amb el poder que resideix a la capital.
El poder és centralista, a Madrid o a la Generalitat, però al carrer ens trobem tothom al mateix bàndol, el que defensem la dignitat de les persones, perquè “venim del nord, venim del sud, de terra endins de mar enllà… i caminem per poder ser, i volem ser per caminar…”, no cal oblidar-ho (Gràcies Lluís per inspirar-me de nou).
