L’espectacle, segons el text de Michael De Cock, i la dramatúrgia i direcció de Carme Portaceli i d’Inés Boza parteix del personatge bíblic com a símbol “de les dones esborrades” i silenciades i desplega una reflexió sobre com el patriarcat ha fixat relats i conductes envers les dones i que durant segles l’església catòlica ha ocultat i tergiversat com el “relat” sobre Maria Magdalena. Van menysprear a la que va ser líder dels apòstols, com una prostituta penedida, una seguidora més de Jesús sense importància, malgrat que sembla que va ser l’única que el va poder veure ressuscitat, i va ser autora d’un evangeli propi .
L’obra és va estrenar el dijous 22 de gener i durarà exactament un mes, fins al 22 de febrer, i després iniciarà una gira internacional( *). Cal tenir en compte que té un repartiment internacional, liderat per Ariadna Gil, que va estar esplèndida expressant el seu drama personal, al mateix temps que defensant la seva investigació sobre Maria Magdalena. Es pot dir que es tracta d’una obra col·lectiva, amb una majoria de dones del teatre català i d’altres països, que destaquen no només en la interpretació, sinó també en la musica, la dansa i l’escenografia, juntament amb personatges masculins, com l’actor i ballarí portuguès Romeu Runa, que fa de taxista, i quan la protagonista s’assabenta que és diu Jesús, el mira amb ironia pensant si es un somni o realment està davant una segona “resurrecció”.
Una heroïna contra el menyspreu de l’Església catòlica, apostòlica i romana
El muntatge que ha posat en marxa Carme Portaceli, és impressionant, sorprèn i aclapara alhora a totes les persones que omplen la sala. La directora i el seu equip utilitzen tots els recursos audiovisuals, icònics i coreogràfics que els permet l’enorme escenari del TNC, aconseguint una obra radicalment feminista, que vol respondre a totes les preguntes des del documentalisme històric i la dramatúrgia, que es poden fer sobre Maria Magdalena. La converteixen en punta de llança de la croada feminista en una obra que camina per sobre del documentalisme històric, però que concentra l’atenció en els problemes d’una dona, Miriam (Ariadna Gil), una historiadora que acaba de separar-se i a qui el marit vol prendre la custòdia de la filla amb l’argument que és incapaç de protegir-la, per la seva dedicació a la feina.
L’impressionant posada en escena que crea Portaceli, sorgeix d’allò que ella mateixa explica: “Fins fa molt poc (el món és molt vell) les dones no hem tingut possibilitat d’explicar qui som, què sentim, que pensem i quina es la nostra visió del món. Sempre ho ha fet algú altre per nosaltres”. I així ho aclareix també al principi de l’obra, la protagonista “tot es un relat”. En aquesta historia caldria afegir, que es un relat que comença fent preguntes però que després dona les respostes. Possiblement perquè la representació està dirigida a tota classe de públics, sobretot, als que la coneixen poc o es van quedar amb la historia oficial de la “prostituta penedida” a qui Jesucrist va perdonar.
La representació dura dues hores, però resulta molt entretinguda, malgrat la repetició dels fragments de la historia de Maria Magdalena, o del propi drama de la protagonista. Cal destacar uns moments inoblidables, com quan Míriam Moukhles, la actriu que fa d’una de les filles d’Ariadna Gil, s’enfronta sola a l’auditori en un monòleg insuperable sobre què s’espera d’una dona, deixar-la actuar com a dona lliure o segons com manen els estereotips. I per això crida i es pregunta: “on s’han de situar les dones per a ser acceptades, entre la santa i la puta, entre Eva i la Verge María. Destaca el sentiment d’admiració que reflexa, la seva mare, darrera d’ella, així com la de Romeu Runa (el taxista) que al·lucina davant de seu talent expressiu, amb el que també s’identifica el públic assistent, que es queda amb la boca oberta. Ana Naqe, la cantant albanesa, amb la seva veu i cançons també ens regala moments musicals excel·lents.
Que no ens esborrin de la Història
Ariadna Gil, com Miriam, te molt clar quan viatja de Brussel·les a Barcelona, per a fer una conferencia sobre Maria Magdalena, que la seva feina com a investigadora pot ser “ridiculitzada” després de tant segles de manipulació del personatge: ”Ens han dit que Maria Magdalena era una cosa que no era, i a les dones això ens va despertar moltes preguntes”. L’actriu demana una actitud oberta i espera que la gent que la escolti es deixi portar sense judicis davant d’un relat que no ho vol aclarir tot, però que segons ella: “el més important és allò que volem remarcar, i és que les dones seguim lluitant per trobar el nostre lloc al mon”. Hi ha moltes Maria Magdalena -moltes més que les que amb el seu nom trobem en pintures, esglésies i centres- que defensen la seva vida, i que no volem que “s’esborrin de la història, rebla.
(*) El muntatge és en català, amb fragments en anglès, portuguès i albanès, té una durada de dues hores. L’obra anirà d’aquí 2 meses al teatre KVR que dirigeix Michael De Kock, a Brusel.les.
[+info ] https://www.tnc.cat/es/maria-magdalena
Fotos: TNC, i Susana Sosa Villafañe
