Mare Coratge i els seus fills, de Beltolt Brecht (1898-1956), és un dels textos més emblemàtics del teatre del segle XX
Famosa per retratar les contradiccions d’una societat malalta, pel seu caràcter èpic i per tenir una protagonista complexa i poc compresa, aquesta obra pot considerar-se un dels grans reptes artístics i conceptuals del teatre, fins i tot ara, més de setanta anys després de la seva estrena.
En aquest cas la sorpresa va venir per la qualitat professional d’un treball que en principi se’ns va anunciar com a amateur. La producció és un gran encert, la qualitat i la cura del detall pot competir i guanyar contra qualsevol teatre de l’àmbit professional. L’escenografia, el vestuari, la utilleria i la il·luminació van ser un conjunt estèticament orgànic i sempre significatiu dramàticament. La creació d’imatge de tots els personatges, inclosos el cor i la comparseria, va ser d’excel·lent manufactura.
Tot i que les actuacions van ser desiguals, les relacions que assoleix la direcció d’escena entre els personatges, el treball de les dues protagonistes i en general la concepció escènica ens va sorprendre pel seu rigor i encert en la construcció de la naturalitat i la coherència dels personatges.
La convivència entre actors professionals i amateurs és sempre una moneda a l’aire. És molt fàcil que les diferències siguin evidents i no obstant això pot ser una gran escola per a nous talents. En aquest cas, s’ha de dir que la congruència de la posada en escena va guanyar la batalla.
Entre les coses que hem de fer notar com deficiències caldria esmentar primer el tractament vocal de les cançons interpretades pels solistes, segon que la percepció del final, amb una escena caient gairebé en el to melodramàtic, fins i tot musicalment, o el final d’idealització de la Mare Coratge, tot això ens va treure d’una trajectòria, que si bé havia tingut els desajustos rítmics lògics de l’estrena, havia estat un encert de to i concepció.
L’esforç de tenir més de cinquanta persones a l’escenari amb una qualitat com aquesta és veritablement lloable. Aconseguir que un espectacle de gairebé quatre hores mantingui l’atenció de l’espectador és tota una gesta. S’agraeix que la tasca de difusió de textos tan emblemàtics com aquest tingui lloc fora de les grans capitals.
