Es revela que les dones comprenen només el 26% de les persones sobre les quals s’informa en premsa, ràdio i televisió, sent aquest últim el format que més dones incorpora (36%) i la premsa el que menys (21%). Per als diaris digitals i comptes de Twitter, el percentatge és del 31%.
La pandèmia ha condicionat la temàtica i l’enfocament dels mitjans de comunicació, en gran part a causa de l’augment de consum de televisió o els continguts digitals, però, la representació de dones continua sense aconseguir els mínims requerits per poder parlar d’igualtat.
Les investigacions que ha dut a terme el Projecte de Monitorització Global de Mitjans (GMMP) en l’informe “Qui figura a les notícies?” revela que les dones comprenen només el 26% dels subjectes sobre els quals s’informa en premsa, ràdio i televisió, sent aquest últim el format que més dones incorpora (36%) i la premsa el que menys (21%). Per als diaris digitals i comptes de Twitter, el percentatge és de l’31%. Per àrees les dones destaquen en la secció de Gènere.
Aquestes dades indiquen un retrocés respecte a la monitorització anterior (2015) en què el percentatge era d’un 28% per als mitjans tradicionals i 33% per als digitals. El percentatge de representació també és menor respecte a la mitjana europea que està en el 28%.
En relació a les dones que treballen en els mitjans les estadístiques parlen d’un predomini en televisió (68%), però aquest percentatge canvia dràsticament en el terreny de la premsa tradicional com en premsa digital que els homes són presents en un 69 i 60%, respectivament.
En l’àmbit de les xarxes socials les professionals autores de les informacions constitueixen el 25% de l’total de professionals, i desenvolupen la seva activitat professional en Ciència i salut (38%), en Celebritats, Cultura, Mitjans i Esport (38%) però, sobretot, en Gènere (75%).
Les dones com a font d’informació
La mirada amb perspectiva de gènere no es troba únicament en la secció de gènere sinó que les dones han d’estar també representades a l’hora d’obtenir la informació i donar la seva veu com a fonts en qualsevol àmbit.
Segons l’estudi, l’Experiència personal (50%) i l’Opinió popular (50%) són els rols principalment exercits. El segueixen el càrrec de portaveu i la Experta (34%). En darrer lloc està com Testimoni (29%) i com Subjecte (22%).
Respecte a aquest últim cas, com a subjecte, els protagonismes femenins estan entre les que es dediquen a l’activitat política (35%) en els diferents nivells (executiu, governs locals, parlamentàries) i també l’agricultura (18%). Ocupen les de portaveu en l’àmbit polític (71%) i en les organitzacions de la societat civil (12%). Apareixen com a expertes en l’àmbit sanitari com doctores (23%), professions assistencials i educatives (17%) i com científiques i acadèmiques (13%).
Per a les encarregades de l’estudi no hi ha dubte que “aquests són els resultats amb més rellevància de la monitorització 2020 a tant són coherents amb la feminització d’aquestes professions”.
L’edat és un altre indicatiu de desigualtat entre homes i dones, ja que tant en la infància s’observen representacions desproporcionades: els nens són subjectes de les informacions en un 67% mentre que les nenes ho són en un 38%. La joventut ho fa una mica més igualitari però en l’edat adulta tornen a ser ells els que segueixen sent subjectes informatius (59% i 75%).
COVID – 19
Les conclusions de l’estudi respecte a les informacions relacionades amb el coronavirus visualitzen que la majoria de professionals que han informat sobre COVID 19 han estat dones en una mitjana de l’69%.
Com Opinió popular els percentatges majoritaris són en Ciència i salut (64%) i en Política i govern (60%) i és total en Crim i violència (100%). En Experiència personal, els percentatges més significatius se situen en Economia (64%) i en Social i Legal (60%). Els rols més autònoms com de portaveu s’ubica a Crim i violència (67%) i com Experta o comentarista en Social i legal (60%) i en Economia (57%). Les coincidències, com s’observen, es concentren a Crim i violència i en Social i legal perfilant les àrees més orientades cap als subjectes més vulnerables.
Aquest estudi demostra que es fa imprescindible l’aplicació de mesures i accions concretes per millorar la representativitat i el tractament de les dones en els mitjans de comunicació.
Foto: arxiu AmecoPress.