L’escriptora aragonesa Luz Gabás ha obtingut el Premi Planeta 2022 amb la novel·la ‘Lejos de Lousiana’, i Cristina Campos ha quedat finalista amb ‘Historias de mujeres casadas’.
L’escriptora aragonesa Luz Gabás ha obtingut el Premi Planeta 2022 amb la novel·la ‘Lejos de Lousiana’. El premi puja a un milió d’euros. Luz Gabás té una reconeguda trajectòria dins del gènere històric, en què es va iniciar amb ‘Palmeras en la nieve’, obra que va escriure el 2007 i que es va publicar el 2012.
L’obra guanyadora, es va presentar amb el títol ‘Río arriba’ amb el pseudònim Hoja de fresno. Està ambientada a finals del segle XVIII en una colònia francesa que passa a mans espanyoles, on conviuen diferents ètnies i cultures.
«És una novel·la sobre la vida, que és com un riu que de vegades flueix manso i de vegades es desborda. Els esdeveniments històrics condicionen la vida i les decisions dels personatges. Una novel·la sobre l’esforç i la fortalesa necessària per seguir endavant en temps d’incertesa, malaltia i guerra», va explicar Luz Gabás, en rebre el premi.
L’acte de lliurament del Premi Planeta 2022 s’ha realitzat en el transcurs d’un sopar de gala al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
El jurat del Premi ha estat compost per José Manuel Blecua Perdices, Fernando Delgado, Juan Eslava Galán, Pere Gimferrer, Carmen Posadas, Rosa Regàs i Belén López, en qualitat de secretària amb vot.
Luz Gabàs
María Luz Gabás Ariño (Monzón, 1968), després de viure un any a la localitat de San Luis Obispo, Califòrnia, va estudiar a Saragossa, llicenciant-se en Filologia Anglesa i va obtenir més tard la plaça de professora titular d’escola universitària.
Ha compaginat la seva docència amb altres activitats relacionades com la traducció, la publicació d’articles, la investigació literària i la lingüística, així com la participació en projectes culturals, teatrals i de cinema.
Des de l’any 2007 resideix a Anciles, al costat de la vila de Benasc (Osca), de la qual va ser alcaldessa entre el 2011 i el 2015 pel Partit Popular.
La seva primera obra, ‘Palmeras en la nieve’, que va ser publicada el 2012, narra l’experiència del seu pare quan va emigrar el 1953, amb només vint-i-quatre anys d’edat, a Guinea Equatorial per treballar a la plantació de cacau de Sampaka.
Va ser un gran èxit de vendes, traduint-se a l’italià, català, holandès, polonès i portuguès. A més, l’adaptació al cinema que va fer el cineasta Fernando González Molina va aconseguir dos premis Goya. Va ser interpretada pels actors Mario Casas i Adriana Ugarte.
El 2014 va publicar ‘Retorno a tu piel’, el 2017 ‘Como fuego al hielo’, i el 2019 ‘El latido de la tierra’.
Cristina Campos
Cristina Campos va néixer a Barcelona el 1975. És llicenciada en Humanitats per la Universitat Autònoma de Barcelona, i va acabar els seus estudis a la Universitat de Heidelberg (Alemanya), on també va treballar com a coordinadora del Festival Internacional de Cinema d’aquesta ciutat.
Després de tornar al seu país va començar la seva carrera laboral al sector cinematogràfic. Des de fa deu anys, es dedica a la direcció de càsting de llargmetratges i sèries de televisió.
Actualment compagina la seva feina al sector audiovisual amb la seva passió per l’escriptura. ‘Pa de llimona amb llavors de rosella’ és la seva primera novel·la.
Ha quedat finalista del Premi Planeta 2022 amb la seva novel·la Historias de mujeres casadas. La novel·la, que es va presentar amb el títol ‘La amante de mi mujer’ i amb el pseudònim de Gabriela Hausmann, és la història d’una dona, on l’amant imaginari que sempre havia somiat es fa realitat.
En rebre el premi, Campos va assegurar que aquesta era una de les «nits més belles» de la seva vida, i va agrair al jurat el premi per una novel·la en què ha assegurat que hi ha «posat tota la seva ànima». Ha dit que la història serveix per «disseccionar» la història dels matrimonis de les tres dones protagonistes.
En un moment del seu discurs, Cristina Campos, es va dirigir a la Ministra d’Educació, Pilar Alegría, que estava presenciant l’acte: «El meu missatge és per a tu i per a tothom que m’escolta, jo vaig ser una estudiant nefasta, em van fer fora a 4t d’ ESO per suspendre Física i Química, Matemàtiques i el català».
I referint-se als seus fills: «Explico això perquè tinc tres fills a qui ajudo a estudiar. Tot ha canviat per bé, però crec que se segueix premiant la capacitat de memoritzar però no veig un espai de crear, a crear també se n’aprèn, crear és relacionar. Això és important i també ho escric dins de la novel·la. Si hi ha algun pare o mare desesperat perquè el seu fill en suspèn moltes, que no desesperi. Potser aquest nen descarrilat acabi com a finalista del Premi Planeta», va concloure l’autora.
Fonts: Editorial Planeta. Wikipedia
Origen de la imatge: Vídeo del lliurament del Premi Planeta
