Amb aquest títol la periodista Cori Calero ha fet un compendi, un gran reportatge que recull el que està passant al món, l’evolució del canvi climàtic i com ens afecta.
És un llibre que ens fa repensar com vivim, el que mengem, com comprem, on vivim i com establim la nostra relació amb l’entorn natural. La periodista explica que és un llibre que dóna sortida a la seva angoixa climàtica, amb l’objectiu de fer pedagogia. Destaca la primera frase del llibre «Hem de canviar la nostra manera de viure, de forma radical» i acompanya aquesta primera reflexió amb dades i opinions argumentades des de diferents punts de vista per persones expertes.
El llibre no és un relat imaginari sinó una realitat propera, demostrada i avalada per les dades i les experiències; el llibre és, també, un exercici de presa de consciència que sense canvis no hi ha possibilitats d’aturar el canvi climàtic, el primer canvi produït per l’activitat humana.
Des de la Revolució Industrial hi ha un excés d’emissions de CO2 a l’atmosfera, des de 1880 la temperatura de la terra ha pujat 1’2º. És un canvi que va molt ràpid, segons el testimoni de l’ecòleg Josep Peñuelas, que es recull, «El problema del canvi climàtic és que és crònic, i és a mitjà termini, no el veiem tan immediat com el coronavirus. Però és molt més global i molt més important. Perquè no és només per a persones i per al sistema sanitari. Ho afecta tot!». Amb opinions reputades i dades a la mà el llibre retrata una realitat que pot semblar apocalíptica de la que cal prendre consciència i accions per revertir-la.
Com afecta el sistema capitalista a aquest canvi? La cultura de la productivitat, del consum, de l’automatització? El desenvolupament industrial ha provocat gran part de les emissions que han portat a l’escalfament global -un 32%- i aquest desenvolupament és artificial no ho ha fet de forma natural i espontània sinó de la mà de la gestió humana, la mala gestió humana que posa el benefici per sobre de tot.
Al llibre Cori Calero recull el contingut d’una sèrie de trobades amb especialistes de les que destacaria la ecofeminista Yayo Herrero que diu «El canvi climàtic afecta més les dones perquè són les que s’ocupen de la supervivència quotidiana a molts llocs del món: s’encarreguem d’anar a buscar l’aigua -i cada cop la tenen menys accessible a causa del canvi climàtic-, són molt sovint les que assumeixen les tasques de mantenir la
subsistència -i l’agricultura també es veu afectada per això- i es produeix la paradoxa que, quan veiem les grans inundacions per esdeveniments extrems o la pujada del mar, és aclaparadorament majoritari el nombre de dones que moren. I el motiu és cultural, perquè en moltes societats no aprenen a nedar o enfilar-se als arbres, o perquè són elles les que atenen persones que no aprenen a nedar o enfilar-se als arbres, com persones grans o criatures» així canvi climàtic i patriarcat estan íntimament relacionats, el negacionisme del
canvi climàtic també nega la diversitat i l’equitat de gènere.
«Si el cel es tornés vermell. El canvi climàtic. Conèixer-lo per combatre’l» és una anàlisi exhaustiva que aporta moltíssima informació i, també, propostes per al canvi. Aquest passat mes d’abril, la consellera d’Acció Climàtica de la Generalitat, Teresa Jordà declarava que Catalunya ha perdut un 25% de la seva biodiversitat, això vol dir pèrdua de la diversitat biològica i és un dels problemes més greus actualment, a nivell
mediambiental. Cal repensar com aturar-ho i com fer la transició energètica i com podem fer aportacions individuals i col·lectives per aturar aquest canvi climàtic que ens devora.
Per això cal, com destaca l’autora «més empatia, més i millor cultura i cal cooperació».
