Una massa abundant mai vista corre aquests dies com cabal d’aigua per camins i pobles. Es tracta del procés electoral a 14 institucions del país, del qual ens arriben poques notícies sobre les discussions del poder i entre el poder.
Aquesta massa, formiguer d’idees i paraules sobrepassa la imaginació. Són les dones, finalment, que com onades envaeixen, es mouen, actuen, parlen, fan discursos i com a resultat d’un llarg procés han certificat que és mentida que no vulguin governar. Si que volen i ho mostren, precisament en els prolegòmens de la commemoració del 60 aniversari del vot femení que es complirà el 17 d’octubre vinent.
Deixem enrere la formalitat i el bust o monument d’alguna de les milers de sufragistes que develará en els fats al Senat de la Repùblica, la contribució a aquesta immensa participació femenina es traduirà en fórmules idiomàtiques: els drets, la paritat, el no a la violència ni a la discriminació, així com la urgència de reiterar el discurs històric que va començar un dia, per aforts d’un simulacre de Congres per la llibertat l’any 1824, a Zacatecas, on les dones que escrivien en la més antiga revista de dones: El Abanico, van demanar votar i ser votades.
I serà a Zacatecas per aquesta tradició fonamentada, encara que vostè no s’ho cregui, i gràcies a la governança femenina de l’excomunista i dona d’esquerra anomenada Amalia García, que avui les coses anuncien una transformació indiscutible. Aquí a Zacatecas es construirà aquests dies l’olla més gran de mencions i accions per la llibertat i els drets de les dones.
Es pot imaginar? 3.430 dones en campanya. Només a Zacatecas, on l’ Instituto Estatal Electoral, a càrrec de Leticia Catalina Soto, va fer complir la llei als partits polítics: capacitar a centenars de dones en el que anomenem perspectiva de gènere i així s’ha trencat el primer dic. Per les eleccions al govern de l’Estat un 44 per cent de candidatures, on cada propietària té com a suplent a una altra dona, i a les llistes municipals molt poques les encapçalen, només 22 dones de tots els partits, en contraposició a 253 candidates a les sindicatures i només 20 homes, i en regidories, mai s’havia vist, s’ha aconseguit gairebé la paritat: 48 per cent.
És aquí, en les llistes municipals, on s’ha produït aquest cabal de dones que participaran sens dubte, guanyi el partit que guanyi, en els governs locals.
Zacatecas és una croada efervescent com a mostra del que ha estat des que va començar 2013. En els altres 13 estats on hi haurà eleccions els partits polítics i els seus dirigents segueixen discutint llocs i aprovacions. Només destaca una elecció governamental a Baja Califòrnia. En general, només avanços regulars.
La resistència ha estat brutal, perquè no a tot arreu es va fer com a Zacatecas. A Chihuahua, per exemple, ha calgut, com el 2012 a les eleccions federals, una sentència del Tribunal Electoral per complir amb la llei, ja sigui electoral o aplicant els estatuts interns de cada partit per conformar les candidatures femenines amb un 40 per cent i encara no a tots els nivells.
A Michoacán la lluita, em deia una dirigent, ha estat a mort i inútil. En no ser modificades les lleis electorals l’avanç gairebé no és res per a la participació de les dones. Les coalicions admeses entre partits molt dispars, van arraconar a moltes aspirants.
A Oaxaca d’acord amb l’Instituto Estatal Electoral y de Participación Ciudadana dues coalicions i quatre partits van complir amb l’anomenada quota de gènere a les candidatures per les diputacions locals. D’aquesta manera, 60 dones busquen un dels 25 escons per la via del vot directe, davant d’altres 90 homes. Mentre que per la via de representació proporcional competeixen 142 dones, davant 164 homes, que busquen els 17 escons restants. En total, 202 dones busquen ser diputades locals. A Oaxaca també s’elegiran autoritats a 153 municipis, les llistes definitives es donaran a conèixer aquesta setmana, però novament elles seran minoria.
Els resultats són pàl·lids a Durango i Aguascalientes, potser com a imatge del gresol que és Mèxic, des d’abans de la independència i gràcies a la creació ideològica que va operar a la República que va definir a les dones només com “àngels de la llar” i no obstant totes les seves accions les va preparar només per atendre a les altres i als altres.
I no s’ha pogut trencar el dic, especialment en les eleccions municipals, malgrat la suma d’iniciatives diverses i la mobilització. Les promotores van viatjar per tot el país. Tot just aquest darrer dijous, a Michoacán, la representant d’ONU Dones deia: “cridem als tres ordres de govern, als partits polítics, als instituts electorals i a tota la ciutadania per sumar tots els esforços i voluntats per aconseguir la plena participació política i econòmica de les dones en igualtat de condicions”.
S’espera a Zacatecas, que durant les campanyes, milers de dones participin demanant el vot, facin el que deia un vell polític, aquesta escena didàctica i massiva que s’incrusta en les consciències, amb un discurs de gènere, parlant dels drets de les dones, de la seva problemàtica social i econòmica. Potser una repulsa a la violència contra les dones i la protesta per la poca efectivitat de les polítiques públiques. I ho faran també totes aquelles que en menor proporció, han aconseguit una candidatura a les 14 entitats del país, on prèviament van lluitar a l’interior d’aquests cercles tancats dels dirigents masclistes i insensibles.
Pel que sembla hi hauria, en algunes entitats més obertura com seria el Partido Revolucionario Institucional, ara amb la paella pel mànec, que en els partits d’esquerra sumits en les seves competències internes. No diem res d’ Accion Nacional, on només hi ha hagut demagògia sense resultats.
Per exemple, a Quintana Roo només es van registrar com a propietàries 32 dones que equivalen al 34 per cent i 61 homes. En candidatures independents de majoria relativa només hi ha tres dones en 10 candidatures. Al final de 80 persones postulades 29 són dones, el 36 per cent, més del doble que el 2010, éssent significatiu que no se sap que succeirà en els municipis.
A més no tots els partits van complir amb la quota de llei. El PA portarà a Quintana Roo 43 per cent de dones, el Partido del Trebajo 40 per cent i el Movimiento Ciudadano 47 per cent. El PRI 43 per cent, i es desconeix què passarà amb el PRD, on la discussió ha abatut a munts de dones a tot el país.
Paral·lelament i per festejar els 60 anys del vot ja es prepara un ampli programa d’activitats en el Senat de la Repùblica i orgullosament, la papereria de l’Instituto Federal Electoral porta un segell recordant aquest esdeveniment, que en temps del president Adolfo Ruíz Cortines es va fer universal.
Un fòrum, un llibre sobre les primeres senadores, una mostra plàstica, un segell postal, una butlleta de loteria i la promoció de sis iniciatives específiques, en el camp, en l’economia i per descomptat de rellevància a nivell nacional per això de la paritat.
Enmig de tota aquesta algaravia que ens ocuparà tot el mes de juny, en què es desenvoluparan les campanyes, encara no hi ha resposta a dues demandes urgents: les alertes de gènere per aturar la violència i el cessament de la impunitat pels milers i milers d’assumptes; de violència contra les dones i violacions sexuals; l’alliberament de dones empresonades per sospita d’avortament; els acomiadaments massius de dones, que estan a l’ordre del dia; els casos d’assetjament succeïts a la Comisión Nacional de Derechos Humanos; els expedients que es volen arxivar perquèsón homes amb poder els qui colpegen a les seves parelles, núvies, esposes, companyes de treball.
Ens queden tants temes pendents que només es pot mitigar l’angoixa gràcies a aquest fet increïble que succeeix a Zacatecas. Hem de dir-ho. Ja ho veurem.
