La VII Trobada de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere (RIPVG) va concloure amb l’exigència als Estats del compliment de convenis internacionals en matèria de mitjans de comunicació i drets de les dones, l’obligació de garantir la vida de les periodistes, així com la investigació amb perspectiva de gènere i afecció al dret en els casos de violència; i amb l’exigència als mitjans de comunicació de l’exercici de la llibertat de premsa incloent els drets de les dones i identitats dissidents, així com l’ús d’un llenguatge inclusiu i cura de la dignitat de les dones.
La RIPVG va dur a terme el 3 i 4 de maig, a Uruguai, la seva Assemblea bianual a la qual es van donar cita prop de 60 periodistes en representació de xarxes nacionals de 11 països d’Amèrica Llatina, Europa i Àsia, entre elles la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya (XIDPICCAT-XIPVG).
En la setena assemblea es van analitzar els contextos nacionals i internacional en què els periodistes exerceixen la seva professió, es va fer un balanç dels 14 anys que va ser fundada aquesta organització i va establir el seu programa de treball per als propers dos anys quan se celebrarà el seu 15 aniversari.
La nova coordinació de la RIPVG recau en les periodistes Rosa María Rodríguez Quintanilla, de la xarxa mexicana, Miriam Bobadilla de l’argentina i Alicia Oliver de la XIDPICCAT. També es va determinar que la propera trobada el 2021 es realitzarà a Suècia.
Des de la seva creació, la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere ha realitzat 6 trobades: la fundacional el 2005 a Morelia (Michoacan. Mèxic), el 2007 a Oviedo (Espanya), el 2009 a Bogotà (Colòmbia), el 2011 a Fes (Marroc), el 2013 a Mèrida (Yucatán. Mèxic), el 2016 a Barcelona (Catalunya. Espanya), i aquest 2019 a Montevideo (Uruguai).
Diferents moments de la VII Trobada.
DECLARACIÓ MONTEVIDEO
La Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere (RIPVG) reunida en la seva 7è Trobada, celebrada a Montevideo, Uruguai els dies 3 i 4 de maig de 2019 declara que:
L’absència d’esforços per part dels Estats per impulsar mecanismes institucionals que de manera efectiva assegurin el compliment dels objectius establerts en el Capítol J de la Plataforma de Beijing sobre dones i mitjans de comunicació, ha afectat negativament l’exercici de la llibertat d’ expressió i la seguretat de dones i identitats dissidents en l’exercici del periodisme.
La violència contra dones periodistes, en particular, en zones de guerra i silenciades per conflictes armats, la delinqüència organitzada i la seva col·lisió amb agents de l’Estat, en contextos d’absoluta impunitat, com són els casos a Colòmbia, Hondures, Nicaragua, Mèxic i Veneçuela, atempta contra la llibertat d’expressió.
La reproducció de la violència de gènere contra les dones i identitats dissidents en els continguts dels mitjans de comunicació i les xarxes socials, vulneren els seus drets.
La recrudescència de la violència digital en el periodisme en contra de dones i identitats dissidents afecta la seva seguretat i les autocensura.
La violència sexual contra les dones i la dissidència a les sales de redacció i per part de les seves fonts informatives, vulnera l’exercici de la seva professió.
El tancament de mitjans de comunicació i els acomiadaments massius per ajustos d’empreses mediàtiques, vinculats a la concentració, promou la construcció d’un relat homogeneïtzador que discrimina i violenta a dones i identitats dissidents i minva les possibilitats de crear una opinió crítica.
L’augment de la bretxa salarial entre homes i dones professionals de la comunicació condueix a la major precarització laboral de les periodistes.
Per tot això, la RIPVG exigeix:
Als Estats, el compliment dels convenis internacionals en matèria de mitjans de comunicació i drets de les dones amb èmfasi en el Capítol J de la Plataforma de Beijing sobre dones i mitjans de comunicació.
Als Estats, l’obligació de garantir la vida de les dones i identitats dissidents en l’exercici de la seva professió.
Als Estats, que el procés de judicialització de casos de dones periodistes víctimes de feminicidi, desaparegudes, desplaçades, amenaçades i segrestades, siguin investigats amb estricte afecció a dret i amb perspectiva de gènere per tal de garantir l’accés de les víctimes a la justícia i el cessament de la impunitat.
Als mitjans de comunicació, el compliment de l’exercici de la llibertat de premsa incloent els drets de les dones i identitats dissidents.
Als mitjans de comunicació, un tractament dels continguts que utilitzi un llenguatge incloent i no discriminatori, així com imatges que no degradin la dignitat de les dones.
Algunes de les assistents a la VII Trobada.
