«Sens dubte, cap societat humana s’ha vist atrapada en una contradicció tan inextricable com la nostra, que nega tranquil·lament la diferència dels sexes i, alhora, l’exacerba demencialment per mitjà de les indústries de la bellesa i de la pornografia.
Assenyalem amb el dit les dones que es tapen els cabells; nosaltres, en canvi, preferim posar-nos una bena davant els ulls.»
A partir d’aquesta premissa, Nancy Huston s’endinsa en aquesta paradoxa de la societat occidental explorant els efectes de la invenció de la fotografia i del feminisme, els dos esdeveniments que han canviat d’una manera radical i en sentit contrari el destí de les dones d’aquests països.
I les dones, ¿com la viuen, aquesta situació? ¿I els homes? Nancy Huston respon a aquestes preguntes parlant-nos sense embuts de la seva pròpia experiència i de la de dones i homes que han marcat una època: d‘Anaïs Nin a Nelly Arcan, de Romain Gary a Auguste Rodin, de Jean Seberg a Marilyn Monroe…
En aquest llibre incòmode, controvertit i de vibrant actualitat, l’humor, la ironia i el to proper i personal de Nancy Huston ens obliguen a mirar de cara aquesta gran contradicció que afecta profundament la nostra societat.
Nascuda a Calgary (Canadà), Nancy Huston, que viu a París, ha publicat molts assaigs i novel·les a Actes Sud i a Leméac, entre els quals Instruments des ténèbres (1996, premi Goncourt dels alumnes d’institut i premi Livre Inter), L’Empreinte de l’ange (1998, Gran Premi de les Lectores d’Elle), Professeurs de désespoir (2004), Lignes de faille (2006, premi Femina i premi France-Télévision) i Infrarouge (2010).
