{youtube width=”198″ height=”158″}TOsX0GWOEdo{/youtube}
“Les dones que han estat víctimes de trata han estat raptades als seus països d’origen, amenaçades i obligades a viure en condicions inhumanes o realitzar treballs en contra de la seva voluntat, també han estat sotmeses a diferents formes de violència física i psicològica. El tràfic de persones és esclavitud, fa referència a antigues i noves formes on es busca dominar, controlar, explotar i sotmetre” va dir a La Independent, Helga Flamtermeski, coordinadora del projecte Dona Frontera del Departament de Psicologia Social de la Universitat Autònoma de Barcelona.
El Tràfic de persones és un fenomen que ha anat creixent cada dia, s’ha convertit en un negoci rendible per a la delinqüència organitzada que cada vegada l’utilitza més. El més cruel és quan involucra a dones i criatures per sotmetre’ls a treballs forçats o a l’explotació sexual. És evident que té les seves arrels en les condicions socioeconòmiques dels països d’origen de les seves víctimes i es veu facilitat per les pràctiques segregacionistes contra les dones.
No és obra de l’atzar, que el tràfic sigui una forma moderna d’esclavitud. De fet, és un delicte tipificat en el Protocol de Palerm, que suporta una sèrie d’amenaces als drets humans de les víctimes, i es constitueix en un afronta contra la seva dignitat. En la Convenció de Palerm, celebrada per les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada, el desembre del 2000 a Palerm (Itàlia), la comunitat Internacional va adoptar accions legals de protecció per garantir el benestar de les persones afectades. Dins d’aquest context, El Protocol estableix que ni tan sols el consentiment donat per la víctima a tota forma d’explotació intencional es tindrà en compte quan els victimaris hi hagin recorregut.
La complexitat del comerç il·legal de persones porta implícita que l’explotació tingui relació directa amb l’obtenció d’un benefici econòmic o un altre benefici d’ordre material que inclou com a mínim, l’explotació sexual, els treballs o serveis forçats, l’esclavitud o les pràctiques anàlogues a l’esclavitud, la servitud o l’extracció d’òrgans. Comporta que els tractants aprofitin en benefici propi i d’una manera abusiva les qualitats d’una altra persona, que recorrin al transport, el trasllat, l’acollida o la recepció de persones amb accions amenaçadores, ús de la força o una altra forma de coacció com l’engany, el rapte o el frau, posant la víctima en condicions de vulnerabilitat.
{youtube}TOsX0GWOEdo{/youtube}
Segons Helga Flamtermeski, l’esclavitud és un delicte que a moltes societats en aquesta època els hi costa reconèixer. Va explicar: “Dos exemples que vaig tenir oportunitat de conèixer en el curs de la recerca. Un era el cas d’una noia boliviana que una família de diners, catalana, va contractar perquè fes les feines domèstiques; la van posar a treballar sense descans, no la deixaven sortir, dormia al terra de la cuina, i si feia molt fred la deixaven dormir al terra de la sala de la casa perquè no hi havia habitació per al servei, li limitaven el menjar i quan ella va demanar la liquidació pel temps treballat, va haver de recórrer als serveis socials perquè li paguessin. Finalment ella no ho va voler denunciar, l’únic que volia era retornar al seu país. Això és esclavitud. L’altre, era el d’una noia de 22 anys d’origen romanès, molt maca, que no entenia el que li estaven fent. Durant dos anys, el seu nòvio li feia produir una quantitat d’òvuls i després l’hi extreien. Va estar sotmesa a violència psicològica, gairebé tancada. Ella no va voler denunciar-ho per por i també va retornar al seu país. Les víctimes no denuncien perquè és molt difícil que reconeguin que és un delicte de tràta quan no és prostitució, perquè no es veu. L’única forma de sortir o escapar de la trata és denunciant”.
Va comentar que la trata als Estats Units, comença amb l’esclavitud laboral de dones centreamericanes, les mantenen tancades en condicions infrahumanes, sense contracte laboral i sense papers. A l’Estat espanyol i en general a Europa els casos més comuns són els matrimonis servils, una relació afectiva que no necessàriament ha acabat en matrimoni i que té entre les seves principals víctimes a dones que són obligades a conviure amb homes que les maltracten física i sexualment, a ser les seves serventes, i a romandre recloses en contra de la seva voluntat.
A Àsia i a Centre Amèrica és on més víctimes de trata hi ha, però en la seva recerca un fet ha trencat tots els seus esquemes, i és que es va comprovbar com a Filipines, famílies amb criatures entre els 3 i 4 anys, els tornaven gais per prostituir-se i aixé poder emigrar.
Flamtermeski va dir que als Estats Units, Filipines, i a l’Estat espanyol, on ha desenvolupat la seva recerca, ha trobat totes les formes de tràta, i va subratllar que, independentment dels estereotips, la trata de persones és esclavitud.
