Anna Ara Sorribas, Colectivo Mujeres Matagalpa @tcarreras
Les dones del Colectivo de Mujeres de Matagalpa (CMM), a Nicaragua, combaten amb informació, la constant desinformació a la qual el govern de Daniel Ortega té sotmesa a la ciutadania del país, controlant els mitjans de comunicació i amagant la informació.
Per això, el grup està publicant informació sobre com curar-se col·lectivament durant la pandèmia. Anna Ara Sorribas i, tres membres més, van venir a Barcelona a participar en els actes del 8-M. Quan es va produir el tancament de fronteres per la pandèmia han quedat retingudes a Catalunya i treballen des d’aquí en comunicació directa amb el país.
El Colectivo de Mujeres de Matagalpa, és un col·lectiu feminista que treballa en xarxa en els àmbits educatiu, de salut, de cultura i de desenvolupament comunitari. Va néixer l’any 1984 quan l’enderrocament de la dictadura de la família Somoza va aixecar ones de solidaritat arreu del món. Actualment el col·lectiu té 24 dones, sobre el terreny les dones organitzades en les comunitats en són 54 que compten amb 500 dones en l’organització comunitària. A més fan xarxa amb 45 joves que treballen amb uns 600 nens i nenes.
Treballar per la salut de la comunitat
Actualment i davant d’aquesta emergència sanitària el Col·lectiu que treballa en salut preventiva i en salut comunitària ha preparat informació per a la població nicaragüenca a través de les xarxes socials. (Es pot trobar a Facebook i a Youtube.
Aquesta informació té com a objectiu tranquil·litzar a la població i permetre que puguin prendre mesures en funció de les seves possibilitats i del seu entorn social.
A través de la història de la Paca, una nicaragüenca de 75 anys, hipertensa, amb un fill que viu a l’exterior del país, sorgeixen moltes preguntes i s’explica molt bé que és i quines conseqüències a tots nivells té l’afectació per coronavirus.
@CMM
A més el Col·lectiu ha publicat un pronunciament per frenar l’autoritarisme del President i defensar de la vida, les cures, els drets i la dignitat humana en front la covid-19.
“A Nicaragua la ciutadania no té xifres oficials, comenta Anna Ara Sorribas, perquè el Govern d’Ortega les amaga i les tergiversa amb el control de tots els mitjans de comunicació. La informació que arriba a la gent és a través de les xarxes socials. El President cada dia convida a la ciutadania a participar en actes militars massius, a anar als centres recreatius gratuïts i a celebracions religioses. I així no s’aturarà la pandèmia”.
Aquesta pandèmia arriba en un moment molt complex per Nicaragua. És l’època seca i molta gent de les classes més pobres, entre les que hi ha moltíssimes dones, no tenen accés a l’aigua. Els governs municipals, explica Anna Ara, no han fet fins ara cap pla per garantir l’aigua com un element vital. I a Nicaragua les famílies pobres de cinc o sis persones viuen amuntegades en una petita habitació de 4×4 metres.
Les dones de Matagalpa al peu del canó
@CMM
Anna Ara abans d’anar a Nicaragua ja havia estat col·laborant a Brasil amb el teatre i l’educació de l’oprimit i a Perú. Va tornar, i quan a Catalunya es va crear un moviment de solidaritat amb el país centreamericà, molts hi van veure una possibilitat real de treballar per la transformació social per afavorir als més pobres. “Arribades a Nicaragua molt aviat, diu Anna Ara a La Independent, vam veure que la revolució no anava pel camí que nosaltres pensàvem. Dèiem que havíem de fer una revolució per ser crítiques i treballar per una forta transformació social. Una transformació que fes canviar les arrels del patriarcat, les arrels del capitalisme i per això vam decidir conservar, com a moviment, l’autonomia en relació als partits, especialment del FSLN”.
Quan Anna Ara va arribar a Nicaragua ho va fer a la zona de guerra de Pancasan, on el Frente Sandinista de Liberación Nacional (FSLN) havia decidit enderrocar la dictadura de Somoza a través de la lluita armada.
Allà hi havia un grup de dones que feien ràdio y unes altres feien teatre i ella va entrar al grup de teatre. “Vaig quedar impressionada per la misèria que hi havia tant al camp com a les ciutats. Em va sorprendre molt veure la mirada trista de nens i nenes. Allà em vaig sentir amb moltes necessitats però molt bé”, continua.
@CMM
Decepció amb la dictadura d’Ortega
Va veure molt aviat que el FSLN no defensava cap proposta d’economia social i de justícia si no una economia mixta que va permetre que els grans capitals entressin al país. En la seva opinió, el país ha avançat una mica però tot ha estat una gran decepció perquè els mateixos del Frente Sandinista s’han convertir en els grans empresaris i terratinents del país. No hi ha hagut cap procés de memòria històrica i en canvi si que hi ha hagut ideològicament una col·laboració molt forta del Govern amb l’Església catòlica, concretament amb la Prelatura de l’Opus Dei, i les Esglésies Evangelistes.
“Per a nosaltres, diu Anna Ara amb molta força, tenir un President acusat de la violació de la seva fillastra, l’any 2006, i que mai ha donat la cara, és una gran decepció. La denunciant és la filla d’un primer matrimoni de la dona del President i vicepresidenta del Govern, Rosario Murillo, que el va defensar. Una mare, una persona que vengui la seva filla per tenir poder és inadmissible”, diu. La primera legislatura de Daniel Ortega, continua, va ser una gran decepció per a tots i totes. I en aquesta segona el Govern busca naturalitzar la impunitat dels seus crims i la seva corrupció” però les Dones de Matagalpa no callarem”.
