Les lleis necessiten perfeccionar-se per actuar davant de casos de violència i vulneració de drets per motiu de gènere a Cuba, però les que hi ha tampoc s’utilitzen prou, van assenyalar a la capital cubana juristes i activistes LGBT (lesbianes, gais, bisexuals i persones trans).
Encara que cal millorar les lleis, també és urgent capacitar en temes de gènere i violència als que imparteixen justícia, han afegit participants al II Taller “Sexualitat i drets humans”.
A més del que diu la lletra jurídica, cal que la interpretació de la norma s’allunyi de la discriminació indirecta que moltes vegades permea els processos jurídics per la presència de prejudicis, mites i enfocaments sexistes, han argumentat.
Organitzat pel Centre Nacional d’Educació Sexual (Cenesex), la trobada es va realitzar a la capital cubana del 8 al 10 de desembre, com a part de les accions que desenvolupa aquesta institució governamental durant la jornada de 16 dies d’activisme per la no violència cap a les dones i amb motiu del 10 de desembre, Dia Internacional dels Drets Humans.
Més que una mirada als buits de la llei, la revisió i canvis poden trigar en el temps, participants en el taller van insistir en la inadequada interpretació que es fa avui dia de la norma, que no s’utilitza bé, ni prou.
“En gran part es deu al fet que no es coneix”, ha sostingut Yamila González Ferrer, de la Unió Nacional de Juristes (UNJC), partidària de “divulgar més les lleis que tenim perquè s’utilitzin en totes les seves possibilitats”.
Però també respon a professionals del Dret que han de respondre a aquestes situacions i delictes manca d’una formació amb enfocament de gènere que els permeti actuar sense reduccionismes ni prejudicis.
La professora de Dret advocat, igualment, per seguir elevant la cultura jurídica de la població perquè conegui els seus drets i com exercir-los, però també influir en la capacitació i formació de juristes i professionals en aquesta matèria.
La capacitació en aquests temes, amb un enfocament de gènere i de drets humans, ha d’arribar també a les institucions i persones encarregades d’atendre els casos de violència, com oficials de la policia, personal de l’atenció primària de salut, professorat en els diferents nivells d’ensenyament, líders de barri, organitzacions socials i altres actors en les comunitats.
Poques vegades s’acudeix als tribunals, per exemple, a instruments internacionals que Cuba ha subscrit, com la Convenció per a l’Eliminació de totes les formes de discriminació contra la Dona (Cedaw per les sigles en anglès) o la Convenció dels Drets de l’Infant , va citar com a exemples Manuel Vázquez Seijido, cap de l’equip d’assessoria jurídica de l’Cenesex.
Tampoc és freqüent al•ludir a determinats aspectes que estan tipificats i no sempre s’interpreten o utilitzen adequadament, com l’aplicació de determinades mesures que permeten l’allunyament de l’agressor respecte la víctima, o una millor interpretació i ús del dret d’igualtat recollit en el codi penal i que tampoc es fa servir.
El Codi Penal, per exemple, cataloga com a delicte aquelles accions que produeixen lesions corporals a altres o que malmetin greument la salut, va exposar la professora de Dret Arlin Pérez Duharte.
“Això permet interpretar que, en tractar-se d’un problema de salut, pugui considerar-se també com a tal allò que produeix seqüeles físiques, anatòmiques, però també psíquiques. D’aquesta manera pot introduir-se en aquesta interpretació la violència psicològica “, va advertir l’experta en matèria penal.
La llei fa falta, però no és suficient, en dir de juristes que no limiten l’assumpte a la norma jurídica, únicament, sinó als qui han d’administrar justícia.
“Llavors cal capacitar jutges i fiscals perquè estiguin en disposició de conèixer i comprendre millor els processos que viuen les persones que pateixen discriminació i violència per motius de gènere, i que aquesta visió els permeti fer ús d’aquestes i altres possibilitats que ofereix la llei, però que amb prou feines s’utilitzen “, va sostenir Vázquez Seijido.
Encara que es fan esforços per integrar els coneixements de gènere al contingut curricular de la carrera de Dret en diverses universitats del país, encara és insuficient perquè es tracta d’assignatures opcionals.
“Hi ha d’haver també un interès de part del graduat per superar-se, interioritzar i actualitzar els coneixements”, va explicar Tania de Armas Fonticoba, professora titular de la Facultat de Dret de la Universitat de l’Havana.
Segons l’opinió de Vázquez Seijido, la formació de pregrau precisa, igualment, d’enfocaments actualitzats en el seu disseny curricular, com els de gènere i drets humans.
A això podria contribuir l’estratègia de gènere que actualment s’ha dissenyat a la Facultat de Dret de la Universitat de l’Havana, va considerar González Ferrer.
No obstant això, el sector jurídic és encara un dels que menys s’han obert al debat i comprensió d’aquests temes. “És un dels més resistents, d’acord amb l’experiència que hem viscut des de l’activisme”, ha sostingut Francisco Rodríguez Cruz, periodista i autor del bloc Paquito el de Cuba.
Tot i que s’han obert nous espais per al tractament públic del tema de la violència de gènere, encara es tracta d’un fenomen molt naturalitzat i que no troba respostes efectives per als que el pateixen, va assenyalar davant SEMLac Lizette Vila, coordinadora del projecte Coloms.
Vila té una reconeguda obra documental que ha abordat amb sistematicitat els temes de discriminació i violència per motius de gènere, orientació sexual i identitat de gènere, entre altres.
La realitzadora es va pronunciar a favor de seguir fent visible la realitat de dones que estan vivint diversos tipus de violència i que no troben moltes vegades resposta a les seves situacions i demandes de suport.
Una realitat encara menys visible és la violència per motius de gènere que pateixen les dones lesbianes, bisexuals i trans.
“No es parla de la dona lesbiana, però tampoc es parla de la lesbofòbia, ni se li dóna a la dona lesbiana la dignitat que mereix”, va dir a SEMlac Teresa de Jesús Fernández, coordinadora de la Xarxa de Dones Lesbianes i Bisexuals de l’Cenesex
Dones lesbianes, bisexuals i trans pateixen en silenci en diversos espais familiars i socials a causa de la lesbofòbia, la transfòbia i altres formes de discriminació per motiu d’orientació sexual i identitat de gènere.
“Com a resultat d’aquesta falta de comprensió, trobes que les dones lesbianes pateixen després assetjament laboral, escolar, familiar i social. Poden ser molt evidents o estar, igualment, molt matisades o emmascarades “, va abundar en entrevista a SEMLac.
Fins i tot quan es fan les campanyes per la no violència cap a les dones i les nenes, subtilment totes les persones llegeixen que aquestes nenes i aquestes dones són heterosexuals, explica.
“Ningú pensa que són dones lesbianes i també dones transsexuals. Hi ha buits i bretxes i no es tracta de crear etiquetes, però sí que és important cridar l’atenció sobre aquests problemes “, ha sostingut.
