Conté els articles: “El camí cap a la recuperació de drets islàmics legítims” de Maria Laure Rodríguez, Presidenta Unió de Dones Musulmanes d’Espanya i “El vot de les dones saudites: simple rentat d’imatge o veritables reformes estructurals?” de Ndeye Natalia Andújar, activista social i professora de secundària a Córdoba.
Les dones de l’Aràbia Saudita (AS) podrán votar i ser elegides en les eleccions locals que se celebraran d’aquí a quatre anys, per primera vegada en la historia del país. És l’únic país del món on les dones no tenen dret a votar pel fet de ser dones.
Això ho ha anunciat el rei Abdalà d’AS tot afirmant que les dones podrán formar part del Consell Consultiu (Shura) i ser elegides en les eleccions locals que són les úniques que se celebren al país.
Aquest anunci ha estat rebut amb molt d’escepticisme per les dones que lliuten pels seus drets a l’Aràbia Saudita.
La bloguera Eman al Nafjan diu que el rei ja ha fet anuncis similars que després no han portat a res per això, escriu, “Es fantàstic, és important però no ens ho podrem creure fins que no es posi en pràctica”. Per aquesta bloguera “en temps de revolucions àrabs, el rei Abdalà, vol fer gestos d’obertura. Així respon a les nostres demandes de drets per les dones. Puc dir que quatre anys són molts anys”.
De la mateixa opinió és Ghada al Tobishi, que afirma a la premsa internacional: “És un primer pas. Les dones saudites hem d’arribar més lluny”. A l’Aràbia Saudita hi ha un important grup d’activistes que fa molts anys demanen més drets per a les dones en aquest país on les dones no poden votar pel fet de ser dones. Les dones en aquest país tene mancats molts drets com no poder viatjar, treballar o ser intervingudes quirùrgicament sense permís del marit.
Les activistes ja han dit que ara que se’ls anuncia aquesta possibilitat serán dignes d’aquesta responsabilitat “encara que això signifiqui un canvi de mentalitat en les dones d’aquest país, massa acostumades a aceptar les tradicions i el fet que la dona no compta en la societat”.
Soleiman Al Salman, representant de l’Associació saudita Ansar al Marah, per promoure els drets de les dones saudites, ha dit que “començaran a treballar perquè les dones saudites acceptin els canvis d’aquí a quatre anys i la representació de dones a la Shura sigui important. L’anunci del rei és per a la nostra associació com el tret de sortida, encara que ja hem treballat molt des d’aquí”.
———————————
El camí a la recuperació de drets islàmics lagítims”
Per Maria Laure Rodríguez Presidenta Unió de Dones Musulmanes d’Espanya
Durant diversos dies, he vingut rebent una sèrie de trucades i peticions perquè doni la meva opinió pel que fa a la concessió del vot femení en les pròximes eleccions municipals saudites. Evidentment el meu camp d’especialització, formació i activisme s’ha centrat des de fa dècades en el feminisme, però en aquesta ocasió sembla que l’interès va més encaminat pel fet que sigui musulmana, el que a priori, pot tenir aquest nexe d’unió amb les saudites.
Tot i això, em resulta curiosa aquesta tendència a presentar l’Islam com un tot unívoc, ahistòric i monolític. Es calcula que al món hi ha aproximadament mil cinc-cents milions d’individus musulmans, i és evident que la forma de practicar-lo és diversa i de vegades contraposada. Si he de fer una comparativa amb la dona saudita, bàsicament l’únic que trobaré són diferències evidents no només pel que fa a l’origen ètnic i l’idioma, sinó en si, qualsevol aspecte de la vida diària que ens identifiqui com musulmanes.
Ja fa un temps que vaig arribar a la conclusió que és un error reconèixer el títol de “islàmic” a aquells governs que diuen regir per la Sharia. La mal entesa Llei Divina no és sinó un conjunt de lleis terrenals, captivades en l’actualitat per un sistema patriarcal mutilador i opressor dels drets fonamentals, no només de les dones, sinó també de la ciutadania en conjunt. En el cas saudita, trobem clars exemples de com l’Islam ha estat pervertit en una sèrie de pràctiques totalitaristes i de com s’ha produït una degradació de la tradició islàmica i una tergiversació dels textos sagrats.
Evidentment, cal observar amb positivisme aquest reconeixement que no suposa altra cosa que ser capaços de posar en pràctica l’Islam genuí, i reconèixer un dret legítim de la dona a conformar i desenvolupar-se com subjecte polític en l’esfera pública de la societat. Aquesta és la base de l’Islam.
Hi ha qui acull amb sorpresa i entusiasme aquest dret al vot femení, to
t desconeixent que fa catorze segles, en aquest mateix lloc es produïa tota una revolució liberal de la societat en clau d’igualtat. Dones i homes participaven al 100% en igualtat d’oportunitats en una societat regida fins llavors per un sistema patriarcal.
Som moltes les persones que portem temps reclamant la recuperació legítima d’aquells drets concedits en els textos sagrats i que han estat usurpats per interessos masculins en benefici polític-personal. A la primera societat islàmica de la història, Medina, dones i homes portaven a terme la democràcia participativa, i prenien les decisions que afectaven la comunitat. Aquest és el principi de la Shura, el consens, la votació i participació activa en l’espai públic. Si això va ser així, si el mateix Profeta Muhammad el va afavorir ¿en base a què han prohibit el vot femení?
Tot contrariant les ensenyances alcoràniques, alguns països expandeixen i promouen una sèrie de directrius que coarten l’emancipació de les dones, tant a nivell psicològic, social o econòmic com espiritual. El cas que ens acompanya fins i tot perpetua la minoria d’edat de les dones, la qual passarà de la mà del seu pare a la mà del seu marit sense que ella pugui exercir el seu dret legítim a ser/existir amb absoluta llibertat.
És evident que queda un llarg camí per recórrer perquè es pugui considerar una societat islàmica de veritat. Que es concedeixi el vot femení en la mateixa setmana en què es jutjarà una dona per conduir, és un exemple simptomàtic de les incongruències d’un sistema que diu emparar-se en l’Islam, però com s’aprecia en les experiències d’altres llocs , aquestes mateixes prohibicions són admeses amb total naturalitat i normalitat.
El vot de les dones saudites: simple rentat d’imatge o veritables reformes estructurals?
per Ndeye Natalia Andújar,
activista social i professora de secundària a Córdoba.
Recentment el rei d’Aràbia Saudita, Abdala bin Abdelaziz, ha concedit el vot femení a les seves súbdites. Algunes organitzacions de dones han celebrat la iniciativa; creuen que s’ha fet un gran pas cap a la igualtat. No obstant això, tant analistes com activistes són escèptics en quant a l’abast de la mesura: arriba tard (no es farà efectiva fins al 2015), té un objectiu utilitarista (frenar l’ona expansiva de les revoltes àrabs) i no qüestiona el propi sistema absolutista ( existeixen limitacions al poder popular en general).
El procés de modernització seguit per l’Estat saudita no pot escapar de les seves pròpies contradiccions: les dones poden votar però no conduir un cotxe, ni ser jutgesses, ni viatjar o treballar sense autorització dels seus familiars homes.
El vot de les saudites no té a veure únicament amb la política interna d’una monarquia absolutista tutelada pels Estats Units. El que està en joc és el lideratge geopolític de la zona i la necessitat d’exportar una imatge del “islam” més digerible. Per tant, aquest dret pot acabar sent un regal enverinat ja que les reivindicacions de les dones musulmanes són recuperades pel mateix Estat Saudita. Es tra
cta d’una estratègia de sobres coneguda: per neutralitzar un moviment el millor és fer-se’l seu. Per això és molt més pràctic per al monarca concedir uns drets puntuals que no qüestionen l’estatus quo.
El mateix ha passat amb tots els “feminismes” d’Estat promoguts per dirigents com Saddam Hussein, Bourguiba o el Shah, tots ells “amics de les dones”. El terme que utilitza la politòloga saudita, Madawi al-Rashid és més encertat. Ella en diu just al revés. Es tracta d’un «patriarcat d’Estat» perquè la dona passa de la tutela de la família – del pare i del marit – a la de l’Estat dinàstic. L’Estat sap el que és bo per a les dones, els diu com han de vestir-se, què han de semblar-, quins drets han de tenir i els recorda que “ell” les protegeix.
Encara que és cert que hi ha el perill que el moviment de dones saudites sigui captats per l’Estat, això no ha de menystenir el paper destacat que estan jugant en els canvis que s’estan produint. Les dones estan reelaborant les barreres tradicionals mitjançant la seva veu i presència pública per demostrar la seva no conform
itat amb l’ordre social, tal com mostren, per posar un exemple, els recents desafiaments d’algunes conductores saudites.
Com assenyala Chandra Mohanty, les anàlisis occidentals haurien d’evitar l’homogeneïtzació de les dones del tercer món com oprimides dins d’un context de manca de desenvolupament (davant del primer món desenvolupat i civilitzat) perquè eliminen totes les maneres d’experiències marginals i de resistència.
La manca de democràcia i de drets en general tant a l’Aràbia Saudita com en altres molts països de majoria musulmana, té a veure amb els processos de colonització i descolonització i no exclusivament amb el factor religiós. A Turquia es va concedir el dret al vot femení en 1930, a l’Uzbekistan el 1938, al Senegal i Indonèsia el 1935, al Pakistan i l’Iraq el 1948 i el Síria el 1949, per citar uns pocs. En canvi, en països europeus com França, Iugoslàvia, Hongria, Bèlgica, Romania, no se’ls va concedir fins a 1945 i 1946, a Itàlia el 1948 oa Grècia el 1952.
Per tot això, hem de veure quin marge de maniobra tindran les dones saudites en aquest context. Si aquestes mesures, per ara insuficients, pooden obrir una esquerda en el ferri sistema patriarcal.
