Un informe internacional ha entrevistat 522 empreses de premsa, ràdio, televisió i Internet
D’un total de 522 mitjans de comunicació entrevistats de 59 països es confirma que les dones professionals representen el 35% entre els periodistes. L’estudi ha estat realitzat per International Women’s Media Foundation i hi han col·laborat més de 150 investigadores.
Encara que la presència del nombre de dones ha augmentat considerablement a tot el món, la major dificultat radica en l’accés als llocs de màxima responsabilitat, on les dones representen el 27%, 13 punts més de les xifres que Margaret Gallagher va obtenir en el seu estudi de l’any 1995, on es xifrava la presència de dones en alts càrrecs en un 12%. L’informe ha estat dirigit per Carolyn Byerly, professora d’Howard University, situada a Washington, i ha comptat amb el suport de la Fundació Ford, la UNESCO i altres institucions.
L’estudi es va iniciar l’any 2009 i va ser presentat el passat 23 de març durant la celebració de la International Women Media Leaders Conference, a Washington. L’informe divideix el món en set “regions”: Orient Mitjà i Nord d’Àfrica, Amèriques, Àfrica subsahariana, Àsia i Oceanía, Europa de l’Est, Europa del Nord i Europa Occidental. Dinos coordinadores regionals han supervisat la recollida de la informació, que s’ha obtingut mitjançant qüestionari i entrevistes personals amb els responsables dels mitjans.
Sostre de vidre
L’estudi identifica el famós sostre de vidre a 20 dels 59 països estudiats, sobretot en els nivells mitjà i sènior. La meitat dels mitjans inclusos en l’estudi disposen de política sobre la igualtat de gènere, en un radi que va del 16% a l’Europa de l’Est al 69% en els de l’Europa occidental o a l’Àfrica subsahariana.
Malgrat la diversitat de situacions dins de cada “regió”, sembla que en l’ampli món de la comunicació s’evidencia una progresiva i imparable incorporació de dones, on els seus treballs i salaris comencen a equilibrar-se amb el dels homes, encara que en algunes zones com Orient Mitjà o Nord d’Àfrica els homes guanyin entre tres i cinc vegades més que les dones en els nivells de govern i alta administració dels mitjans.
A la regió d’Àfrica subsahariana, els països on hi ha menys dones en els mitjans de comunicació són la República del Congo, (15%) Malawi i Zimbabwe (27%), mentre que a Sud-àfrica les dones superen als homes, fet que converteix el país en un mirall de l’avanç en altres àrees de la societat. A Nigèria, les dones ocupen la meitat dels llocs d’alta direcció i, a vegades, són millor pagades que els homes.
A Amèrica, la situació varia força d’un país a un altre, però podem dir que encara que les dones representin el 36,8% de les plantilles, excepte en els nivells d’alta direcció, estan gairebé al nivell de la paritat entre els periodistes. A l’Àsia i Oceania destaca la presència majoritària d’homes al Japó, en relació de 6 a 1, mentre que en la resta dels països de la zona, la ratio és de 4 a 1. Els països que han adoptat polítiques d’igualtat són Fiji, Australia, Índia i Japó, mentre la Xina i Bangladesh han avançat poc en aquest terreny.
Cap a la paritat
El més destacable en les tres zones en què s’ha dividit Europa (Est, Nord i Occidental) és la important tendència a la igualtat entre els sexes en termes salarials i de seguretat laboral. Els països que han establert polítiques d’igualtat i contra l’assetjament sexual més eficaces són els del Nord d’Europa (Dinamarca, Finlàndia, Noruega i Suècia), i encara que entre els periodistes dels països d’Europa occidental (Regne Unit, França, Alemanya i Espanya) gairebé s’assoleix la paritat, en els Quatre hi ha un sostre de vidre bastant evident en els alts càrrecs de direcció, on les dones no superen la barrera del 30% en cap dels quatre països.
Pel que fa a Espanya, s’ha de dir que van participar 11 mitjans (4 cadenes de televisió, 3 cadenes de ràdio i 4 diaris d’informació general) de les zones de Madrid (4), Catalunya (5) Andalusia (1) i País Basc (1) que ocupen un total de 11.910 persones, 7.055 homes (59,2%) i 4.855 dones (40,7%). Les dones estan per sota del 20% en els llocs de més alt nivell, mentre que entre els professionals sènior assoleixen el 44% i superen als homes en vendes, finances i administració (52%). En producció i disseny representen el 40%, mentre que entre el personal tècnic no arriben al 27%. Pel que fa al tipus d’ocupació, les dones a jornada completa representen el 36,2%, mentre que els homes són el 63,8%. Entre els que tenen jornada parcial, les dones són majoria absoluta en els fixes (87,6%) i el 44% entre les persones contractades. Una mica més de la meitat de les companyies entrevistades tenen polítiques d’igualtat o contra l’assetjament laboral. Algunes d’elles es troben en fase d’implantar el Pla d’Igualtat (les empreses públiques) mentre que no passa el mateix a les empreses privades, que es limiten a aplicar la llei. S’ha de tenir en compte que en l’informe van participar 6 empreses de comunicació públiques i 5 privades. Quatre de les que estava previst que participessin, fins a un total de 14 que corresponia a Espanya, van declinar la invitació. Es pot consultar l’informe a http://www.iwmf.org/
Un total de 170.000 persones treballen a les 522 empreses entrevistades (en tots els sectors: govern dels mitjans, periodistes, tècnics, administració, etc) i, entre altres aspectos, posa de relleu que els països d’Europa són els que tenen un percentatge més alt de dones en els nivells de màxima responsabilitat, el 36%, mentre que els països amb menys presència de dones en alts càrrecs corresponen a Àsia i Oceanía, amb un 13%. S’ha de destacar que en alguns països aïllats com Sud-àfrica, les dones representen gairebé el 80% dels llocs directius. O a Lituània, on les dones són el 74% dels professionals i tenen una representació gairebé paritària en els llocs directius.
