Les dones refugiades pateixen la violència de gènere al llarg de tot el cicle del desplaçament. La situació creada pels centenars de milers de persones que han arribat a Europa, els darrers mesos, fugint de la guerra de Síria i d’altres crisis d’inseguretat, pobresa i misèria, sembla enquistada i sense solucions justes a la vista.
Volem compartir una “mirada feminista” sobre aquesta crisi, a partir de l’article que ha publicat a ‘Pikara Magazine’ la investigadora de l’Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona i activista de la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat, Maria Villellas.
El primer que cal tenir en compte, segons assenyales al teu article, és quantes dones, quin percentatge de dones estan involucrades en aquesta crisi de refugi. Quines són les dades més fiables?
Una cosa són les xifres a nivell mundial de la població refugiada on les dones representen, més o menys, la meitat i una altra les d’aquesta darrera crisi. Són una mica diferents. Les que ofereixen institucions com ACNUR o l’Organització Internacional per les Migracions diuen que la meitat de la població que ha arribat a Europa són homes adults, entre el 15% i el 20% són dones adultes i després hi ha un 30% de nens i nenes. D’aquest 30%, la majoria són nens. La crisi del 2015 sembla que està força masculinitzada.
Una de les raons adduïdes per les dones que fugen de Síria és la por a la violència sexual. Pesa molt aquest factor en la decisió de les dones de buscar refugi en d’altres països?
Sí. La por a patir violència sexual, a les agressions sexuals, és un dels principals factors que organitzacions com Nacions Unides han recollit entre les causes que expliquen aquest massiu desplaçament forçat de població siriana. De les dones però també de famílies senceres. La violència sexual exercida tant per part de les forces governamentals sirianes com de les forces rebels o d’ISIS fa que, d’una banda, dones que l’han patit hagin de fugir i, d’una altra, la por a poder ser-ne víctima ha fet que moltes famílies hagin pres la decisió d’abandonar la seva ciutat d’origen i desplaçar-se dins o fora de Síria.
El fet de ser dona agreuja la duresa, les dificultats i les amenaces sofertes durant fugides massives com les que hem vist els darrers mesos a l’Egeu o al territori europeu…
Les dones pateixen situacions específiques derivades de les desigualtats que vivim diàriament a qualsevol societat. En una situació de conflicte armat, aquestes desigualtats encara s’agreugen més. El cas de la violència sexual és una d’aquestes conseqüències però no és l’única. També les condicions sanitàries són especialment dures per les dones.Aquests dies hem vist imatges de dones donant a llum en campaments precaris, en condicions molt difícils, a Grècia. Durant tot el trajecte les condicions sanitàries per les dones són molt dures. Es veuen privades de l’accés a l’ajuda humanitària. En societats patriarcals les dones queden excloses del control de les seves pròpies vides. La violència de gènere, per suposat, també es produeix en aquestes situacions de desplaçament forçat. Per això és important parlar d’aquests impactes específics.
La violència de gènere no sempre es reconeix com una raó que justifiqui el dret d’asil, a segons quins països...
Alguns països sí que la contemplen. Però fins i tot en aquests països, encara que la llei ho reconegui, fer efectiu l’asil per motius de violència de gènere resulta molt difícil. Tant per les dones com per d’altres col•lectius, com les persones LGTBI, que per la seva identitat de gènere han hagut de fugir dels seus països d’origen. Si ja és difícil aconseguir l’asil per motius polítics o religiosos, en el cas de les desigualtats de gènere encara ho és més que les autoritats el concedeixin.
Els riscos que corren les dones refugiades no acaben quan arriben al país on volen instal•lar-se. S’ha sabut que algunes han patit abusos sexuals quan ja eren en centres d’atenció a lemanya…
La situació de violència es produeix al llarg de tot el cicle del desplaçament. La trobem com una de les causes que motiven el desplaçament forçat. Després, durant el trajecte, moltes dones pateixen violència sexual o es veuen forçades a oferir serveis sexuals per poder pagar, per exemple, els costos elevats que els suposa arribar a Europa per vies irregulars. Malauradament la via irregular és, en aquests moments, l’única que té la població refugiada per arribar-hi. Aquesta situació d’irregularitat, aquesta precarietat, fa que la violència sexual tingui una incidència molt gran. I, després, per suposat, la total indefensió en què es troben la majoria de dones quan arriben a Europa les situa en una posició de vulnerabilitat davant aquesta violència sexual. S’ha de dir també que les dones refugiades no són només víctimes passives d’allò que els està passant. Poden desenvolupar estratègies de resistència, de supervivència. El fet d’haver sobreviscut a aquest viatge tan difícil i terrible mostra la seva fortalesa, la seva capacitat de resistència.
Maria Villellas, investigadora de l’Escola de Cultura de Pau dela Universitat Autònoma de Barcelona i activista de la LligaInternacional de Dones per la Pau i la Llibertat
