Thursday 25 April 2024

Thursday 25 April 2024

Tere Mola actual

Les dones: persones amb drets humans incomplets

 OPINIÓ

No fa ni un mes que hem començat l’any i les males notícies sobre els assumptes que ens afecten les dones no cessen.

Començàvem el dia tres de gener amb la notícia següent: “El Tribunal Constitucional es renta les mans i diu que no vol entrar a valorar si saldar un deute entre adults a base de fel·lacions o sexe oral és legal o no”. Així, directament a vena.

L’alt Tribunal, amb aquesta decisió i indirectament avala la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Balears que va fallar en aquest sentit. O el que és el mateix, a partir d’ara, dues persones adultes estan legitimades judicialment per satisfer els deutes contrets entre les dues parts «en espècies». És a dir, que podran acordar liquidar les càrregues econòmiques mitjançant fel·lacions o qualsevol relació sexual com si fos una relació contractual. I després ens neguen que la Justícia estigui patriarcalitzada. Pel que sembla per a alguns jutges i fins i tot alguna jutgessa consideren que a les dones ens poden exigir sexe per deutes pendents. O, dit altrament, ens poden prostituir, vexar, amenaçar o assetjar per haver contret un deute amb un home. Recordem que estem parlant de la Justícia, no d’opinions abocades a un cafè. No. D’una decisió d’un dels Tribunals de l’Estat més alts i del més alt de la Comunitat Balear. Després se’ns demana que acudim a la Justícia. Ja!

Seguim amb més informacions

Aquesta setmana passada, la maltesa Roberta Metsola va ser elegida presidenta del Parlament Europeu amb els vots liberals i socialdemòcrates, entre els quals hi ha la representació del PSOE.
Fantàstic que un partit que es reivindica com a feminista doni els seus vots per triar com a presidenta d’una de les institucions europees més importants una dona antiavortista i del Partit Popular. Se l’anomena incoherència política sobretot en temps on els drets de les dones estan en perill franc. En fi…que després ens vinguin reivindicant el seu tarannà feminista, amb aquestes capitulacions polítiques diu molt del partit socialista.

Aquest és un clar exemple que del fet que una dona estigui a les institucions no la converteix en aliada del feminisme. Més aviat, almenys en aquest cas, la converteix en un exemple d’ambició complerta i de manca d’ètica envers els drets de més de la meitat de la població que som les dones.
Però, com ja sabem, la política fa estranyes companyies de viatge, segons els interessos partidistes del moment.

I ha de ser un altre liberal europeu, Emmanuel Macron, president de la República Francesa, que proposi al Ple del Parlament Europeu i just després de l’elecció de Matsola com a presidenta d’aquest, que el dret a l’avortament sigui un dret protegit mitjançant la seva inclusió a la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea.

Començo a preguntar-me si el món ha fet una volta i no m’he assabentat i els valors de la socialdemocràcia s’han posat al servei del capitalisme salvatge i dels postulats més reaccionaris pel que fa als drets de les dones. Potser he d’estar més atenta al que passa al món. O realment són els interessos partidistes els que juguen amb els drets i, per extensió, amb les vides de les dones.

Per continuar amb les terribles notícies que ens arriben sobre els drets de les dones a l’inici d’aquest nou i recent estrenat any, ens assabentem que diverses universitats britàniques han assumit que les alumnes es prostitueixin per pagar-se els estudis i ofereixen “manuals” per ensenyar al seu personal com tractar aquestes dones per evitar-los “malestars”.

Així, sense més ni més, sense qüestionar-se res més. Ni tan sols les seqüeles que això pugui provocar a les estudiants i, ni molt menys abaixar els desorbitats preus de les matrícules o els lloguers. Res, és molt més fàcil introduir les estudiants al sòrdid i il·lícit món de la prostitució i la pornografia i que elles soletes es busquin la vida. Com si fos un problema particular.
Es calcula que hi pot haver unes dues-centes mil dones joves en aquesta situació. I, vist el vist, no passa res…

Com veiem, se’ns està quedant un 2022 niquelat acabat de començar i, com diu un amic meu, hi havia expectatives amb el nou any i, vist el que s’ha vist, no està defraudant. Esperem que vagi millorant al llarg dels més d’onze mesos que queden. Siguem, doncs, una mica optimistes, encara que ens costi.
Perquè precisament el feminisme es nodreix d’esperances de canvis i d’optimisme aconseguir-los.

Compartir

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Tere Mollá

Tere Mollá

Empleada pública del Govern valencià des de 1983. Sindicalista. Formadora en Igualtat d'Oportunitats, Violència de Gènere, Micro masclismes i Coeducació des de 2006.
Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Mèxic: Dones adultes grans sense accés a salut i sense pensions / La Independent / Notícies gènere

 Per damunt dels seus caps es llegeix un cartell que dóna la benvinguda a l’asil...

Maternitat(s) a debat, una mirada combinada des de la literatura i la sociologia

  Les cures, l’amor, la maternitat i la desconstrucció de mites idíl·lics que l’envolten.

...

Esclaves o “heroïnes”, dones a l’Estat Islàmic

Loretta Napoleoni és una economista i politòloga italiana, autora de best-sellers com “Economia Canalla” i...