Leticia Urretabizkaia Gil ha vingut a Barcelona per fer una nova presentació de l’estudi, compartit amb Isabel de Gonzalo Arangoa, i publicat amb el títol de “Las mujeres baserritarras: Análisis y perspectivas de futuro desde la Soberanía Alimentaria. Incidencia y políticas públicas en el marco de la actividad agraria y el desarrollo local“.
La Independent, que ja va difondre fa un any l’existencia d’aquest estudi fet gràcies al suport d’Emakunde (veieu l’article a L.I.), ha conversat amb Urretabizkaia sobre la sobirania alimentària des de la perspectiva feminista.
Les autores expliquen en la introducció del llibre els principals objectius d’aquest estudi: En primer lloc cal reconeixer els valors de l’estil de vida a l’entorn del baserri basc, predominant durant segles a Euskalerria, que significa unes relacions cooperatives de treball i convivència basats en l’autosuficiència, una vinculació amb el territori que s’aproparia a una cosmosvisió indígena; En segon lloc, han volgut donar la veu a les dones baserritarras, considerades les guardianes de la terra i de la cultura basca però que han patit una discriminació multifacètica (el llibre conté dades caulitatives i quantitatives i desagregades per sexe que permeten visibilitzar la seva situació en la producció, en les finances i en els ajuts al sector); I en tercer lloc, la proposta de Sobirania Alimentària (formulada ja fa anys per Via Campesina) que inclou a les dones tant per la necessitat de relacions democràtiques i igualitàries com pel paper fonamental que hi tenen les dones.
Per tant, en l’estudi s’aplica la perspectiva femiista a fi de poder visibilitzar les eines que han permés i permeten la discriminació i subordinació que pateixen les dones baserritarras. L’estudi fa anàlisis tant qualitatius com quantitatius, i l’estudi dels seus resultats adquireixen un important contingut politic ja que permet dissenyar línies d’actuació que impulsin la igualtat efectiva. Dels temes que conformen els tres capitols van des de l’accés als programes de la Política Agrícola Comunitària, a la titularitat de la terra i el reconeixement del treball, l’organització sindical, i finalment, les línies d’actuació reivindicatives.
Després de la presentació del llibre, aquest 14 de gener a l’Ateneu del Poble Nou, La Independent ha citat a Leticia Urretabizkaia, al Col·legi de Periodistes de Catalunya per coneixer de primera ma la tasca que aquesta experta en sociologia i geografia econòmica està fent des de l’ecologisme i el feminisme.
Ens explica d’entrada que no hi haurà continuïtat d’aquest estudi ja que el llibre deixa uns deures per fer i ara és el temps de fer-los. El llibre ha servit per donar veu a les dones baserritarras i per sensibilitzar a la societat d’aquesta realitat. De fet les autores han recorregut amb presentacions els territoris de l’Estat espanyol: Catalunya, Andalusia, les Castelles, Extremadura, Madrid i, és clar, arreu del País Basc. Potser caldria aprofundir més en com poden fer sentir la veu les dones baserritarras ja que les associacions de dones rurals o els sindicats no recullen les demandes específiques de les dones pageses,agricultores, son associacions més àmplies amb reivindicacions que abasten la vida rural en general.
Actualment treballa en el col·lectiu pel decreixement Dezaskundea des dels àmbits del feminisme i la sobirania alimentària. Per a ella la relació entre decreixement, sobirania alimentària i feminisme s’ha d’assumir i cal fer-ho com a una reivindicació urbana. D’aquí la importància que li dona als treballs en els anomenats horts urbans.
Per aixó Urretabizkaia destaca tot el que s’està fent des de la reflexió i la difusió del treball en comú de les diverses organitzacions que hi participen, creant xarxa, fent jornades i congressos, i des del treball acadèmic. Destaca noms com Raquel Platero, Amaya Perez de Orozco, Cristina Carrasco, Concha Pereiro...un pas molt important foren les Jornades celebrades a Barcelona l’abril de 2014 sobre “Sobirania alimentària, feminisme i consum crític” organitzades per la Xarxa de Consum Solidari, conjuntament amb la Marxa Mundial de Dones, i que, amb l’objectiu de construir un discurs sobre la sostenibilitat de la vida, varen crear vincles des de diferents moviments socials (feminisme, ecologia, sobirania alimentària i consum crític). Un aspecte destacat és la relaciò de: “Sobirania alimentària, feminisme i consum crític. Aquest darrer aspecte, fins ara, s’ha vist més des de la producció i la solidaritat que des del consum. Cercar i trobar que es pot fer des de la posició de la persona consumidora”, afirma Urretabizkaia. De fet, s’espera en breu una publicació dels continguts d’aquestes jornades que editarà la Xarxa de Consum Solidari, que ella ens recomana encaridament.
Acabant la conversa Leticia Urretabizkaia es reafirma en el convenciment que continua sent un repte que la sobirania alimentària s’assumeixi no només des del Sud sinó també des del Nord i des de les ciutats, des de la realitat local. “D’aquest treball és molt interessant veure com la influència de la perspectiva de gènere sorgeix des de baix, des del dia a dia”.
