OPINIÓ
No és res novedós afirmar amb dades a la mà que l’extrema dreta creix a l’Estat espanyol. A l’Estat espanyol i a tot Europa. La pujada espectacular de Vox en les eleccions d’aquest passat 14 de febrer a Castella i Lleó fa feredar.
Ha passat d’un escó a tenir-ne tretze. Aquest resultat posa una vegada més sobre la taula el suport creixent que tenen les polítiques basades en el racisme, la xenofòbia, el sexisme, la misogínia, l’ antifeminisme. Perquè dos són els pilars fonamentals del programa polític de Vox: anorrear la immigració i el feminisme. Mentalitats ultraconservadores basades en la intolerància i la por. Un partit de duresa mental. Mentalitats que utilitzen la por a la incertesa d’un món que, certament, bamboleja incert. Que provoquen i utilitzen la ràbia del descontentament econòmic i la buidor de valors per endurir fronteres entre el “nosaltres” i “ells”. Un discurs que inflen a base de desinformació, simplicitat extrema i sensacionalisme. Que diu coses com que les dones assassinades per raó de gènere a Espanya ho són a mans d’estrangers. 50 dones l’any (pel cap baix) assassinades a mans d’immigrants, això defensen.
Malgrat que amb informació veraç i no esbiaixada aquesta mena d’asseveracions són fàcilment desmuntables, estan calant fons en la mentalitat de la gent que se sent seduïda per postures radicals bel·ligerants. La manca d’expectatives econòmiques i d’ascens social, la manca educativa de sectors de població, és un pou, un forat, que la ultradreta omple amb greuges que condueixen a l’odi; que omple amb abrandades solucions emocionals a l’autoestima amenaçada de la masculinitat retrògrada i patriarcal. Solucions basades en l’excitació de ràbia arrogant i domini devers les dones, les que pretenen trencar, segons els esquemes dels ultraconservadors, amb el designi diví o biològic del seu rol a la societat. L’antic i conegut refrany “en casa y con la pata quebrada” sintetitza d’allò més bé la doble condició d’opressió de les dones a les societats patriarcals: romandre fora de l’espai públic, subjectes a la tutela d’un home (marit, pare, parent) i haver d’aguantar, agradi o no, la violència (física, sexual, psicològica, econòmica…). Dubto que agradi a cap dona. A cap.
Curiosament la gran majoria de votants de Vox són homes. Compten amb un vint-i-set per cent d’intenció de vot masculí i només amb un 9% d’intenció de vot de les dones. Un 76% dels seus electors són homes. En concret, a Catalunya el setanta per cent dels votants de Vox són del gènere masculí (sondeig de GAD3 per a TV3 i Catalunya Ràdio). Això esmentat, d’una banda. De l’altra, sabem que el vot radical és, fonamentalment, un vot dels joves. No m’estendré en els motius, sobradament analitzats. I allò que veiem és que l’electorat de Vox és més jove que la mitjana dels electors d’altres partits. Gairebé la meitat dels votants de Vox tenen menys de 44 anys. En aquest aspecte és coincident amb la CUP, segurament pel seu també vessant radical. D’una altra mena, evidentment, però radical.
En el cas del partit ultradretà, són la mena d’homes joves i de mitjana edat que participen del joc de la política amb postures de duresa (per allò de que la blanesa és pròpia de les dones i denota inferioritat; per allò de que no s’és un home de debò si no s’és qui mana; si no s’és condescendent, sempre i quan les donen es mantinguin al “seu lloc”. Si no saben mantenir-se a la cleda, caldrà, doncs, castigar-les). Segons l’últim Baròmetre sobre Adolescència i Joventut basat en l’enquesta de 1. 200 joves —nois i noies—- d’entre 15 i 29 anys (Centre Reina Sofia, setembre de 2021), un 20% dels nois diuen que la violència de gènere no existeix i que és “un invent ideològic”. L’any 2019, aquest percentatge era del 12%. No disposo d’informació sobre la relació d’aquestes dades amb la pujada de Vox. Però no m’estranyaria que, l’augment d’intenció de vot dels homes, tingui a veure-hi d’una manera directa. La negació de la violència de gènere per part d’aquests homes joves (déu meu, quina matusseria!) xoca amb la visió que en té la part afectada ( és a dir, les dones): més de 7 de cada 10 dones considera que les desigualtats de gènere són elevades a Espanya, enfront a només 4 de cada 10 homes. Cada vegada són més les dones que consideren que la violència de gènere és un problema social molt greu – 72,4%, l’any 2017; 74,2%, l’any 2021– I, en canvi, cada vegada són menys els nois que són d’acord amb aquesta afirmació.
No em sembla gens insòlit que, pel que fa a Vox, la intenció de vot de les dones sigui bastant més reduïda (relativament a la intenció de vot dels homes). Potser és que les postures antifeministes de Vox posen els pèls de punta a les dones (es declarin o no feministes). Les dones queden estremides cada vegada que hi ha un assassinat sexista. I, esclar, Vox és un partit sexista i misogin. No ho hem d’oblidar. Posaria la mà al foc de que poquíssimes dones joves pensen que l’assassinada s’ho mereixia. No la posaria, la mà al foc, pel que fa als homes, fins i tot joves.
En definitiva, l’antifeminisme és un del dos pilars del discurs radical de la ultradreta de Vox per aconseguir votants i és terrible adonar-nos que aquest discurs li funciona. Quan més antifeminisme exerceix, més excita als radicals ultraconservadors de dretes. És un dels vectors, per les raons esmentades més amunt (desencís social, sentiments d’amenaça de la masculinitat retrògrada i patriarcal, expectatives econòmiques incertes, etc. ), que explica la pujada del vot a la ultradreta radical.
