Monday 14 October 2024

Monday 14 October 2024

Laila Vila: L’accés a l’educació per a dones, dret pendent al Marroc

Laia Vila

La Delegada de Novact al Magrib assegura que el Marroc és un dels països on més exagerada és la desigualtat de gènere. La participació política de les dones és molt baixa.

 

Només un deu per cent dels càrrecs polítics els ocupen dones. Dones com les diputades Naima Ben Yahia i Fàtima Gouiama, que han vingut a Catalunya convidades per les organitzacions NOVACT i SUDS en el marc del seu projecte ‘Venus. Reforçant la participació de la dona en la política i l’educació al Marroc”, va dir Laia Vila, responsable de la Delegació de NOVACT al Magrib i a qui vam entrevistar.

 

Laia Vila

Laia Vila (esquerre), amb les parlamentàries marroquines Naima Ben Yahia i Fatima Gouiama, en una reunió a l’Institut Català de les Dones

 

La desigualtat de gènere és molt gran al Marroc. Quines dades destacaries per constatar-ho?

El Marroc es troba en el lloc 154 en líndex Gender Gap, que mesura anualment la posició de la dona als diferents països del món. El principal problema que té el Marroc vinculat a la defensa dels drets humans de les dones és l’accés a l’educació. Hi ha un alt percentatge d’analfabetisme a nivell global en el país, situat en el 35%, més o menys. Si parlem de les dones a nivell rural pot arribar, en alguns pobles, fins el 98%.

La segona causa de discriminació de les dones ve lligada a la dificultat d’accés al mercat de treball, la qual cosa limita molt la seva capacitat de desenvolupar-se i ser autònomes. Un tercer nivell de discriminació de la dona està vinculat amb la llei, perquè, tot i que la Constitució garanteix la igualtat entre homes i dones, trobem lleis, com la que regula l’herència, on aquesta igualtat no es tradueix en una realitat concreta.

I el quart nivell de desigualtat és la participació política. Només el 17% dels parlamentaris són dones. No només això. El sistema de quotes que existeix per garantir la incorporació de dones i joves al Parlament i les institucions públiques és discriminatori perquè les quotes per joves només estan considerades per homes joves. S’invalida la possibilitat d’incorporar més dones a través de la llista de joves.

 

Parlamentàries com Naima Ben Yahia o Fàtima Gouiama no ho tenen precisament fàcil, doncs.

La Naima és la presidenta de la Comissió d’Igualtat de Gènere que s’ha creat recentment al Parlament del Marroc i la Fàtima n’és la secretària. La Naima forma part de l’oposició i la Fàtima, del grup del Govern. És una Comissió interparlamentària i, per tant, hi estan presents tots els grups polítics. La seva feina és intentar fer avançar la participació política de les dones.

Com ho fan? L’octubre hi ha eleccions legislatives al Marroc i estan en plena campanya d’incidència política per fer canviar algunes mesures del reglament que gestiona les eleccions. Una d’aquestes mesures és que ara les dones només poden estar un mandat al Parlament mentre que els homes poden repetir. Les llistes nacionals que funcionen per quotes de dones i joves impedeix que les dones puguin repetir. Una segona mesura és que la llista de joves també inclogui dones. La qüestió més important que volen canviar és que la quota de dones pugi del 17% actual al 30%.

Si tot això succeís hi hauria un Parlament molt més feminitzat i es garantiria una participació política major de les dones.

 

Tal i com estan les lleis actuals, doncs, Naima Ben Yahia i Fàtima Gouiama, no podrien ser diputades en el proper Parlament del Marroc.

Ara mateix estan movent-se al ministeri de l’Interior, en d’altres ministeris, amb els caps dels seus partits, per modificar aquestes lleis i estan confiades que podran repetir en la propera legislatura.

 

El Parlament marroquí acaba d’aprovar una Llei contra la Violència cap a les Dones, però el seu text ha estat criticat des del sector feminista.

Aquest Parlament ha aprovat recentment dues lleis que afecten directament els drets humans de les dones. La primera és la Llei del Treball Domèstic. Aquí hi ha un gran problema perquè, al Marroc, les treballadores domèstiques viuen, en molts cassos, a la casa de les persones per les quals treballen. Aquesta llei es veia com una gran oportunitat per eliminar el treball i l’explotació de nenes però no ha acabat de funcionar del tot perquè s’ha fixat l’edat legal mínima en els 16 anys i els grups de l’oposició la volien pujar fins els 18 sexuals per evitar situacions de violència i assetjament sexual. Cal tenir en compte que si aquestes noies perden la feina perden també la casa on estan vivint i això les fa molt vulnerables.

També s’ha aprovat amb certa controvèrsia la Llei de la violència contra les dones. Quan entres en l’articulat de la llei et trobes que es refereix a qualsevol tipus de violència, contra els nens, contra els avis,… No és exactament una llei contra la violència de gènere.

 

En què consisteix el vostre projecte ‘Venus. Reforçant la participació de la dona en la política i l’educació al Marroc’?

Aquest projecte parteix de la premissa que el principal focus de desigualtat no és tan sols la participació política de les dones sinó també l’accés a l’educació. Aquesta és una de les causes subjacents del desigual desenvolupament de les dones i de la seva limitada participació pràctica en l’àmbit polític.

Constatem aquesta vinculació entre l’accés desigual a l’educació i l’exercici baix de la participació política i estem elaborant un estudi per mostrar-ho. També estem capacitant dones membres de partits polítics amb l’objectiu que puguin accedir al Parlament, que estiguin formades en lideratge, s’animin a prendre la paraula, sàpiguen gestionar conflictes,…

Aquest programa de reforçament de capacitats inclou visites com la que han fet Naima Ben Yahia i Fàtima Gouiama a les institucions públiques catalanes.

Ara iniciem un tercer component del projecte que consisteix en la incidència política per donar suport a la proposta de canvis de reglament que impulsen Naima i Fàtima amb l’objectiu que el nou Parlament del Marroc sigui més igualitari entre homes i dones.

Share

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Picture of Drina Ergueta

Drina Ergueta

Periodista y antropóloga. Comunicación y feminismo son sus temas predilectos desde hace más de una década. Articulista en medios bolivianos y portales feministas de España/México.
Search

There is no Event

Newsletter

Subscribe to our weekly newsletter with the latest published news.

You may also be interested

Barcelona:Dia Internacional contra la Violencia Masclista

...

Entrevista a Nando Cruz, periodista musical

L’escena musical mundial ha canviat els darrers anys. La irrupció d’Internet ha modificat el paper...

Nou informe sobre la perspectiva de gènere en la cooperació catalana

L’organització Ajuda en Acció continua el seu treball per una cooperació al desenvolupament, catalana, amb...