En el quinzè aniversari de la Resolució 1325 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, els dies 28, 29 i 30 d’octubre s’ha celebrat a Nova York un fòrum internacional, organitzat per una gran varietat d’organitzacions de la societat civil, per tal d’estudiar com s’està implementant l’agenda de Dones, Pau i Seguretat arreu del món, i analitzar els mecanismes necessaris per a accelerar el canvi.
L’esdeveniment, anomenat Fòrum de la Pau, recull la visió crítica dels moviments socials feministes, que demanen al sistema de Nacions Unides que es comprometi amb els continguts de les successives Resolucions que, d’ençà de l’any 2000, s’han anat aprovant sense arribar a desencadenar una autèntica transformació cap al ple reconeixement de la capacitat de les dones per a contribuir a la construcció de la pau global.
L’octubre del 2000, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va aprovar la Resolució 1325, una fita històrica que per primera vegada concretaval’agenda internacional sobre Dones, Pau i Seguretat. Quinze anys després, l’ONU ha engegat un procés de revisió dels avenços introduïts des de l’aprovació de la 1325 i les set resolucions posteriors que la complementaven i ampliaven.
Entre els moviments de la societat civil implicats en aquest procés de revisió s’hi troben organtizacions tan destacades comla Global Network of Women Peacebuilders (GNWP), Women’s International League for Peace and Freedom (WILPF), o l’International Peace Bureau (IPB), de la qual formen part algunes entitats catalanes com l’Escola De Cultura De Pau, Justícia i Pau i la Fundació per la Pau, entre d’altres.
Aquests actors, reunits alFòrum de la Pau, fan una valoració crítica dels quinze anys de recorregut de la Resolució 1325. Malgrat admetre els avenços produïts com són el reconeixement, per part del Tribunal Penal Internacional, de la violència sexual com a crim de guerra, o la inclusió de dones en les negociacions de pau de les Filipines i Colòmbia, la realitat és que queda un llarg camí per recórrer perquè la participació de les dones a processos de construcció de pau sigui sistemàtica. A més, les dones continuen tenint una protecció insuficient davant de situacions de conflicte i violència.
Algunes de les mesures debatudes al Fòrum de la Pau passen per exigir a les Nacions Unides i als governs estatals un compromís ferm amb un finançament que permeti la implementació de les resolucions. Alhora, les organitzacions de la societat civil demanen que es fugi de la militarització com a solució dels conflictes, i es posi un major èmfasi en la seva prevenció.
Finalment, cal prioritzar la participació de les dones a tots els nivells i àmbits de la construcció de pau, i en les situacions de post-conflicte es fan necessaris plans de seguretat exhaustius que incloguin la protecció de dones i nenes.
Donant veu a les dones
Precisament perquè ja existeixen els instruments legals per a ferpossible aquestes mesures, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) ha impulsat una campanya per donar a conèixer la Resolució 1325, la més important en l’establiment de l’agenda internacional sobre Dones, Pau i Seguretat.donaveu1325.cat és un lloc web informatiu per posar en valor el rol de les dones en els conflictes armats i conscienciar de l’impacte que les guerres generen en les dones, les nenes i els infants. La plataforma inclou testimonis de quatre dones defensores de drets humans amb experiència en conflictes armats i processos de construcció de pau: BakiraHasecic, de Bòsnia i Herzegovina; CaddyAdzuba, de la República Democràtica del Congo; Luz Méndez Gutiérrez, de Guatemala; i María Eugenia Cruz, de Colòmbia.
A més, l’etiqueta #DONAVEU1325 ha tingut un impacte significatiu a les xarxes socials, on centenars de persones n’han compartit els continguts i s’han fet una fotografia amb la imatge de la campanya, amb més de 900tuitsi més de 1.100M’agradaaFacebooki aInstagram.
Aquesta campanya s’emmarca en el Pla director de cooperació al desenvolupament 2015-2018, aprovat el mes d’abril i el qual situa els drets humans de les dones al centre de tota la política pública de cooperació feta a Catalunya. En concret, el Pla director emplaça el Govern a treballar per la implementació de la 1325 en la defensa del dret a la pau i el dret a una vida lliure de violències.