La RIPVG exposa la violència digital que enfronten les periodistes en el marc del 67 període de la CSW
Autora: RIPVG
NOVA YORK | Amb l’objectiu de reflexionar sobre les violències digitals que viuen les periodistes que afecta la seva llibertat d’expressió i el seu exercici periodístic, el passat 7 de març la Red Internacional de Periodistas con Visión de Género (RIPVG) va dur a terme el panell “Per una comunicació digital sense violència i discriminació de gènere” com a part dels esdeveniments paral·lels del 67 període de sessions de la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona (CSW67) que es duu a terme del 6 al 17 de març de 2023 a la seu de Nacions Unides de Nova York (Estats Units) amb el tema “Innovació i canvi tecnològic, educació en l’era digital per a aconseguir la igualtat de gènere i l’apoderament de totes les dones i nenes”.
Des de 2018, la RIPVG porta a les trobades de la CSW els temes de la participació de les dones en els mitjans de comunicació per a visibilitzar les desigualtats que existeixen en les redaccions, les cobertures informatives i l’accés a les tecnologies de la informació. El panell va estar conformat per Lucina Kathmann, vicepresidenta del PEN Internacional; María de los Ángeles Samperio, presidenta del Consell de Gènere de la Federació Internacional de Periodistes (FIP); Nadine Hoffman, directora adjunta de la Fundació Internacional de Dones en els Mitjans (IWMF); Aimée Vega Montiel, presidenta de l’Aliança Global de Mitjans i Gènere (GAMAG); Alícia Oliver, coordinadora de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere (RIPVG), i Grace Torrente del comitè de recerca de la RIPVG.
Les panelistes van coincidir que la violència digital té un component de gènere perquè sovint les periodistes pateixen agressions relacionades amb l’aparença física, enviament d’imatges obscenes i amenaces de violació, cosa que no succeeix amb els homes, tenint com a resultat l’autocensura i afectacions a la salut mental de les dones. La majoria de les agressions queden impunes, fins i tot sota la complicitat silenciosa dels seus col·legues, atès que l’ “anonimat” en línia no permet identificar als agressors, a més dels sistemes precaris per a perseguir aquesta violència per part de les autoritats. Situació que es repeteix en gairebé tots els països, amb major impacte en les dones afrodescendents i de la comunitat LGBTIQ+.
Ser dona i periodista incrementa el risc de fer callar les seves veus a través de la violència simbòlica i real, amb efectes importants per al pluralisme informatiu i el dret a la informació per a les audiències. Aquestes accions no sols censuren les seves veus sinó que tenen un vincle permanent amb la violència per qüestions de gènere i la desigualtat en la vida pública, en concret en els mitjans de comunicació.
Després de gairebé dues hores de diàleg les panelistes van fer una crida a que: 1. Els mitjans de comunicació generin protocols per a l’atenció de la violència digital que enfronten les periodistes en l’exercici del seu treball. 2. Es garanteixi l’accés a la justícia i a l’acompanyament psicosocial per a les periodistes. 3. Les empreses mediàtiques assumeixin la seva responsabilitat amb el seu equip de treball. 4. Es deixi de normalitzar la violència digital i garantir a les periodistes un entorn segur. 5. Visibilitzar la situació que permeti a les periodistes identificar les agressions vetllades i es generin els mecanismes per a les denúncies i accedir a la justícia. I 6. Els Estats generin polítiques públiques que garanteixin entorns segurs per a les dones periodistes.
D’acord amb la Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib (CEPAL) les desigualtats de gènere són presents en totes les dimensions en què les dones i les nenes participen en les Tics, no és homogènia i afecta en major mesura a les dones pobres, indígenes, afrodescendents i rural…
