La Unió Europea sacrifica la promoció de la igualtat de gènere en favor de la seguretat, en les seves polítiques cap als països de la ribera sud de la Mediterrània. Aquesta va ser una de les conclusions de la investigadora en Relacions Internacionals, Annette Jünemann, en el cicle ‘Interpretar la Mediterrània avui’, clausurat l’ 11 de juny a l’IEMed de Barcelona.
Amb el títol ‘Contradiccions en l’impuls a la participació política de les dones a la Mediterrània‘ la doctora en Ciències Polítiques per la Universitat d’Hamburg, Annette Jünemann, va explicar a l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) les lògiques d’acció, les estructures i els marcs institucionals que guien les polítiques de la Unió Europea (UE), cap als països de la ribera sud, abans i després de les Primaveres Àrabs.
Percepcions incorrectes sobre les autocràcies àrabs
Oficialment, la UE promociona la “democràcia de gènere”’ perquè “des del Tractat de Lisboa (2.007) la UE és una comunitat de valors i es promocionen la democràcia i els drets humans perquè no hi ha democràcia sense democràcia de gènere” va afirmar Jünemann. Però aquesta promoció del gènere “no és un clam” en les relacions euromediterrànies. “La democràcia de gènere”, segons diversos estudis realitzats per aquesta professora, “ha estat instrumentalitzada en el context de l’alt rànquing dels objectius polítics de la UE” perquè l’ “alta prioritat ha estat la seguretat i l’estabilitat”.
Les primaveres àrabs van agafar per sorpresa a la UE, segons Jünemann i després “ni van promoure el canvi democràtic, ni han aconseguit estabilitzar la regió”. Això és a causa de “les percepcions incorrectes” europees sobre “les autocràcies àrabs, la manca d’oposició interna, excepte l’islamisme radical i l’absència d’una societat civil”.
Laura Feliu (esquerra) i Annette Jünemann
Suport al ‘performance’ oficial del feminisme estatal
Abans de les Primaveres Àrabs “la UE recolzava el ‘feminisme estatal’, per exemple, Suzanne Mubarak a Egipte o la reina Rània de Jordània; totes han estudiat a França o la Gran Bretanya i tenen educació europea. “Elles no eren representatives dels seus països malgrat que feien una bona feina, però no representaven moltes dones, a més de tenir un toc antiislamista”. Era com un pur “performance oficial de primeres dames” perquè en realitat, “només s’actuava en el marc del paradigma de la seguretat”. L’única excepció, segons Jünemann, era “la promoció dels drets de les dones seculars”.
“Després de les primaveres àrabs, s’han obert nous dilemes i reptes”, encara que les contradiccions ja van començar el 2006, segons la professora, quan Hamàs va obtenir la majoria absoluta en les “eleccions a Palestina pagades i monitoritzades per la UE. Se les va considerar perfectament lliures” però la UE el segueix considerant un grup terrorista. Més proper, en opinió de Jünemann, és el cas de l’expresident Mohammad Mursi, guanyador de les primeres eleccions lliures a Egipte i ara a la presó. Jünemann creu que “no es pot ignorar l’islam polític”.
El patriarcat està en les estructures seculars i religioses
La investigadora va destacar que per a moltes dones dels grups de drets humans “és una qüestió de secularisme i de democràcia de gènere”, però ella opina que “el patriarcat estan en totes les estructures i els segments de la societat, ja siguin seculars o religioses: musulmanes, coptes, catòliques o protestants”.
Annette Jünemann, va recordar que és el mateix que va passar amb els països de l’Est d’Europa o en la unificació alemanya; els de l’Est no usaven la paraula ‘feminisme’ però al final, va afirmar “eren tan bones com nosaltres, perquè van aprendre el que nosaltres fèiem bé; aquesta no és l’actitud adequada”, va subratllar.
Per què, és una contradicció dir ‘feminista i islamista’?, va preguntar la professora. Per a ella hi ha “un territori comú amb els grups les dones seculars: els drets humans, els drets polítics, l’economia, l’educació, la salut. Però no hi ha vincles pel que fa als drets sexuals” entre les islamistes i els moviments pels drets de les dones. Aquí “les discussions són més complexes, perden la fluïdesa i existeixen grans línies divisòries”. Però també “hi ha altres divisions, no només ‘religió versus secularització’, sinó la classe, l’educació (inclosos o exclosos); zones rurals o urbanes “…
Poc coneixement i contacte amb dones islamistes
En aquest sentit va valorar tres possibles opcions per a les polítiques de UE: una seria el “suport exclusiu a les dones seculars que advoquen pels drets humans”; aquí va considerar que “s’observaria com una política neocolonial o una interferència externa en les lluites democràtiques pel poder”; una segona opció seria el “suport a les dones islamistes”; aquí la dificultat rau en la “falta de contactes i de coneixement” que es té d’elles; també ho seria la “falta de voluntat política de la UE i de l’escàs interès per part de les dones islàmiques”.
La tercera possibilitat per Jünemann, seria promoure el ‘gender mainstreaming’ (transversalitat de gènere en totes les polítiques públiques) però segurament també “es consideraria neocolonial” o un concepte ‘occidental’, a més que “la igualtat de gènere té un rang molt baix en la Política Exterior Europea i dins de la UE tampoc és molt proactiva aquesta política”, segons les seves paraules.
En definitiva, ara mateix segons aquesta investigadora, “estem en el pitjor escenari: la UE té acords amb règims militars” (com el colpista Abdelfatah Al-Sisia Egipte) i “les polítiques de gènere estan subordinades a l’interès de l’alta política” en la regió Mediterrània. “No estem en l’hora zero de les primavera àrabs, però guanya el paradigma de seguretat”.
Xavier Giró i Salima i Salima Ghezali
Organització de moviments de drets de dones transnacionals
“Què fa ombra a les polítiques europees”, es preguntava Jünemann: doncs “la competició externa (la Xina i les monarquies àrabs del Golf), la crisi financera i les guerres civils a la zona”. I les seves conclusions no van ser molt encoratjadores: “no hi haurà canvis substancials perquè el gènere està en nivells molt baixos a la UE i hi ha poc marge de maniobra”. El que es pot fer, va finalitzar és “que s’organitzin els moviments de drets de dones transnacionals i que s’actuï des de la pròpia societat”.
Annette Jünemann, ha estat investigadora del departament d’estudis de l’Orient Mitjà a l’Institut Alemany d’Afers Internacionals i de Seguretat; també ha estat professora associada a la Universitat de les Forces Armades Alemanyes de Munic i a la Universitat de les Forces Armades Federals d’Hamburg. I ha publicat, juntament amb Jakob Horst i Delf Rothe el llibre ‘Relacions Euro-Mediterrànies després de les Primavera Àrabs. Persistències en temps de canvi.
En el cicle ‘Interpretar la Mediterrània avui’, clausurat aquest 11 de juny a l’IEMed de Barcelona hi van participar també com a ponents l’activista feminista algeriana Salima Ghezali, la blocaire tunisiana Lina Ben Mhenni i la professora de la Universitat de Roma, Isabella Camera d’ Afflitto.
Lina Ben Mheni i Antoni Castel
Han estat, 30 conferències interuniversitàries des del mes de setembre de 2014 sobre història, relacions internacionals, interculturalitat, migracions, literatura, llengua, política i reptes socials, entre d’altres temes vinculats a la Mediterrània. El cicle s’emmarcaba en el programa interuniversitari Aula Mediterrània, que l’IEMed co-organitzava amb diversos Màsters del Món Àrab i Islàmic de les Universitats catalanes.
Podeu trovar totes les sessions a: canal de vídeo streaming del IEMed.
