Cecilia Malström, comissària d’Interior de la UE va criticar, en la presentació de l’informe, a l’Estat espanyol per no haver traslladat a la seva legislació les normes europees contra el tràfic i la trata d’ éssers humans.
Foto Wikipedia
La Comissió Europea a través de la Comissària europea d’Interior, Cecilia Malström va donar a conèixer un estudi sobre el nombre de victimes identificades del tràfic i trata de persones en el conjunt de la Unió Europea que va crèixer un 18% del 2008 al 2010 mentre que en aquest mateix període el nombre de comdemnes contra els traficants de persones va baixar al 13% i el de detencions va caure al 17%.
Pel que fa a l’Estat espanyol les xifres donades a conèixer tan per aquest estudi com pels d’Eurostar, tot i que no hi han dades del 2008, el nombre de victimes identificades va passar de 443 el 2009 a 1.605 el 2010 fet que suposa un augment del 262% en tan sols un any.
Aquestes xifre però, i segons va assenyalar la comissària Maltröms només representen una punta de l’iceberg ja que la Organització Internacional del Treball considera que a la UE existiesen actualmente 880.000 persones victimes de treball forçat. D’aquestes el 62% són destinades a l’explotació sexual, un 25% a l’explotació laboral i la resta a pidolar, tràfic d’òrgans i a activitats delictives.
Una altra dada significativa és que les dones són les principals víctimes d’aquest tràfic i trata de persones ja que representen el 68% de les persones identificades en els últims anys i a les qual s’hi hauria d’afegir un 12% corresponent a les nenes. Els homes representen el 17% i els nens el 3%.
La comissària europea va remarcar que es pot atribuïr el descens de comdemnes judicials i detencions al retard dels Vint-i set en adoptar en la seva lesgilació la directiva europea contra el tràfic de persones. I va insistir en que s’havien superat amb escreix els dos anys de temps per adaptar-se a la directiva comunitària.
Suècia, Finlàndia, Hongria, Letònia, Polònia i la República Txeca són els únics països que han traslladat a la seva lesgilació el contingut de la directiva. Bèlgica, Lituània i Eslovènia han efectuat només adaptacions parcials.
