Saturday 13 July 2024

Saturday 13 July 2024

Compartir

La Salut de les dones és la salut de tothom

 

OPINIÓ

El meu marit Bill i jo ens autodenominem optimistes impacients. Iniciàrem la nostra fundació perquè creiem que quan es tracta de millorar la vida de les persones més pobres del món, les coses més increïbles es tornen possibles. 

Però som impacients perquè el progrés que el món necessita amb tanta urgència no s’està produint amb suficient rapidesa, especialment per a les dones i les nenes.

No cal ser expertes en desenvolupament global per saber que les dones i les nenes de tot el món segueixen enfrontant barreres de gènere per assolir el seu ple potencial. Tampoc ha de sorprendre que quan es frena el desenvolupament de les dones i les nenes, la salut i la prosperitat de les seves comunitats també pateixen. Quan l’ex Secretària d’Estat Hillary Clinton va dir les famoses paraules “els drets de les dones són drets humans”, es tractava d’alguna cosa més que excel·lent retòrica: era un poderós recordatori que el món mai no podrà aconseguir un progrés veritable si la meitat de la població queda endarrerida.

A principis d’aquest mes, la nostra fundació es va associar amb la Fundació Clinton per difondre l’informe de Participació Plena, una mirada que abraça la situació de les dones i les nenes a tot el món. Aquest informe complementa l’avaluació global del Secretari General de Nacions Unides, del progrés en la igualtat de gènere, que també es va difondre en el segon trimestre d’aquest any. Junts, aquests informes mesuren com han canviat (per a millor o per a pitjor) les vides de les dones i les nenes en els 20 anys transcorreguts des de la històrica Quarta Conferència Mundial de Nacions Unides sobre la Dona a Beijing.

Per a la part optimista que hi ha en mi, l’informe de Participació Plena és motiu de celebració. Tenia un interès especial en veure els progressos i les mancances en la salut de la dona, ja que la salut és un requisit previ essencial per a una vida plena i productiva. Les dades ens indiquen que en tota la història de la humanitat, no hi ha hagut una època millor per néixer dona. Les dones viuen vides més llargues i més sanes que mai. En els 20 anys transcorreguts des de la Conferència de Beijing, el nombre de dones que moren en l’embaràs o el part ha baixat més del 40 per cent. Les taxes de mortalitat per a les nenes menors de 5 anys s’han reduït a la meitat. Això és una prova innegable que el progrés és possible i que està tenint lloc en els nostres temps.

Alhora, les mancances que revelen aquests informes també són un recordatori formal que el progrés i l’èxit no sempre són sinònims. Encara que els avenços per a les dones i les nenes han estat monumentals, també han estat dispars. Encara hi ha moltes dones i nenes a qui el sistema els ha fallat, especialment en els llocs més pobres del món.

En aquest sentit, encara que en molts llocs les dones del món viuen més temps, en algunes parts l’expectativa de vida en realitat ha disminuït. Això és especialment cert a l’Àfrica Subsahariana, que ha rebut un cop dur amb la crisi del VIH / SIDA. A Botswana, l’expectativa de vida de les dones en néixer ha descendit de 60 anys el 1995 a 46 anys el 2012. Tot i que els casos de VIH / sida han disminuït a tot el món, les dones joves entre 15 i 24 anys s’estan infectant amb VIH / SIDA a taxes dues vegades més grans que els homes joves. Per revertir les dades sobre aquesta malaltia, hem de fer esforços deliberats per garantir que el nostre treball de tractament i prevenció arribi de manera efectiva també a les dones i les nenes.

També em produeix impaciència que l’embaràs i el part segueixin sent les causes principals de mort i de discapacitat entre les dones en edat reproductiva. L’Organització Mundial de la Salut estima que causes relacionades amb l’embaràs i el part són responsables de la mort de 800 dones cada dia. És un impactant malbaratament de vides i potencial humà que té repercussions sobre la següent generació. Les nenes i els nens la mare mor en el part tenen més probabilitats de morir abans de complir dos anys.

El que em fa sentir encara més impaciència (encara que també, en última instància, més optimista) és que tantes d’aquestes morts es poden prevenir amb intervencions sanitàries simples i d’efectivitat comprovada. Una de cada quatre dones que moren en el part ho fa a causa d’una hemorràgia, una cosa que sol poder prevenir-se amb medicaments que costen menys d’un dòlar. Una manera clau d’arribar a més dones amb aquestes intervencions és garantir que totes les dones tinguin accés a atenció de qualitat durant tot l’embaràs. Quan sorgeix algun problema durant el treball de part o el part, la presència d’un assistent mèdic capacitat pot marcar la diferència entre la vida i la mort. Així i tot, moltes dones, especialment en llocs pobres i rurals, segueixen donant a llum sense una assistència capacitada. Aquesta és una bretxa que hem de tancar.

Un altre aspecte important per assolir una veritable igualtat de gènere és ampliar l’accés de la dona a eines de planificació familiar. Si bé és cert que més dones a tot el món aconsegueixen accedir a aquests recursos, continua havent aproximadament 220 milions de dones en països en desenvolupament que volen retardar o evitar un embaràs però no usen anticonceptius moderns. En els meus viatges, les dones m’expliquen que aquesta és una de les seves inquietuds de salut més urgents, i que quan no poden planificar i espaiar els seus embarassos, tota la família pateix.

I el contrari també és cert: quan la dona té accés als serveis i els productes necessaris per planificar i espaiar els seus embarassos, tothom es beneficia. Les dones són més sanes i donen a llum nadons més sans. Les famílies estan millor i tenen millor capacitat per assegurar que les seves nenes i nens rebin atenció mèdica i escolaritat de qualitat. I nens i nenes amb millor salut i educació significa comunitats més sanes i més pròsperes en el futur.

Contrarestar l’avanç de les malalties infeccioses i millorar la cura reproductiva són només petites parts d’un panorama més ampli. Un millor futur comença assegurant que totes les dones i les nenes d’arreu rebin l’atenció de qualitat que necessiten des del naixement fins a la vida adulta, inclosos serveis de salut mental i tractament de malalties no transmissibles, de manera que adquireixin la possibilitat de viure vides sanes i productives. I en totes aquestes àrees, encara tenim feina per fer.

Cada un d’aquestes dades narra la història d’una dona o una nena, algú amb les seves pròpies aspiracions i lluites que mereix les mateixes oportunitats que totes nosaltres. Per tant, pot resultar difícil pensar en les necessitats que persisteixen sense sentir-se més impacient que optimista. Decidim que, en lloc de sentir-nos descoratjats, canalitzarem aquesta impaciència cap a l’acció.

Durant les últimes dues dècades hem vist que és possible aconseguir un progrés significatiu, però el progrés en les estadístiques no canvia la vida o el futur d’una nena que es trobi al costat indegut d’aquestes xifres. Aquesta nena és la causa de la meva impaciència, i el potencial que aquesta nena ja té en el seu interior és el que em fa sentir optimista.

 

*Melinda Gates és copresidenta de la fundació Bill & Melinda Gates. Juntament amb Bill Gates, modela i aprova les estratègies de la fundació, revisa els resultats i estableix la direcció general de l’organització. Junts es reuneixen amb contraparts i socis per dur endavant l’objectiu de la fundació de millorar la igualtat als Estats Units i a tot el món. Realitzen moltes presentacions públiques per promoure les qüestions de la fundació.

 

Compartir

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Picture of Amada Santos

Amada Santos

Fotoperiodista i Socióloga. Activista Feminista, Defensora DDHH i Cooperant. Presidenta de la XIDPIC.Cat. Co-coordinadora i Editora de La Independent. Coordinadora Internacional a la RIPVG
Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Amèrica Llatina: Guardonen CLACPI per difondre audiovisuals indígenes /La Independent / Notícies gènere

Per la seva àrdua tasca en la difusió de les cultures indígenes en produccions audiovisuals,...

La Vaga Feminista 8M pren cos

Diverses organitzacions de dones empenyen amb força diferents activitats encaminades a fer que el...

Tere Molla buena

Les ulleres violetes

OPINIÓ Si no tingués ben col·locades les ulleres violetes, a aquestes hores potser estaria...