OPINIÓ
El resultat de les eleccions municipals dutes a terme aquest diumenge passat donen per a reflexionar -en profunditat- sobre la democràcia en sí, aquest sentit d’organització social que ve de l’antiga cultura grega, on democràcia significa “govern del poble”.
En aquest sentit, darrerament sembla ser que es posa en qüestió el sistema democràtic sorgit de la transició dels anys setanta. Per una banda, es van trobant formes noves per la elaboració de les candidatures superant les tradicionals dels Partits Polítics amb llistes tancades, i per l’altra s’ha cercat la confluència a l’hora de concebre el programa que li cal a cada ciutat.
El 15-M com a punt de partida
L’ impuls de la gran mobilització del 15-M de fa quatre anys ha anat fent camí de forma diferent a cada poble i/o ciutat on, bàsicament la gent jove, s’ha proposat trencar la barrera dels límits heretats en una transició -que molts d’ells i elles no van viure- en la que es va negociar una sortida pactada a la dictadura franquista en comptes d’una ruptura.
Prou de pactes inexplicables
Avui ja tenim els regidors i regidores electes i, en molts municipis, disposar de l’Alcaldia no necessita de pactes posteriors, en tot cas, quan n’hi hagin, no seran ja els pactes des de la direcció dels partits, inexplicables massa vegades, sinó la cerca de l’acord en funció de la coincidència programàtica o no. Però ens podríem preguntar: la màxima d’una persona un vot es reflecteix en el seu resultat?.
L’abstenció, massa gent exclosa
Prenent com a exemple la ciutat d’Igualada tenim un cens de 28.269 electors, dels quals han emès el seu vot 16.676 persones, un 58,99 %. Alguns diuen que la participació ha crescut i la valoren positivament. Jo el que veig és que un 41,01 % de persones s’han quedat fora, perquè han volgut o per altres causes –d’acord- però no sabem la seva opinió i, per alguna raó, no fan seva la gestió dels afers comuns de la seva ciutat.
Diferent preu regidor/a
No obstant, els percentatges aplicats per cada candidatura s’apliquen sobre les persones que han votat. Així, el 45,65 % de vots que es calcula ha tret CIU és –en realitat- un 37,39 sobre el cens, permetent-li governar –mercès a la Llei d’Hondt- amb majoria absoluta. En aquest cas, però, la màxima d’una persona un vot no es compleix perquè, per exemple, per cada regidor o regidora de CIU han fet falta 630 vots, mentre que el preu dels regidors i regidores del PSC és de 992 vots per regidor i regidora per a ERC és de 828 vots per regidor i regidora, per la CUP de 517 vots per regidor i regidora i pel PP o Decidim més de mil vots per assolir un sol regidor.
Interessos de partit o govern de ciutat
Amb independència que la matemàtica electoral permeti accions de govern unilaterals, o sigui, aplicar polítiques partidàries com una piconadora per damunt de la resta de representants municipals. La societat és plural, i com a tal cal una amplitud de mires per tal que ningú resti exclòs. Està clar que aquesta intenció la pretenen –bàsicament- les polítiques d’esquerres, perquè a la dreta ja li va bé que uns pocs continuïn fent els seus negocis i que la resta s’hagi de sotmetre a les regles de mercat, per exemple: si no hi ha demanda d’Escoles Bressol doncs no s’hi fa oferta, encara que el cens de població infantil ho indiqui com una exigència de responsabilitat si hom està convençut d’allò que és i ha de conformar un servei públic.
Democràcia real, ja!
La radicalitat democràtica que s’exigeix avui no permetrà, per exemple, que es repeteixi una gestió municipal que continuï en la opacitat, ja que la gent ha sortit al carrer farta reclamant participació i transparència, si més no per un aprofundiment del sentit democràtic més pregon que anhelen i continuaran anhelant.
Fora els feixistes dels Ajuntaments
Si més no podem vanagloriar-nos de la responsabilitat democràtica demostrada en fer fora de les institucions democràtiques a qui en blasma i les fa servir per pervertir el seu sentit més noble. Els feixistes no seran a cap Ajuntament de la comarca de l’Anoia, i no hauríem de permetre que fossin enlloc. Cal tenir memòria i tenir present els episodis més abominables i vergonyants que han deixat en la història de la humanitat.
Una regeneració democràtica irreversible
La ciutat de Barcelona, la de Madrid, la de València o a Galícia (on les Marees Atlàntiques han irromput amb força a Santiago de Compostela, A Coruña i a El Ferrol), per exemple, ens mostren que la regeneració democràtica sorgida aquell 15-M s’obre pas a una societat que ha sortit al carrer i que no accepta l’endarreriment en drets democràtics que estem patint de la mà del govern del PP, o la privatització de serveis bàsics com l’educació o la salut a la que ens va portant el govern de CIU a la Generalitat. La regeneració democràtica està en marxa, camina a pas decidit i no té marxa enrere, i acabo citant en Lluís Llach: “Companys, si enyoreu les primaveres lliures, amb vosaltres vull anar, que per poder-les viure jo me n’he fet soldat”.
