Inna Xevtxenko. Foto Institut Inna Xevtxenko
Arriba al solemne saló renaixentista dels notaris a Perugia, Itàlia, vestida amb jaqueta i pantalons vermell, una llarga cabellera rossa, i tota l’energia dels seus 28 anys.
És el 6 d’abril i estem en el marc de la XIII edició del Festival Internacional del Periodisme a Perugia, que s’ha realitzat del 3 al 7 d’abril del 2019 comptant amb la presència de 600 speaker arribats d’arreu del món (gairebé la meitat són dones), donant vida a 300 esdeveniments, tractant temes des del fact checking la cyber guerra, a les crisis humanitàries i el canvi climàtic.
Inna Xevtxenko, cofundadora de “Femen” entrevistada per Barbara Serra, periodista d’Al Jazeera davant d’un públic calorós, ens explica que fa deu anys, després de la “revolució taronja”, liderada per Julia Timoixenko, es va ajuntar amb un grup de dones pensant que era possible intentar canviar les coses. (Reproduim a continuació, el més literalment possible les paraules d’Inna Xevtxenko durant la conversa).
“Vam escriure les nostres crides a la llibertat en cartells, i ningú ens feia cas. Llavors vam pensar fer servir el cos com pòster polític, amb un missatge implícit: el cos femení no serà sexual quan volgueu vosaltres els homes, sinó nosaltres. Hi va haver, com era d’esperar, irades reaccions, acusacions d’obscenitat i mesures administratives, però per a nosaltres el cos, tantes vegades centre d’opressió, podia apostar per l’alliberament. Quan vàrem decidir fer servir aquesta tàctica (el cos com a arma contra els dictadors), no teníem ni guia ni experiència, sabíem només que lluitàvem per la llibertat, no només per a les dones, sinó per a la societat sencera, també de Rússia, i Bielorússia. A Bielorússia, el KGB hi tortura, i hi ha atacs a periodistes. Era un doble repte, cridar com a dones “Llibertat per als presos polítics a Bielorússia”, i per això paguarem un preu molt alt. Vam passar una nit terrible en poder de 20 homes, un total d’unes 24 hores. Va ser una experiència que m’ha canviat. Es pot estar d’acord o no amb la nostra modalitat de protesta, però crec que la reacció va ser desproporcionada. I em pregunto com és possible, que aquí a Occident hi hagi gent que voti la dreta, de vegades només per decepció. Compte amb el que feu! “. Comenta Inna Shecvchenko sorprenent el públic, i rebent un fort aplaudiment.
“Amb el temps el grup Femen ha anat creixent, sobretot a Ucraïna i Europa de l’Est”, segueix explicant Xevtxenko. “Al llarg d’aquests deu anys, alguna cosa ha canviat, però encara la llibertat d’expressió segueix sent limitada a Ucraïna. Hi ha por a sortir pel carrer amb un pòster, es pot acabar detingut o acomiadat, o declarat enemic del règim. El probable guanyador en les pròximes eleccions, Volodimir Zelensky (així ha estat), és un còmic que no té ni visió ni experiència política, però d’altra banda la gent està farta de l’actual govern, per ser corrupte”.
“Ara visc com a refugiada a França, tot exili té la seva part de dificultat, però el bo per a mi és haver-me tornat una activista internacional, i veure com Femen està inspirant a moltes joves, (són més de 300 al món) i això a partir d’aquestes noies inexpertes, de fa deu anys”.
“Per cert la nostra és només una de les diverses modalitats en què s’expressa el feminisme. Moltes vegades els mitjans ignoren els nostres missatges polítics, com en el cas del primer pòster, per fixar-se en el nostre cos nu, però seguim resistint a aquesta tendència reduccionista. Hem escrit 4 llibres per explicar el que hi ha darrere dels eslògans. Sóc aquí perquè vull explicar-ho: El nostre paper està en provocar, per tenir l’atenció suficient a obrir un debat. Sabem que moltes persones poden sentir-se xocades en la seva sensibilitat pels nostres nus, però nosaltres estem xocades i ofeses per aquesta dura leadership masculina, no podem seguir allà calladetes i somrients, per això estem trencant esquemes, usant de forma rebel el nostre cos. Repeteixo, és per obrir un debat. Ja no tenim les mateixes reaccions de fa cinc anys, la percepció del cos ha canviat, no és tan xocant. En l’últim any hem avançat en el tema feminista, tocant la situació de les monges. No podem callar davant el que passa en les religions. Les monges han començat a parlar d’abusos soferts pels seus col·legues homes, no és un bon motiu per parlar de religions?.
“Ara veiem que hi ha altres moviments que estan fent servir el cos nu com eslògan, ho fan unes feministes a Argentina, uns activistes sobre el Brexit a Gran Bretanya, al Parlament, o els ecologistes d’ Extinction Rebellion a Londres. No només a Occident. Veiem que a l’Iran per exemple hi ha dones que es treuen el vel per protestar contra la seva imposició, reclamant la propietat del seu cos. Tot això ens encoratja. Però si tornés a Ucraïna, ara ho faria amb una samarreta blanca, i al Parlament”.
“Com considero que ha canviat el món per a les dones en aquests últims deu anys? Penso que la revolució de les dones és constant, hem tingut molts resultats, tot i que hi ha qui vol fer-nos retrocedir (només cal veure el recent Congrés Mundial de la Família a Verona, reivindicant la família tradicional, el no a l’avortament i les parelles gai). Les monges s’estan defensant, sentint-se fortes gràcies també a les feministes, creients o no, i això és un progrés enorme. Jo tinc una esperança descomunal en les noves generacions, que estan construint els seus moviments sense suports polítics. Sé que hi haurà cada vegada més líders femenines, a punt … (com nosaltres) per a una allau d’atacs”. Aplaudiments.
No és per a menys. En el mateix Festival hi estan exposant persones que fan història, com Maria Ressa, filipina, directora del digital news Rapper, que ha revelat el sistema de corrupció del govern autoritari de Duterte, sofrint presó, o Pryia Ramani, la periodista que ha fet dimitir el vice ministre de relacions exteriors d’India després d’haver denunciat abusos sexuals, mentre el fill de Daphne Caruana Galizia, la periodista de Malta assassinada per la seva investigació sobre la corrupció, Mathew Caruana, ha decidit seguir el seu camí. Paraules i accions no violentes, com a armes per obrir bretxes en els mons més opacs del poder.
