Foto:mexico-actueel.e.monsite.com
L’exclusió de les dones en el món laboral no només és sinònim de la manca d’accés. Avui allò que s’analitza es basa en una multiplicitat de factors que són propis d’escenaris post crisi en context liberals.
La història se segueix escrivint i els patrons d’ocupació i l’accés diferenciat a les oportunitats de treball decent per a les dones segueixen en vigència.
Alice Mary Higgins, Membre del Comitè Executiu a càrrec de Pobresa i Exclusió, European Women ‘s Lobby, va dissertar en la Conferència Mundial Inclusió Social de les Dones: de Beijing a Post-2015, sobre alguns aspectes del mercat laboral post crisi a Europa.
European Women ‘s Lobby, és la major aliança d’associacions no governamentals de dones a la Unió Europea i està integrada per organitzacions de 27 estats membres de la UE i representa més de 2.500 organitzacions.
“A Europa s’han impulsat mesures d’inclusió, però (…) si bé les dones tenen més educació que els homes, encara hi ha una bretxa salarial en alguns països del 16% i en altres arriba al 20%. A això s’hi suma, que moltes dones no posseeixen seguretat social i que viuen en la pobresa i avui hi ha una nova generació que tindrà el mateix desafiament”.
Després de la profunda crisi europea, Alice Mary Higgins mira com una acció positiva que les empreses hagin incorporat contingents per integrar les dones, tot i que no estan “en els llocs més alts; però almenys poden ingressar en el mercat laboral”.
Uns injusta, però gens singular dada que va explicar Higgins va ser que la recuperació d’Europa “primer arriba als homes i després a les dones”. Les dones joves no tenen la possibilitat d’ocupació, ni de capacitació, ni educació. Encara que hi ha algunes iniciatives de polítiques positives d’inclusió a través de la capacitació, això no garanteix una ocupació de qualitat. A més, les retallades pressupostàries redunden en una canvi en el sistema de protecció social i així hi ha un predisposició d’acceptar qualsevol ocupació”.
L’experta va explicar que a causa de la crisi, l’empresariat està “desmantellant els estàndards de treball la qual cosa dóna com a resultat la informalització de l’ocupació. Això s’evidencia en males pràctiques, com a falta d’hores fixes i contractes no segurs (que comporten la impossibilitat de planificar els temps de les dones sigui per a la cura o per participar en activitats polítiques o socials)”. En aquest sentit, Higgins va reflexionar que les urgències, necessitats i oportunisme són una conjunció que es presta per “institucionalitzar la informalitat, en la mesura d’allò formal”.
