El 6 de febrer és el Dia Internacional de Tolerància Zero contra la Mutilació Genital Femenina
Formació de professionals de la salut, especialitzada en MGF, a Gàmbia
Segons un estudi de la Fundació Wassu-UAB en col·laboració amb l’Obra Social ‘la Caixa’, les dones amb mutilació, que representen el 75% de les gambianes examinades, tenen quatre vegades més probabilitat de patir complicacions en el part. Una nova metodologia basada en la investigació aplicada i la transferència del coneixement en cascada cap a les institucions i professionals de la salut, i des d’aquests a les pròpies comunitats, obté resultats positius a Gàmbia.
La mutilació genital femenina (MGF) és una pràctica tradicional perjudicial que afecta a 140 milions de dones i més de 3 milions de nenes l’any a Àfrica Subsahariana. Gàmbia és un dels països amb major prevalença de MGF (76,3%) i les dones gambianes immigrades presenten la taxa de fecunditat més alta d’Espanya, el que trasllada el problema al nostre país. La MGF comprèn tots els procediments que, de forma intencional i per motius no mèdics, alteren o lesionen els òrgans genitals femenins i presenta conseqüències negatives, immediates i a llarg termini per a la salut de les nenes i de les dones.
Pla Nacional de Prevenció a Gàmbia
A Gàmbia, des l’any 2010 i per mitjà de l’ONG Wassu Gàmbia Kafo, es desenvolupa un Pla Nacional de Prevenció i Atenció de la MGF implementat a través del propi Ministeri de Salut del país i agències de Nacions Unides (UNICEF, OMS i UNFPA). Aquest pla es basa en la investigació clínica i qualitativa, realitzada a Gàmbia des de l’any 1989 sota el paraigua de la Universitat Autònoma de Barcelona, que va proporcionar informació valuosa sobre la percepció de la MGF per part dels i de les professionals gambians i sobre les complicacions mèdiques relacionades amb la MGF.
En aquest marc, s’ha format més de 1.500 professionals de la salut, sobre les conseqüències de la MGF i el seu maneig i prevenció. Entre ells, hi ha professors i estudiants de la Facultat de Medicina, del programa de Medicina Comunitària, Escoles d’Infermeria i Obstetrícia i professionals de la salut en actiu, a tot el país.
El primer balanç d’aquesta formació, presentat a través del documental Un futur sense Mutilació, demostra que l’adquisició de coneixements sobre la MGF, a través de la formació o bé a través d’accions de capacitació, va desencadenar un canvi d’opinió en aquests professionals, i va possibilitar la seva transferència en cascada a les comunitats, on són agents legitimats.
Canvi d’actitud i resultats clínics
Així, aquest canvi d’actitud davant d’una pràctica ancestral, profundament arrelada i defensada per un 42% d’aquests professionals, va permetre pilotar aquesta metodologia a la regió del North Bank, arribant a les seves arrels i apoderant de coneixement a agents comunitaris com imams, comunicadors tradicionals, llevadores tradicionals i circumcidadores.
El segon estudi clínic realitzat a Gàmbia sobre les conseqüències de la MGF inclou les complicacions durant el part i per al nounat. Les dades es van recollir en 588 pacients, que eren dones que havien estat ateses en centres de salut de la regió occidental de Gàmbia amb motiu de cures prenatals o per al part i que tenien MGF practicada o no.
S’ha trobat que les pacients amb MGF (el 75,6% de les dones examinades) tenien una probabilitat més alta de tenir problemes crònics com dismenorrea, dolor vulvar o vaginal, cicatrització anòmala i problemes sexuals. A més, les dones amb MGF tenien quatre vegades més probabilitat de patir complicacions durant el part. Així mateix, el nadó tenia quatre vegades més probabilitat de patir complicacions, si la seva mare tenia la MGF practicada. Aquests resultats demostren per primera vegada la magnitud de les conseqüències de la MGF sobre les complicacions del part i la salut del nadó a Gàmbia.
Cap a la prohibició a Gàmbia
Aquests resultats clínics han estat requerits per la vicepresidenta de Gàmbia per sensibilitzar els líders religiosos i parlamentaris i promoure, amb base científica, un camí cap a la promulgació d’una Llei que prohibeixi la MGF a Gàmbia.
La Fundació Wassu-UAB ha realitzat un vídeo documental que recull testimonis d’estudiants, tutors i professionals de la salut formats a Gàmbia. El documental evidencia com les formacions realitzades han aconseguit generar un canvi d’opinió respecte de la pràctica de la MGF. El vídeo també conté els testimonis de llevadores tradicionals, líders religiosos i referents comunitaris tradicionals que han estat formats en l’última etapa d’aquest procés de transferència de coneixement a les comunitats.
Prevenció de la MGF a Espanya
D’acord al mapa de la MGF a Espanya, elaborat sobre la base de dades censals actualitzades l’any 2009, s’estima que a Espanya viuen més de 10.000 nenes que estan en risc de ser sotmeses en els propers anys a una MGF.
Aquestes nenes són majoritàriament de nacionalitat nigeriana, senegalesa, gambiana i guineana i viuen principalment a Catalunya, Comunitat de Madrid, Comunitat Valenciana, Canàries, Aragó, Illes Balears i País Basc.
La metodologia emprada a Espanya, de manera similar a la metodologia utilitzada a Gàmbia, es basa en el fet que els professionals i les professionals d’Atenció Primària ocupen un lloc clau en la prevenció i en la detecció de les MGF. Els serveis de salut, escoles i serveis socials, per les seves característiques de proximitat, accessibilitat i universalitat, constitueixen l’espai idoni per permetre l’apropament a aquest repte intercultural que plantegen les noves ciutadanies al nostre país.
En el marc de l’Observatori transnacional, a Espanya (Catalunya, País Basc i Balears), s’està format a professionals d’Atenció Primària en salut, treball social i educació, arribant a un total de més de 2.500 professionals formats fins ara.
Recentment, a nivell municipal i per mitjà de la signatura de convenis, s’estan implementant polítiques de prevenció de proximitat, respectuoses i coneixedores de la realitat, que es van traduir en casos d’èxit de prevenció de la MGF en nenes africanes que viatjaven de vacances al seu país d’origen.
