El darrer dimarts dia 28 es va presentar al Col·legi de Periodistes de Catalunya el Monogràfic Periodístic Situació de la Salut Sexual i Reproductiva de les Dones – Amèrica Llatina, Carib i Catalunya. L’acte va ser organitzat per la Fundació Sida i Societat, amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i la col·laboració de La Independent, el Servei de Notícies de la Dona d’Amèrica Llatina i el Carib (SEMLac), la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya amb Visió de Gènere- Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Génere (XIDPIC.CAT-XIPVG) i el Col·legi de Periodistes de Catalunya. Participaren en l’acte els representants de la Fundació Sida i Societat, Jordi Casobona, director cientific i president de la Fundació i la periodista responsable del monogràfic Fabiola Llanos així com Joaquim Gascón, de l’Hospital Clínic de Barcelona; Claudia Guerrero, antropòloga; Patricia García de Olalla, de l’Agència de Salut Pública de Barcelona i Mònica Zapico, periodista de TV3, especialista en moviments socials i diversitat. I el director general de Cooperació al Desenvolupament, Carles Llorens.
Situació actual a Catalunya
Segons Carles Llorens, a Catalunya tenim molt prestigi en matèria de salut, i l’objectiu principal dels països amb els que es treballa des de les ONGS i agències de cooperació no es fer-se càrrec de la seva sanitat, sinó proporcionar-los les eines perquè que ells mateixos se’n puguin fer responsables. Molt necessari és també l’apoderament de la dona, sobretot a l’Amèrica Llatina.
Des del 1999 s’ha viscut a Catalunya un creixement exponencial de la immigració, i fou del 2000 al 2003 quan es produí el major creixement en el flux migratori provinent de l’Amèrica Llatina, i especialment de Bolívia. A dia d’avui, aproximadament el 10% de la població resident a Espanya és immigrant. Un 70% d’aquests nouvinguts provenen de països de baixa renda.
Necessitat de no estigmatització i millora en les condicions de vida de la població immigrant
Joaquim Gascón, de l’Hospital Clínic de Barcelona, va destacar la necessitat de no estigmatitzar la població d’aquests països pel fa a la reaparició de malalties que aquí estaven pràcticament eradicades o no existien, ja que la majoria de patologies infeccioses agudes les importen viatgers de curta durada, com turistes, cooperants i homes i dones de negocis.
D’altra banda, només el 38% d’aquestes infeccions constitueixen un problema de salut pública, com és el cas de la tuberculosi, VIH, altres malalties de transmissió sexual, Hepatitis B i C i lepra. El que sí és cert, però, és que la prevalència d’aquestes malalties ha baixat en la població autòctona mentre que ha augmentat en la immigrant. Això és degut, sobretot, a unes condicions de vida precàries que fa que les malalties proliferin més en aquest grup.
Prevalència del VIH en la població immigrant i en les treballadores del sexe a Catalunya
En el cas del VIH i altres MTS, són les dones les més afectades actualment ja que, mentre fa uns anys el major nombre de contagis es donava a través de xeringues reutilitzades en el consum de droga, ara es dona per via sexual. El 2009, un 45,5% de contagis es produïren per relacions heterosexuals, dels quals el 73,7% eren dones i el 37,5 eren homes. Un 32,3% dels nous diagnòstics es donen entre persones originàries d’altres països, i el 2,5% de treballadores del sexe tenen el virus. Aquestes dades posen de relleu la necessitat de prevenció en aquests col·lectius, sobretot en les treballadores del sexe que provenen d’altres països. Segons Claudia Guerrero, antropòloga, cal agilitzar la tramitació de la targeta sanitària, desestigmatitzar la professió i tractar aspectes de gènere que aquestes treballadores puguin utilitzar en la seva relació amb els clients, en la pràctica diària de la seva professió.
Facilitar l’acostament del Tercer Sector als mitjans generalistes
L’acte també comptà amb la participació de Mònica Zapico, periodista de TV3. Els mitjans juguen un rol fonamental com a conscienciadors socials, d’aquesta i altres realitats. Però sovint ens trobem amb una falta de fluïdesa en la relació entre els mitjans i les ONGs que treballen tant per donar visibilitat als col·lectius més desfavorits com per promulgar el canvi i millorar la seva qualitat de vida.
Zapico reflexionà sobre els mecanismes necessaris perquè el Tercer Sector s’acosti més als mitjans generalistes. En el dia a dia, cal que les ONGs puguin donar una resposta immediata als mitjans, i que aquestes es busquin còmplices en la professió periodística a fi que la relació quotidiana faciliti un intercanvi més freqüent de temes i notícies. La proliferació de les xarxes socials ha fet que aquestes hagin esdevingut un referent (si bé no una font d’informació) per als periodistes, i és per això que cal tenir presència en aquests canals, sobretot a Facebook i Twitter. Per últim, cal guanyar espais. L’aparició en espais de referència, tot i que no siguin aquells amb més lectors o audiència, afavorirà noves aparicions en altres espais, com els informatius. Els mitjans es retroalimenten.
