Avui, 22 de febrer, és el dia que el Parlament Europeu ha demanat a les institucions europees que el reconeguin com el Dia Europeu per la Igualtat Salarial.
Segons l’Informe 2010 de l’ONU sobre els Objectius del Mil·lenni, la quantitat de dones que tenen un treball remunerat fora de l’agricultura ha augmentat lentament fins a aconseguir un 41% l’any 2008. No obstant això, a Àsia meridional i occidental o a Àfrica del Nord aquest percentatge és de només un 20%. D’altra banda, en el 2009, el 65% dels treballs de les dones eren considerats vulnerables.
En el mercat de treball, les dones estem discriminades en l’accés, la promoció, la permanència i el salari. La taxa d’inactivitat i d’atur en les dones és major que la dels homes i a més treballem, majoritàriament, en activitats econòmiques informals. Treball precari, sense seguretat, estabilitat, beneficis, sense possibilitat de qualificació professional ni promoció.
L’actual crisi ha afectat més a les dones. Segons l’Organització Mundial del Treball, s’estima que la crisi acabarà amb 18,7 milions de dones aturades més, empenyent a moltes d’elles al treball informal i insegur. En molts casos, l’únic salari que s’està percebent a les llars és el de les dones, que han d’aguantar unes condicions laborals precàries i estan exposades a tota arbitrarietat per part de l’empresa contractant.
Segons les dades de l’enquesta d’estructura salarial 2007 de l’INE, publicada al setembre del 2009, les dones en l’Estat espanyol cobren —com a mitjana— un 25,6% menys de salari que els homes. Segons l’informe, el 20,2% de les dones tenien ingressos menors o iguals al salari mínim interprofessional (SMI), mentre que només el 7% dels homes estava en aquesta situació. A més, el 16,7% dels homes tenia uns ingressos quatre vegades superiors al SMI, enfront del 7,4% de les dones. Aquestes diferències es deuen a la major precarietat laboral que patim les dones, amb més temporalitat i ocupació a temps parcial.
El passat any al territori de l’Estat espanyol, els homes van rebre entre un 27 i un 35% més de salari que les dones. Aquesta bretxa salarial és superior a la de la resta d’Europa, on el salari de les dones —com a mitjana— és un 17,8% menor que el dels homes. En les economies més avançades d’Europa, com l’escandinava, les majors diferències salarials es produeixen en els treballs d’alta qualificació. No així a l’Estat espanyol i a altres països del mediterrani, on aquestes diferències salarials es donen en tots els nivells de qualificació. Aquestes dades ens han de fer reflexionar sobre els motius i raons per les quals no s’aconsegueixen superar aquestes discriminacions.
És una dona jove i llicenciada universitària, i treballa com a corredora de borsa en un petit banc de Finlàndia. Sabia que la diferència de retribució entre homes i dones existent en el seu entorn laboral és d’un 26% de mitjana?
És un home i treballa com a empleat d’ambulàncies en una organització de 35 empleats a Itàlia i està arribant al final de la seva carrera professional. Sabia que els seus ingressos són de mitjana un 43% més alts que els de les treballadores amb una capacitació similar?
Segons un estudi de la Universitat Oberta de Catalunya, en les professions TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) els homes guanyen 349 euros més que les dones. En altres sectors aquesta diferència és de 322 euros. L’estudi demostra que les dones que treballen en TIC són les que tenen millors condicions laborals respecte a la resta de sectors, però segueixen estant pitjor remunerades que els homes en el mateix sector. A més, les dones solen tenir un treball relacionat amb la tasca administrativa.
Factors i conseqüències de la discriminació salarial
La discriminació salarial ve determinada per múltiples factors socials, econòmics o legals. S’assenta sobre la divisió sexual del treball, el model d’home sustentador i dona cuidadora. I això succeeix malgrat la incorporació de la dona al mercat de treball, ja que el rol d’encarregada del treball domèstic, de la cura, segueix sent en exclusiva problema d’ella, que ha de compaginar i conciliar com a millor pugui tots dos treballs, l’assalariat i el no remunerat.
Malgrat l’increment de dones al mercat de treball i que estan millor preparades que els homes, les dones s’incorporen en desigualtat de condicions i arrosseguen aquestes diferències al llarg de tota la seva vida laboral. La discriminació salarial té un impacte negatiu en els ingressos de tota la seva vida. Salari més baix, prestació per desocupació més baixa, pensions més baixes que les dels homes. Un 70,63% de les dones perceben pensions no contributives mínimes (menys de 15 anys cotitzats), la qual cosa comporta que una de cada quatre dones majors de 65 anys visqui en el límit de la pobresa.
La desigualtat en l’accés als recursos —a més d’incidir de forma negativa en la salut de les dones per la càrrega de treball i responsabilitats, la cura de les persones— els nega l’accés a l’educació i formació, a la vida social i pública i, per descomptat, a poder promocionar i millorar la seva posició al mercat de treball. Els llocs millor remunerats, els de major responsabilitat o de decisió, segueixen sent dels homes.
Segons l’ONU, a nivell mundial només un de cada quatre llocs de direcció està exercit per dones. I aquestes dades són de la mitjana entre els països més desenvolupats i aquells on les discriminacions són més greus. Les dones representen només el 32% en les gerències d’empreses situades dins de la UE i només un 10% són membres del consell d’administració de les majors empreses. Les dones representen un 29% en l’enginyeria i la ciència en tot Europa.
Podem dir que la discriminació salarial directa, on les dones cobren menys per realitzar el mateix treball, és menor que la indirecta ja que la legislació, tant a nivell europeu com de l’estat, ha estat efectiva. No obstant això, sent d’igual valor, el treball de les dones rep un valor inferior al que té, les competències de les dones no es valoren d’igual forma.
A igual capacitat, mèrit o experiència, els treballs que es realitzen per les dones es paguen pitjor. Un exemple clar ho tenim en els forns, on a les dones —encara tenint la preparació per ser forneres— se’ls contracta per a dependentes, cobrant menys que els forners (homes).
La segregació del mercat laboral és una altra de les causes de discriminació salarial. D’una banda, les dones i els homes solen predominar en diferents sectors. D’altra banda, dins del mateix sector o empresa, les dones predominen en ocupacions menys valorades i pitjor pagades.
Més del 40% de les dones treballa en sanitat, educació i administració pública, el doble del percentatge d’homes que treballen en aquests sectors. Si considerem únicament els sectors de salut i treball social, un 80% dels quals treballen allí són dones. Els sectors més feminitzats són els pitjor remunerats.
Les dones, sovint i malgrat la seva qualificació, són contractades per als treballs domèstics, de cures, dependentes… els pitjor remunerats.
L’elecció d’estudis
Un dels factors que ens ajuden a entendre la segregació laboral és l’elecció d’estudis. Les noies treuen millors notes, són més estudioses, però es decanten per professions a les quals anomenem feminitzades.
|
||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
- Les dones representen el 59% de les titulacions universitàries a Espanya, però el 24% en informàtica i telecomunicacions i en els últims deu anys ha baixat més la seva presència en aquests estudis.
- La medicina, biologia i biotecnologia són àmbits on predominen les dones.
8,4 de cada 1.000 dones entre 20 i 29 anys són llicenciades en matemàtiques, ciència i tecnologia, en comparació de 17,6 homes. - Hi ha menys dones que treballin en aquests camps, la qual cosa fa que treballin en sectors menys valorats i pitjor pagats de l’economia.
Les barreres institucionals i culturals que desanimen a les dones respecte els estudis científics i professionals, indústria i tecnologia, són els prejudicis i estereotips de gènere, la permanència i la promoció, les condicions laborals o els usos del temps. No obstant això, quan la seva presència és major, es produeixen millors resultats des del punt de vista d’investigació, innovació i competitivitat a les universitats, centres d’investigació i empresa.
Les noies valoren més compaginar el món afectiu, ser acceptades per altres dones i no li donen el mateix valor que els homes al poder, els diners, la promoció. En formació professional, segueixen imperant aquests estereotips i prejudicis, les noies escullen estudis d’administració, comercial, moda, confecció, perruquería, sanitat… i els nois es decanten per la construcció, fusta, metall. A les universitats, les noies trien humanitats, socials o jurídiques i els nois enginyeries i tecnologies.
Els estereotips culturals empenyen a les dones a reduir les seves jornades de treball per a la criança i la cura, fins i tot que abandonin el mercat laboral. Les dones són les que gaudeixen en solitari dels permisos de maternitat, de les excedències o permisos per a cures. Les que tenen reduccions de jornada, contractes a temps parcial, les que posen tot de la seva part per poder conciliar la vida familiar i la laboral.
Segons les últimes dades del Ministeri de Treball i Immigració, en els primers nou mesos d’aquest any s’han tramitat 247.326 permisos de maternitat, dels quals els homes han gaudit només 4.422. Respecte a les excedències per la cura d’un familiar, es van tramitar 32.875 de les quals 1.681 les van sol·licitar els homes.
Corresponsabilitat en la vida domèstica
Finalment, però no menys important, hem de parlar necessàriament de la corresponsabilitat en els treballs domèstics. Un repartiment equitatiu de totes les tasques i responsabilitats, de tots els treballs no remunerats en la llar, perquè dones i homes tinguin les mateixes oportunitats per formar-se, per trobar un treball digne i adequat a la seva preparació, per romandre en ell i no haver de deixar-ho per compaginar la seva vida laboral amb la personal.
Només amb la corresponsabilitat i el repartiment del treball no remunerat, només encarregant-nos mares i pares de la criança i educació dels nostres fills i filles, aconseguirem que les empreses deixin de discriminar-nos a les dones per veure en nosaltres un potencial de problemes en fer valer els nostres drets. Si cada progenitora o progenitor tingués dret als mateixos permisos per naixement i adopció, les empreses no veurien diferències entre contractar a un home o a una dona.
En paraules de María Pazos: “Mentre els empresaris tinguin cada vegada menys obligacions amb els homes i cada vegada més obligacions amb les dones, seguirà augmentant la discriminació salarial i les diferències per sexes en tots els indicadors de precarietat, desocupació, temporalitat i subocupació. Els plans d’igualtat no aconseguiran contrarestar les desigualtats introduïdes pels suposats avantatges oferts a dones, avantatges que en realitat no són per a elles sinó per a les seves famílies a canvi que elles se sacrifiquin”.
Si a més comptéssim amb uns serveis públics com a escoles infantils de 0 a 3 anys i centres d’atenció a persones depenents o centres de dia i hi hagués un repartiment equitatiu del treball domèstic, podríem començar a pensar que les dones accedirien i es mantindrien al mercat laboral, en treballs concordes amb la seva preparació, sense haver de triar entre ser mares o realitzar-se professionalment. Milloraria la seva qualitat de vida i la seva salut.
Però no només això: la societat sortiria guanyant. Perquè el potencial de les dones no es pot malgastar com s’està fent ara. Invertir en igualtat és fer-ho en progrés i benestar.
Enquesta població activa INE, Estat espanyol,
4t trimestre 2010
4.696.600 persones aturades
20,79% dones
19,95% homes
Ministeri de Treball i Immigració Estat espanyol, 2008
|
|
4t trimestre 2008
|
10 milions de dones al mercat de treball: 8,5 treballant i 2,5 en l’atur. |
Últims 15 anys |
4.147.000 de dones al mercat de treball a 8.500.000- També ha augmentat en estrangeres, 44,6% treballant enfront de 42,9% en atur.
|
Edat |
Taxes d’activitat més elevades en el tram 25-54 anys. En les més joves es manté estancada (s’allarguen els estudis).
|
Qualificació |
49,6% educació superior (igual que els homes)
|
Activitat segons qualificació |
Gairebé la totalitat: estudis secundaris. La taxa d’inactivitat va augmentant sense estudis, secundària i doctorat, per aquest ordre. La taxa d’ocupació de les dones sense estudis se situa 20 punts per sota de la dels homes amb el mateix nivell.
|
Sectors |
Sector serveis: 54% |