Per Nora Fernández Fernández. Ameco Pres
La crisi del coronavirus ha obligat al Govern de l’Estat a prendre mesures extraordinàries i decretar l’estat d’alarma, que s’ha vist endurit després de l’aprovació al Consell de Ministres del Reial decret llei de mesures urgents extraordinàries per fer front a l’ impacte social i econòmic de la COVID-19.
L’enfant malade, de Edvard Munc
Aquesta norma reforça les iniciatives de el pla de mesures excepcionals per intentar combatre el virus però també evidencia la vulnerabilitat a la qual estan exposats alguns col·lectius.
Efectivament, ja la setmana passada el tancament de centres educatius i universitats era imminent, tot i que la quarantena encara no es veia. Ara, davant l’estat d’alarma i les noves mesures adoptades pel Govern, només està permès sortir al carrer individualment (exceptuant persones dependents) i per a necessitats bàsiques com anar a comprar o anar a la feina, per a aquelles persones que no tinguin l’alternativa del teletreball. Les autoritats han advertit que qualsevol altra activitat serà sancionada i apel·len a la responsabilitat social per frenar el nombre de contagis i controlar l’expansió del virus.
Així mateix, el cap de l’Executiu Pedro Sánchez, ha anunciat que el Govern mobilitzarà fins a 200.000 milions d’euros per afrontar les conseqüències del coronavirus; 117.000 de fons públics i la resta privats, sent, afirmen, la major mobilització de recursos econòmics de la història de la democràcia: “Es tracta d’un esforç enorme i decidit que respon a la magnitud de l’desafiament social i econòmic a què ens enfrontem (…) No escatimarem cap esforç. No deixarem ningú enrere. “
Justament per no deixar ningú enrere, cal posar especial atenció per veure com afecten aquestes mesures de l’estat d’alarma als col·lectius més vulnerables i si, d’aquesta manera, han de proposar o no noves mesures que facilitin aquests dies tan llargs de quarantena. D’aquesta manera, cal posar especial atenció a les dones, sent un dels col·lectius més vulnerables, com així ho confirma un informe de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) emès el 2007 sobre epidèmies i malalties infeccioses que assenyalava que “els rols típics de gènere condicionen el lloc en el qual les dones passen temps [la casa, per exemple, amb persones dependents] “i, per tant,” la freqüència i intensitat de l’exposició a determinats agents infecciosos “.
Les dones assumeixen la major part de les cures
El tancament de centres educatius suposa tot un repte per a les famílies, que han d’assumir la cura dels més petits. A això, cal sumar-li el possible cura de majors dependent també membres de la família, que gairebé amb certesa, assumiran les dones. Segons l’últim informe elaborat per Oxfam Intermón, les dones realitzen més de tres quartes parts de la feina de cures no remunerat, i constitueixen dues terceres parts de la mà d’obra que s’ocupa de la feina de cures que sí que està remunerada.
A més, és oportú recordar la quasi necessitat dels nens i nenes de sortir al carrer a córrer, a jugar, a cridar i a interactuar amb el món, cosa que probablement farà la seva cura una mica menys suportable i que requereixi més esforç i paciència. Amb les persones grans, que són els que més afecta el COVID-19, les famílies corren el risc de tenir un membre asimptomàtic i així fer emmalaltir a les persones grans pel contagi del virus.
Justament això complica la conciliació de les cures, que de ser assumida pels avis i les àvies faran que tinguin major exposició al virus i el seu contagi, deixant en l’aire la següent pregunta: si no és recomanable que la família de més edat tingui cura de la canalla i els seus progenitors han de treballar tots dos, qui té cura dels nens i nenes?
Per tot això, analitzar aquesta crisi sanitària en clau de gènere resulta imprescindible si tenim en compte que la gran part de les cures les exerceixen les dones. Però l’assumpció de cures no només es produeix en l’àmbit familiar i més proper, sinó que també són elles les que exerceixen les funcions de cures en el sector professional (social i de salut) i que per tant estan en major risc d’exposició a malalties, han d’assumir més reptes i també més desigualtats de gènere en l’accés a la salut i a la presa de decisions.
És evident que tot el sector sanitari que es troba a primera línia d’atenció pública està sotmesa a un risc per a la salut, encara que es descarti el risc de mort en la majoria dels casos. Però hi ha dues veritats universals: la falta de mitjans i la feminització d’aquests llocs de treball. La manca de mitjans que és suplerta per l’esforç i la resistència de les treballadores i la major presència de dones en aquests sectors que les fan més vulnerables a el contagi.
Professions feminitzades: imprescindibles davant la crisi
Si anem més enllà de la feina de les cures informals -el treball reproductiu que les dones desenvolupen en les seves llars particulars-, observem que les ocupacions remunerades que cobren especial importància en crisis sanitàries també són llocs de treball feminitzats.
Segons la sociòloga i investigadora Marga Torre -especialista en segregació ocupacional i desigualtats en el mercat de treball- de les dades obtingudes de l’enquesta europea EU-Labour Force Suvey de 2018 pot deduir-se que per a l’ocupació d’infermeria -categoria que inclou la titulació de gerocultors o auxiliars de geriatria, que atenen en centres de dia i residències de gent gran- s’observa que el 86% són dones, enfront d’un 14% d’homes.
Tot i que el personal mèdic també està exposat, la doctora Celine Grounder -especialista en epidemiologia i malalties infecciosas- assenyalava en una recent entrevista per al New York Times que “les infermeres tenen nivells d’exposició més alts que els metges”: “Elles estan molt més involucrades en la cura dels pacients, i són els que realitzen les anàlisis de sang o recullen mostres “.
Respecte a altres professions fonamentals per poder cobrir les necessitats bàsiques i fer funcionar el sistema, observem que, en el cas d’Espanya, segons les dades que aportava Marga Torre, el 71% de el personal de farmàcia són dones; el 93% de personal de neteja -oficines, hotels, cases- són dones; i el 84% dels que atenen en els supermercats -cajeras- són dones.
Així, la secretària confederal de Dones i Igualtat de CCOO, Elena Blasco Martín, ha recordat que “Molts d’aquests grups tenen una majoria de treballadores, que estan en especial risc a causa de la manca de protocols o equips de protecció enfront de virus. Són els sectors d’ocupació de la llar, personal de caixa i reposador en supermercats, personal de farmàcies, personal de neteja, personal d’atenció domiciliària i atenció a la dependència, personal de seguretat, etc. Cal i urgent que tinguin a la seva disposició els equips de protecció adequats “.
Protecció de l’ocupació
Moncloa ha anunciat que els ajustos temporals de plantilla es gestionaran a partir d’Expedients Temporals de Regulació d’Ocupació (ERTES), que normalment provoquen el cessament de l’activitat i en molts casos, la pèrdua d’ocupació. Des de CCOO i UGT reclamen a el govern que prengui mesures sociolaborals davant aquesta crisi perquè, a diferència de la crisi de l’any 2008, no recaigui en la classe treballadora. Per això, han elaborat un ‘Document de propostes conjuntes de les organitzacions sindicals, CCOO i UGT, i empresarials, CEOE i CEPYME per abordar, mitjançant mesures extraordinàries, la problemàtica laboral generada per la incidència de el nou tipus de coronavirus’.
En aquest document, proposen unes mesures comunes per als ERTO: contemplar l’accés a la protecció per desocupació sense exigir període de carència; els períodes d’atur consumits ara no perjudicaran futures prestacions; i la suspensió de l’obligació de pagament de les cotitzacions per part de les empreses.
La veritat és que el coronavirus ha afectat greument a tots els llocs de treball, especialment a aquells amb contractes precaris de parcialitat i temporalitat, que són signats majoritàriament per dones. A aquesta precarietat, se li afegeixen altres amenaces per a l’ocupació de les dones que comporten unes conseqüències laborals negatives
Primerament, el gran impacte de el tancament preventiu de molts centres de treball i empreses que afecta directament molts sectors, però especialment a aquells feminitzats. Seguidament, la manca de corresponsabilitat en les cures, ja sigui de menors o de majors. En aquest sentit, cal destacar la demanda del Document de propostes conjuntes de CCOO i UGT i CEOE i CEPYME, que exigeix que “s’han de regular de manera precisa les vies que possibilitin l’atenció de les cures de fills i majors (primer grau) en les situacions descrites ja sigui a través de la formulació de nous permisos retribuïts o de noves causes de suspensió de la relació laboral els costos, incloses les cotitzacions, que aniran a càrrec de l’esmentat fons d’ajuts extraordinaris garantint l’exercici corresponsable.
En aquest sentit, la secretària confederal de Dones i Igualtat de CCOO apunta: “És important que es tingui en compte per aquesta finalitat evitar acomiadaments i ampliar protecció per desocupació i protecció social, per no deixar enrere a cap dona treballadora, a les empleades de llar, a les treballadores discontínues, a treballadores estrangeres que poden perdre el seu permís de residència perdent la feina, a les contractades per obra o servei o en empreses d’ocupació temporal o multiserveis, i les que amb la caiguda de l’ocupació estacional veuen esvaïdes les seves esperances d’ocupació, en agricultura, hostaleria, comerç, etc. Treballadores que veuen com la seva aportació al sosteniment de la societat moltes vegades és ignorada o menystinguda, però que resulta imprescindible per al benestar general. La societat, l’Estat, no poden deixar a cap dona enrere. Tinguem-les també en compte”.
Víctimes de violència de gènere: la situació s’agreuja en la quarantena
El col·lectiu que més estarà patint l’ordre de confinament a les llars és el de les dones víctimes de violència de gènere que, ara més que mai, han de compartir espai i temps amb el seu maltractador. Aquesta convivència obligatòria pot augmentar el risc de patir agressions, tenint en compte que, a més, la situació al món exterior és d’incertesa i tensió, el que pot agreujar la histèria i els conflictes de portes endins.
Per això, el Ministeri d’Igualtat ha anunciat un pla de contingència per prevenir, controlar i minimitzar aquests riscos. Per garantir l’assistència a possibles víctimes, els dispositius d’atenció 24h, l’acollida a víctimes en situació de risc, els centres d’emergència, pisos tutelats, allotjaments per a víctimes de tracta … etc seran considerats com a serveis essencials.
A més, el número gratuït d’assessorament 016 seguirà funcionant amb normalitat i s’ha demanat a totes les CCAA que donin informació actualitzada sobre els serveis presencials i no presencials que estan disponibles perquè el 016 no derivi en un servei que no és operatiu.
D’altra banda, el Ministeri de Justícia ha recordat que els jutjats de violència de gènere continuaran en funcionament i realitzant els serveis de guàrdia que els corresponguin, amb normalitat, per assegurar l’atenció a les víctimes.
Però les circumstàncies especials de la tancada per aquest virus poden dificultar que les víctimes de gènere demanin ajuda o aconsegueixin per les vies habituals denunciar aquestes situacions, de manera que el pla de contingència activarà un nou recurs d’emergència per a les dones en situació de violència de gènere , un missatge d’alerta per missatgeria instantània amb geolocalització que rebran les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat. El Ministeri també ha anunciat que es posarà en marxa un xat-missatgeria instantània de contenció i ajuda psicològica.
Els exemples de la Xina i Itàlia han deixat entreveure la situació actual tan difícil de gestionar i les seves repercussions. ONU Dones adverteix que “les desigualtats de gènere empitjoren davant de qualsevol crisi i això inclou els nivells de violència sobre les dones”. A la Xina, l’experiència de quarantena a les llars ha impedit que moltes dones maltractades puguin refugiar-se en altres cases i que, d’altra banda, acceptin la situació de violència per falta d’ajudes.
A Itàlia, la magistrada Maria Letizia Mannella -en declaracions per a l’agència ANSA- assegurava haver notat una baixada en les denúncies per maltractaments, i tot i que encara no hi ha dades fiables, la convivència forçada amb l’agressor dificulta acudir a les forces de l’ordre per denunciar.
Per això, davant d’aquest aïllament de les víctimes de violència de gènere amb els seus agressors, el Ministeri d’Igualtat del govern de l’Estat espanyol també ha posat en marxa una campanya de conscienciació contra la violència de gènere i d’informació sobre el pla de contingència i l’ajuda que pugui prestar. L’últim avís d’aquesta campanya és que si una dona està en situació de maltractament i vol denunciar-vagi a una farmàcia i demani “Mascareta-19”. Així, la farmàcia sabrà que ha de avisar el 112.
