Wednesday 19 June 2024

Wednesday 19 June 2024

Compartir

La Cooperació catalana al Desenvolupament ja te una política pública d’enfocament de Gènere

 

Les directrius son fruit de un procés de treball entre totes les institucions i les organitzacions socials del Nord i del Sud 


Margalida Massot, tècnica de Gènere de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), va explicar aquestes Directrius d’Equitat entre les dones i els homes de la Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya, que Carles Llorens, el seu director general i Montserrat Gatell, presidenta de l’Institut Català de les Dones (ICD), havien presentat prèviament com un ‘compromís de govern, un ‘fruit del treball continuat i la complicitat de la societat civil i les institucions’ i també com un ‘model eficaç de gestió de les polítiques publiques’.

 

 

 

 

Partint dels instruments ja existents en l’àmbit internacional (CEDAW, Plataforma de Beijing), en el regional (la Convenció interamericana de Belem do Parâ) i en l’àmbit local (les lleis de Violència contra les Dones i d’Igualtat), aquestes Directrius d’Equitat tenen 3 nivells de incidència (l’ estratègica, l’ operativa i la institucional) i unes Recomanacions que el marc conceptual el text explica en 6 punts: 1) elaborar una anàlisi de gènere de la realitat on s’actuarà; 2) disposar d’informació quantitativa i qualitativa sobre les relacions de gènere; 3) promoure la participació de les dones i les seves organitzacions en la planificació, seguiment i avaluació del desenvolupament dels seus països; 4) promoure i comptar amb l’interès, la implicació i el compromís dels homes; 5) incorporar la diversitat de les dones en l’aplicació de la perspectiva de gènere i 6) establir mecanismes per evitar l’evaporació dels compromisos pel que fa a l’equitat entre les dones i els homes.

 

Per a Massot, s’han fet molts progressos fins ara, però encara queden molts reptes, com el “context de crisi” en el qual caldrà veure si es poden “mantenir les prioritats plantejades” per “asumir la responsabilitat” i rendir comptes. Però a qui? es preguntava. A les organitzacions feministes? A les organitzacions de dones?

Massot, va passar desprès a moderar la primera Taula de debat, L’aplicació de l’equitat en la Cooperació descentralitzada iniciada per Mar Correa García, responsable de gènere de l’Agència Andalusa de Cooperació Internacional al Desenvolupament (AACID). Per Correa, la perspectiva de gènere és l’enfocament que dóna qualitat a la cooperació i el repte és crear xarxes i sinèrgies. És important tenir una estratègia de gènere en l’enfocament de la gestió del coneixement com una manera més completa i dinàmica d’integrar la formació continuada i la pràctica específica i en la qual es poden compartir alhora les lliçons apreses i els errors.

Correa va informar que en la Cooperació andalusa, a més de les ONGD, hi treballen les universitats, els sindicats, les empreses i els ens locals. La crisi també es fa palesa a aquella comunitat autònoma, on la cooperació ha passat de tenir 100 mil·lions d’euros el 2009 a 50 per al pressupost del 2012.

 

Comprovar d’aquí a 3 anys si s’han donat els recursos necessaris

Ana Paula Silvestre, tècnica de la Comissió de Gènere de la Federació Catalana de ONGD (FCONGD) va afirmar que a la seva entitat “sentim el document com a nostre” i que les representa perquè el van fer possible des dels seus llocs de treball. ‘La feina la tindrem d’ara en endavant per poder fer aquesta nova arquitectura del desenvolupament i en l’enfortiment organitzatiu de les dones i de les feministes’. Silvestre va emplaçar a les institucions catalanes a retrobar-se en un termini de 3 anys per veure si s’han donat els recursos tècnics i econòmics necessaris per aplicar aquestes Directrius.

Águeda Prieto de la Coordinadora d’ONGD del Principat d’Asturias, va informar que també existia la xarxa GGEA (Grupo de Género de Coordinadoras Autonómicas), on tracten d’elaborar una agenda comuna per incidir en les polítiques autonòmiques i fer directrius com les que s’estaven presentant a Barcelona. Va explicar, d’altra banda, quina era l’estratègia asturiana de gènere en la cooperació al desenvolupament, que ha passat de ser una “reinvindicació” en l’avantprojecte del Plan Director del 2009-2012 a la creació d’una Comissió Permanent de Gènere, que demana “mesures específiques sense limitació temporal” en el Plan de implantación (2011-2012). El nou govern asturià no les ha tornat a convocar, però malgrat no saben que passarà, Prieto es mostrà optimista perquè ara ja tenen un document que serà una eina de reivindicació política, si es tirés enrera.

Silvia Gregorio, de la Coordinadora de ONGD de Euskadi, i de la xarxa GGEA (que al país basc denominen de diferent manera) va explicar en què consistia i com funcionava l’equitat de gènere a la cooperació basca on “ja tenim una Agència basca de Cooperació” i un Primer Pla Director (2008-2011).

Els actors de les institucions basques són: el Govern basc, per qui l’equitat de gènere és un requisit excloent per als projectes i sempre es reserva un 10% del pressupost a l’apoderament de les dones. D’altra banda, tenen firmats convenis amb organitzacions feministes del Sud, una demanda històrica, i alhora hi ha decrets de processos pro-equitat, i també s’exigeix un pla d’acció en aquest sentit per als programes. Del pressupost de 50 mil·lions d’euros del 2010, 250.000 euros es van destinar a aquests processos pro-equitat per fer diagnòstics de gènere i fer plans.

L’altra institució basca que va dedicar el 2010 16 mil·lions d’euros a la cooperació van ser les Diputacions Forals, però aquestes no tenen tant clar si el gènere es un requisit excloent, explicava Gregorio.

El tercer actor es la Coordinadora d’ONGD, que dóna suport a les organitzacions facilitant-los el procés i teixint aliances, cada vegada mes estratègiques, entre elles i amb organitzacions feministes. Com explicava Silvia Gregorio: “estar-hi sempre perquè no canviï el que hem aconseguit” o, dit d’una altra manera, “consolidar resultats i aconseguir que els diners de la cooperació arribin a les dones perquè puguin seguir amb les seves agendes per l’apoderament i per enfortir-nos com a xarxa amb el compromís de l’equitat de gènere”.

El comentari a les intervencions d’aquesta taula el va fer la feminista, professora i consultora Natalia Navarro que va explicar que “l’enfocament de gènere en el desenvolupament (GED) podria ser més útil per la transformació familiar” que l’enfocament només de dones perquè abans no es criticava les societats.

Però per aplicar la necessària trasnversalitat de les politiques de gènere, Navarro va indicar que “es necessita estratègia política, estructura, formació i pressupost”. I va deixar dues preguntes a l’aire: com es treballa a les agències? La rendició de comptes ha de ser bilateral o multilateral?

Lupe Moreno, de la direcció general de la Cooperació al Desenvolupament, va introduir la segona taula de debat centrat en L’Eficàcia de l’ajut i l’apoderament de les dones, tot indicant que ‘el primer esborrany de Busan (Corea del Sud) on tindrà lloc del 29 de novembre a l’1 de desembre el IV Fòrum d’Alt Nivell sobre l’Eficàcia de l’Ajut (HLF-4- per les seves sigles en anglès) també es cec al gènere’.

 

Les feministes en ruta cap a Busan (Corea del Sud) 

La que va parlar de les demandes que es portarien a aquesta trobada va ser Kasia Staszewska, del secretariat de WIDE -una ONG europea que treballa pels drets socials i polítics de les dones- que va resumir les 6 Recomanacions de la seva ponència i que ella titulava en la jornada: Les feministes en ruta cap a Busan. Aquestes 6 demandes son les següents : 1) tots els marcs conceptuals que s’aprovin a Busan han de basar-se en els drets humans, incloent els drets de les dones; 2) aquest sistema de cooperació amb equitat de gènere i de drets de les dones ja està funcionant a les Nacions Unides; 3) s’ha d’establir un marc democràtic, el que significa la sistemàtica participació de la societat civil i en especial les dones i les organitzaciones feministes; 4) s’han de millorar els sistemes de monitoreig existents per aconseguir una múltiple rendició de comptes respecte els drets de les dones i le equitat de gènere; 5) l’equitat de gènere i els drets de les dones han de ser en el mainstreaming o transversalitzar-se en tot el finançament al desenvolupament; i 6) s’ha de valorar el diferent i desproporcionat impacte dels conflictes armats en les vides i els drets de les dones i les nenes en els països en situacions de fragilitat o de conflicte.

Prèviament a Staszewska, la tècnica en planificació per la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) Andrea Costafreda, va indicar que estan treballant en un Document de Posicionament per enfortir la interacció entre l’eficàcia i els mandats, i també entre les organitzacions feministes i de dones. Va posar com a exemple el cas de la supressió de l’avortament terapèutic a Nicaragua. El document conceptualitza: 1) l’apropiació democràtica; 2) l’aliniació crítica amb directius concretes i 3) el principi d’armonització.

Rocío Rodriguez, directora de la Oficina d’enllaç d’ONU Dones a l’Estat espanyol, va felicitar-se de que les Directrius presentades siguin una política de govern i va recordar que l’ACCD ja estava compromesa amb els principis d’UNIFEM des del 2005.

Maria Montesinos, professora i consultora, a més de felicitar-se perquè la cooperació catalana sigui una política pública com la Salut, va recordar que en el procés es va anar al terreny per fer el document estratègic, i no es va elaborar pas des de l’oficina.

El debat general va plantejar més preguntes que respostes però es va dir que, a més dels formularis que ja incorporen la perspectiva de gènere als projectes, aviat es presentaran els de seguiment i els d’evaluació. La responsable de gènere de ACSUR-Catalunya, Marta Tudela, va demanar que l’ACCD donés algunes ‘pistes’ de quines serien les prioritats. Sara Cuentas d’INDERA va ressaltar l’aspecte intercultural i que potser es tindria de obrir el debat al sector empresarial. Amanda Cigler de CALALA va intervenir per demanar explicacions sobre la suposada primera línia dels Estats Units i Corea del Sud quan a les polítiques de gènere.

Kasia Staszewska li va informar que va ser el Govern de Corea del Sud (el país del Secretari General de la ONU) el que ha proposat a totes les delegacions que es tracti a Busan l’equitat de gènere i l’apoderament de les dones per la contribució del desenvolupament. La secretària d’Estat nordamericana Hillary Clinton té previst, per la seva banda, tenir una reunió d’alt nivell on presentarà uns indicadors de gènere.

La presidenta del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, Meritxell Budó, que compartia la sessió de clausura amb el Director General de Cooperació al Desenvolupament, va fer esment dels avenços jurídics per a les dones però no en l’exercici d’aquests drets en els estats patriarcals.

I mentre se sentia algun xiulet dels treballadors de l’ACCD -més de la meitat dels quals seran acomiadats-, Carles Llorens concloïa que la perspectiva de gènere es molt eficaç i que el seu govern assumeix, “amb pocs o molts diners” el compromisos amb l’equitat.

Compartir

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

ADPC avaluarà si presenta queixa per tractament informatiu en cas d’assassinat

Diverses periodistes van mostrar la seva indignació pel tractament informatiu donat al fet que va...

unnamed

Catalunya: referent internacional en coordinació interinstitucional contra els delictes d’odi i discriminació / La Independent / Notícies gènere

La Direcció General d’Igualtat acollí una jornada sobre polítiques públiques en matèria de delictes d’odi...

audio-icono-7722-128

Sobre crítica a l’art feminista

Font: Red Nosotras en el Mundo Autora-s: Xarxa Nosaltres-MadridTemes: Art i CulturaPaís: Argentina, EspanyaData de creació: 5 març 2012Format: MP3 Durada: 15:53 ??min. Escolteu...