En l’acte de presentació del llibre “De reines a ciutadanes. Mitjans de comunicació, motor o rèmora per a la igualtat?”, la periodista Núria Ribó va exposar algunes crítiques. Gallego va afirmar que en els mitjans hi ha postures que són un llast per al canvi.
Joana Gallego, professora, escriptora i periodista, experta en comunicació i gènere, ha assenyalat estar “especialment contenta” amb aquest últim llibre ja que conté pràcticament “tot el que ha impartit des de fa anys sobre l’evolució de la dona en els mitjans, tot el publicat i reflexionat en aquests anys”.
Joana Gallego, Mª Àngeles Viladot i Núria Ribó (Foto: DEC)
La presentació, realitzada a La Cuina del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, va comptar amb la presència de la directora de l‘Editorial Aresta Dones, Maria Àngels Viladot, i de la periodista Ribó, però hi va haver una baixa assistència de mitjans de comunicació, encara que de la seva feina tracta el nou llibre de l’autora.
“En el seu moment, els mitjans van ser un motor per al canvi, ara són una càrrega perquè no acaben de pair els èxits experimentats per les dones en la societat”, va dir Gallego durant la presentació.
L’autora, Vidalot i Ribó van coincidir que als darrers anys es van aconseguir avenços i que, no obstant, encara falta molt per recórrer en matèria d’igualtat.
No més reines ni sirenes
Núria Ribó, que en la seva intervenció va consumir gran part del temps destinat a la presentació del llibre, va mostrar haver realitzat una detalla lectura de “De reines a ciutadanes” sobre el qual va manifestar algunes crítiques i punts de vista divergents.
En cert moment, Ribó va justificar alguns titulars de diaris analitzats en el text de Gallego assenyalant que segurament es van utilitzar criteris d’espai i d’atractiu noticiable.
Gallego va centrar la seva intervenció a explicar la importància dels titulars dels diaris, que és l’únic que llegeixen molts dels lectors, i el fet que en els títols no es nomeni a les dones de les que parla la notícia i siguin substituïts per adjectius com “reina”, “sirena” o simplement “dona”, entre altres.
Amb exemples reals explicar que quan es titula: “La reina de Nova York” no se li atribueix a ningú aquest mèrit, que no compta el treball o esforç que pot haver fet aquesta “reina”; quan hi ha títols com: “Hedonista, figurativa i dona troba el seu lloc en l’art” o “Una dona guanya el Nobel”, la notícia és que sigui una dona i no qui mereix aquest premi, una altra vegada l’esforç no és recompensat. Ningú recorda el seu nom perquè no l’esmenten.
A més hi ha els titulars com “Remenades al green“, notícia referida a un torneig de golf, que mai es farien si fossin homes els participants. “Hi ha irreverència quan es tracta d’una dona, mentre que amb els homes hi ha formalitat”, va dir.
Prou de reforçar l’excepció
Ribó va dir a més estar en contra de l’afirmació que fa l’autora, sobre que no s’hauria d’esmentar el fet que una dona sigui “la primera” ministra, cap, premiada, etc., perquè es tracta d’un fet fefaent.
Gallego va assenyalar que ella rebutja que en el titular s’esmenti que es tracta de la primera vegada que una dona assumeix un càrrec perquè d’aquesta manera els mitjans reforcen l’excepció i ja és hora que “deixem de començar i de tornar a començar”, “s’ha de normalitzar” el arribar a càrrecs i ressaltar la persona que l’ha fet, si s’ho ha merescut o criticar si mereix.
“S’ha d’esmentar i reconèixer a les dones a nivell individual”, en el positiu i el negatiu, i “s’ha de mostrar una perspectiva de gènere en el col·lectiu, per exemple, com afecta l’atur a les dones”, va dir.
Quantitat i qualitat
Ribó va afirmar que la realitat canvia veloçment i que de vegades les estadístiques es queden enrere i va passar a esmentar un llistat de dones que actualment treballen en els mitjans escrits, que fan programes de ràdio i de televisió, que a més a més ja són elles “els homes del temps” un espai històricament masculí. Ribó va afegir que reconeix la falta de fonts femenines potents, en càrrecs directius o expertes.
Gallego, que va valorar la presència cada vegada més gran de dones en els mitjans, encara que en general no ocupen alts càrrecs, va dir que no es tracta de tenir majories, sinó que el contingut de la informació tingui una visió de gènere. Generalment, va dir, s’utilitza l’argument que es publica “l’important” en detriment de la dona, quan l’important és que es tingui una altra mirada, que es canviï de xip.
Un llibre important i rodó
Maria Àngels Viladot va ressaltar la tasca de Gallego, referint-se a ella com a una erudita d’àmplia trajectòria, i va comentar que el nou treball editat per Aresta és un “llibre important i rodó” en la temàtica de la participació dels mitjans en la lluita contra la desigualtat de la dona.
Va fer èmfasi en l’efecte nociu, per la seva repetició constant, de la publicitat sexista que mostra la dona en posicions inferiors respecte a l’home, pels rols que en els espais publicitaris se’ls assigna, els gestos d’actors i actrius, l’entorn i la distribució dels productes que cada sexe ven.
Pors i perfeccionisme
Ribó va assenyalar que si bé en matèria de gènere encara romanen molts discursos que corresponen als anys 60,i que queda molt per fer doncs, en l’actualitat les situacions de desigualtat i discriminació són en general molt més subtils.
“Jo no oblido el passat, però formo part de les dones que viuen el present i el futur amb optimisme”, va dir per després d’assegurar que les dones també tenen part de responsabilitat perquè solen tenir por al rebuig, que solen no voler sortir públicament als mitjans ja que hi ha “por i alhora molt perfeccionisme”.
Més informació:
http://juanagallego.wordpress.com/author/juanagallego/
http://www.editorialaresta.com/colleccions.php?lang=ca&col=9
http://arestamujeresblog.wordpress.com/tag/aresta-dones/
http://www.escriptors.cat/autors/viladotm/pagina.php?id_sec=1306
http://www.lecturalia.com/autor/2398/nuria-ribo
http://es.wikipedia.org/wiki/Francesca_Bonnemaison_i_Farriols
