Aquest article conté una entrevista amb Zainah Anwar, membre fundadora i exdirectora executiva de Sister in Islam que afirma: “Això no és Islam, això és el poder del patriarcat, homes que no volen perdre el poder i l’autoritat”
La II Trobada de Dones Asiàtiques i Espanyoles es va tancar amb el lliurament del Premi Casa Àsia 2011 a Zainah Anwar i Ratna Osman, fundadora i actual directora respectivament de Sisters in Islam. Reberen el guardó pel seu ferm compromís de promoure els drets de les dones en el món musulmà. El guardó ha estat lliurat per l’ex vicepresidenta del Govern central Maria Teresa Fernández de la Vega, en una cerimònia presentada per la periodista Rosa Maria Calaf. També hi era el director general de Casa Àsia, Juan José Herrera de la Mola, que va llegir un discurs enaltint el treball de l’organització Sister in Islam.
“És un veritable honor haver pogut lliurar el segon premi de Casa Àsia a un d’aquests grups de dones que amb la seva reflexió desemmascaren falses veritats, que amb el seu compromís trenquen vells esquemes i que amb la seva acció canvien realment les coses, com les estan canviant des de fa més de vint anys Sister in Islam”, va assenyalar Fernández de la Vega.
Dilluns es van reunir més de 30 dones, que durant tota la jornada van realitzar intercanvis del seu saber i com a conclusió es van comprometre en un punt comú: “repensar el model social, de forma col·lectiva i participativa a nivell local i global”.
La Jornada va ser inaugurada per Anna Terron secretària d’Estat d’immigració i emigració del Ministeri de Treball i Immigració a Espanya. Al llarg del dia es van abordar temes com van ser: les realitats de la immigració femenina, les dones i l’islamisme, les dones cuidadores, la globalització, el coneixement i l’economia productiva; l’impacte social de la violència de gènere en la població local i emigrant. També es van treballar temes com la igualtat o l’exclusió social.
La jornada es tancà amb la lectura de conclusions, les quals posen l’ èmfasi en quatre punt fonamentals: La cura és un bé d’interès general. Cal fomentar i afavorir el cercle virtuós: bons cuidadors i cuidadores, bones cures i una societat en benestar; Cal repensar el model social, de forma col · lectiva i participativa a nivell local i global; Cal identificar i fer visibles les dones com a agents de canvi social, com és el cas del paper que tenen avui les dones musulmanes;Importància de l’aplicació de la legislació d’àmbit internacional, nacional i local, en matèria de violència de gènere, tràfic d’explotació sexual, emigració, drets laborals i de ciutadania, etc.
8 Diàleg Orient-Occident
El dia 8 de novembre es va inaugurar el 8 diàleg Orient-Occident, per una nova agenda de governança global, amb Francina Vila Valls regidora de la Dona i Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona, Juan José Herrera de la Mola, director general de Casa Àsia; Carmen Moreno, directora general de Cooperació per Àfrica, Àsia i Europa Oriental, de l’Agència espanyola de Cooperació; i Kiyotaka Akasaka secretari general adjunt de Comunicacions i Informació Pública de Nacions Unides.
La regidora Francina Vila va parlar del paper de les dones en les primaveres àrabs i de la necessitat de major participació ciutadana en la democracia. Dels avenços en països com Tunísia amb eleccions democràtiques: “La política és el vehicle per canalitzar la veu de la democràcia” digué.
Els objectius principals del Diàleg Orient-Occident foren reflexionar sobre la situació del món actual, tenint en compte els rols del sistemes governamentals i quin són els punts més importants per a generar una governança global.
També el diàleg volia copsar el paper de la joventut com a motor de canvi en gran part del món i la seva participació constant i decidida- com les dones- en les darreres mobilitzacions.
Durant la sessió plenària, es van tractar les diverses visions sobre la Governança Global. Hi van participar Kiyotaka Akasaka, Vicenç Navarro catedràtic de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra, Mary Michele Connellan Representant del model Català de les Nacions Unides de la Asociación per les Nacions Unides d’Espanya ANUE i Zainah Anwar directora del Musawah, un moviment global per a la igualtat i la justícia en la família Musulmana de Malàisia.
Es van tocar temes com la laïcitat i la secularització de l’Estat, Vicenç Navarro va fer referències sobre les religions a Europa i com aquestes han estat un punt d’opressió i de poder constant damunt totes les societats.
Kiyotaka Akasaka obria interrogants sobre com seran els valors que s’exerciran amb els canvis en les potències mundials, com ara la Xina, el Japó o l’Índia. Comentà que podrien haver-hi valors socials bons com ara al Japó, la prioritat de l’ocupació al Japó que fa plantejar-se primer abaixar els salaris abans que augmentar la desocupació.
Zainah Anwar va comentar com les persones en diversos països àrabs estan lluitant pel dret a la democràcia, i va afirmar que les dones musulmanes tenen com a prioritat el dret a expressar-se públicament i el dret a la igualtat.
La necessària participació dels joves en els processos de democratització, fou un altre dels temes d’aquesta sessió.
Vicenç Navarro feu diverses precisions històriques sobre com la governança també té a veure amb factors socials i polítics del moment.
Sisters In Islam
La Independent va entrevistar Zainah Anwar, membre fundadora i exdirectora executiva de Sister in Islam (Germanes en l’Islam), organització no governamental de Malàisia que reivindica els drets de les dones Musulmanes. Zainah escriu una columna al Periódico: Sunday Star, i és l’actual directora de Musawah un moviment global per la igualtat i la justícia en la família musulmana.
Quina és la teva opinió sobre la revolució a Egipte i el paper de les dones que lluiten en la revolució?
El rol de les dones és molt important, el canvi no es donarà en una nit, el canvi no es donarà a cada un en un plat, perquè l’autoritat no vol fer el canvi, no vol perdre el poder. És el rol de la societat civil vigilar constantment, demanar les reivindicacions, ser insistent, pressionar i pressionar perquè el canvi tinc lloc, perquè la democràcia i els drets humans siguin respectats. Però també constantment el Govern ignora les demandes de la gent.
A Malàisia, les dones com han hagut d´actuar per lluitar pels drets humans de les dones, s´assembla a Egipte?
Això passa en tots els països, però la diferència a Malàisia és que es veu més dones en els espais públics, les dones estan en espais de decisió, en els treballs, hi ha més dones que homes a la universitat – excepte en la facultat d’enginyeria- hi ha més dones a la facultat de medicina, dret o informació i tecnologia.
La cultura envia a les dones cap a rols tradicionals de gènere, caldria reconstruir els valors per reconèixer a la dona. La realitat ha canviat, però els valors socials, les lleis i les normes no han canviat. Per això Sisters in Islam reivindiquem reformes a les lleis on es reconegui i es respecti els drets de les dones a la igualtat, la justícia, i areconèixer que la vida de la dona ha canviat.
Avui, quins són els principals problemes de les dones que heu detectat des de l’organització Sisters In Islam?
Discriminació cap a les dones. L’ús de l’Islam com a llei social, constitueix una discriminació cap a les dones. Malàisia és un país multiètnic i multireligiós, tenim una llei civil per als no musulmans, per als xinesos, els indis, gent d’una altra religió. Al país està reconeguda l’absoluta igualtat entre homes i dones. Això és el dret de casar-se, divorciar-se, heretar, en tots els temes és igual per a les comunitats no musulmanes, el 40% de la població. Però per a la comunitat musulmana, el 60% de la població, les dones, no tenim els mateixos drets, per divorciar-nos o heretar, ni els mateixos drets en el matrimoni. Per a mi això és un insult al meu enteniment d’un Déu que és just, d’un Islam just i d’una Sharia justa.
Si els objectius de la Sharia, la llei islàmica és fer justícia, per què en el nom de l’Islam es fan injustícies? per a mi això és molt inacceptable. Nosaltres pensem que el canvi és possible dins l’Islam, el canvi és necessari a l’Islam, Els arguments de justícia i d’igualtat han d’existir en l’Islam, i les lleis discriminatòries han de canviar i els governs, els patriarques i els líders religiosos han de parar i deixar d’usar l’Islam per mantenir la discriminació contra les dones. Això no és Islam, això és el poder del patriarcat, homes que no volen perdre el poder i l’autoritat.
En alguns Estats Europeus, més concretament a França, s’ha prohibit l’ús de l’Hijab per part de les institucions públiques i això inclou a les escoles. Què n’opina?
No estic d’acord amb això, de veritat no crec que el govern hagi de tenir el dret o el rol de jugar a decidir com s’ha de vestir la dona. Jo crec que és el dret de la dona el que val i és ella qui decideix si vol portar l’Hijab i és també el seu dret no portar-lo, i ningú li pot imposar cobrir-se, tapar-se. És una decisió i una opció. És un desafiament per a la dona, que alhora té moltes pressions per portar l’Hijab.
A Iran és una obligació portar-lo i a Turquia no pots entrar en un organisme públic amb l’ Hijab. És ridícul que l’Estat o les escoles es fiquin en aquests temes, és la dona la que ha de prendre la decisió.
Més informació: http://www.sistersinislam.org.my/
