En una decisió insòlita en un partit polític català i de l’estat espanyol, ICV situa a un home i una dona, Joan Herrera i Dolors Camats, al front de la força política, amb igualtat de responsabilitats i competències.
La decisió respón a un explícit desig de feminització del partit.
Dolors Camats i Joan Herrera. iniciativa.cat
ICV va celebrar el passat cap de setmana la seva desena Assemblea Nacional, a banda d’altres resolucions transcendents com la del dret a decidir, l’acord més cridaner va ser l’assumpció de la Coordinació del partit per un home i una dona, Joan Herrera, que havia estat el secretari general i després co-president, i Dolors Camats, la veu visible en el Parlament d’aquesta força política, elegida co-presidenta fa poques setmanes pels òrgans democràtics de la força política. Finalment a l’Assemblea Nacional es va triar la denominació de Coordinació enlloc de Co-presidència que acosta molt més aquestes dues figures al capdavant del partit a l’ideari d’una entitat de mobilització social i cívica, més que al d’una força política tradicional
Antecedents: la feminització d’ICV
La feminització d’ICV no és d’ara ni d’avui, ni es pot qualificar d’una moda o caprici dels temps. El partit manté una càrrega feminista i feminitzadora des de la seva creació. De fet en els documents d’estudi, previs a la celebració de l’assemblea nacional ja es diu ” La feminitzaciói d’ICV és un objectiu central de la nostra organització. La 9a Assemblea Nacional així ho va acordar, fruït d’un llarg procés culminat per la convenció de gènere, el pla de feminització o els acords sobre l’impuls de la paritat adoptats en assemblees anteriors”. La feminització d’ICV ha estat entesa a partir de dos eixos fonamentals:
“La inclusió del feminisme, els drets de les dones i l’equitat de gènere a l’agenda política d’ICV i a les institucions”.
“L’adopció dels valors, les formes, les experiències i interessos, la manera d’entendre i fer política de les dones i del feminisme La incorporació de més dones a la base social del partit i als llocs de presa de decisions”.
Per ICV la voluntat de feminització es fonamenta en:
1- Una qüestió democràtica.
Les dones són la meitat de la població. El seu accés a la política ha tingut i té grans dificultats per les pròpies dinàmiques de la política, sovint, altament masculinitzades.
L’escassa presència i participació de les dones en la política fan de la nostra democràcia, una democràcia incompleta.
2.-Una qüestió de pluralitat, diversitat i benefici col•lectiu
– Dones i homes tenen diferents experiències i interessos, aquestes diferències han de ser incorporades a l’àmbit públic i polític.
– La mirada de les dones i la incorporació dels seus sabers i experiències en els assumptes públics i en les formes de participació han beneficiat el conjunt de la societat.
3. Una qüestió de lideratge
La política ofereix un rol de lideratge que genera referències per a altres persones.
Una dona pot motivar altres dones a participar en política. Els elements d’identificació i els centres d’interès compartits tenen major influència i són més determinants per a la vinculació política de les dones.
És, per tant, per la constatació d’una realitat on la participació de les dones és desigual, on les dones no estan suficientment representades, on la incorporació dels seus interessos són imprescindibles per completar el nostre sistema democràtic, que ICV desenvolupa les estratègies per assolir l’equitat de gènere a través d’accions afirmatives i de l’impuls de la paritat.
És a través de la integració del valor de la paritat i l’adopció de mesures per transformar la pròpia organització, que ICV vol ser instrument de canvi per assolir l’equitat de gènere en el conjunt de la societat.
Colideratge. Per què?
La Copresidència significa un canvi de model en el lideratge polític. El màxim òrgan de representació i direcció del partit passa a ser un òrgan col•legiat, constituït per dues persones, en el que, com a mínim, una d’elles serà una dona.
A ICV consideren que el Colideratge es justifica en els temps que corren per diverses consideracions:
• La incorporació de noves formes de governança basades en el lideratge compartit.
• Ser un partit de dones i homes, mirall d’una societat de dones i homes que projecta un nou model referèncial per a les relacions i l’equitat de gènere.
• És una concepció de la política que posa en valor els elements de riquesa de la pluralitat i la diversitat que aportem dones i homes des d’experiències i interessos diferents.
• El lideratge compartit dóna major solidesa a les idees. En la mesura que una idea és compartida, la idea és més gran. Una nova política més compartida, pensada en col•lectiu i des de la feina col•lectiva.
• És una aposta cap a la radicalitat democràtica, cap a la creació d’estructures més horitzontals, més participatives.
• És un element de transformació i d’innovació en el model i la cultura organitzativa.
Un model que es va consolidant
El model de Copresidència o Cocoordinació està consolidat a l’organització de Joves d’Esquerra Verda, de partits verds i d’esquerra europeus i, més recentment, s’està impulsant en diverses organitzacions locals d’ICV, com Terrassa, Sabadell, Sant Cugat, Manresa o Vilafranca del Penedès.
Les experiències es consoliden per l’assoliment de resultats satisfactoris en la feminització de les organitzacions, tant per la incorporació de més dones al partit i als espais de presa de decisions com de generació de dinàmiques polítiques més inclusives.
La Ponència Política d’ICV de la 10a Assemblea va proposar que el màxim òrgan de representació del partit, fins ara la Presidència, passés de ser un òrgan unipersonal a una direcció col•legiada formada per com a mínim una dona.
Per a aquests efectes, el Consell Nacional d’ICV de 2 de febrer de 2013 va acordar la realització d’una consulta interna prèvia a l’Assemblea que avalés la proposta de modificació dels Estatuts i la conseqüent adequació normativa, per fer possible l’elecció de la Copresidència, que a continuació seria escollida a través d’eleccions primàries. Joan Herrera i Dolors Camats van ser escollits Co-president i Co-presidenta en aquell Consell Nacional, però en la desena Assemblea els militants van optar per canviar el nom als càrrecs i anomenar-los Coordinadors, per acostar-los més a la realitat del carrer.
Dolors Camats
Dolors Camats. directe.cat
Dolors Camats té una llarga trajectòria com a portaveu d’ICV-EUiA al Parlament de Catalunya. Les seves intervencions no han deixat mai indiferents a diputats i periodistes i en el debat sobre el dret a decidir i sobre el procès cap un Estat propi, salvaguardant les decisions que ha pres ICV a la desena Assemblea de respecte a les diferents tendències que conviuen al sí de la força política: federalistes, confederals i independentistes, Camats s’ha inclinat cap a aquesta darrera opció. En la seva última intervenció al Parlament, Dolors Camats ha lamentat les declaracions contradictòries entre membres del Govern i també amb el grup que li dona suport perquè “el procés ja és prou complex amb un estat sord i sovint hostil com per enviar missatges contradicotòris”; “potser di tinguessim –ha dit Camats- una comissió parlamentària que pogués debatre el full de ruta a seguir per exercir el dret a decidir no caldria que el govern s’anés programant i contraprogramant entre consellers i portaveus”. Camats ha dit que vol que es faci efectiva una comissió “clara i transparent” on es debatin els pros i els contres del procés i es consensuïn els passos a seguir.”Només falta donar arguments de divisió, distorsió o de no entendre res que envia el Govern”, ha assegurat Camats que ha lamentat haver de discutir sobre “qui té o no té raó”. Per això, la portaveu parlamentària s’ha remès a les declaracions de sobirania aprovades al Parlament que emplaçaven “al diàleg, a la legalitat i a la sobirania de Catalunya i a que la cambra catalana tingués un paper central en el procés per l’exercici del dret a decidir”.
Com viure la Co-Coordinació
En principi l'”invent” d’ICV de designar una dona i un home com a Coordinadors Nacionals del partit indica la intenció que la capdavantera i el capdavanter estiguin en peu d’igualtat absoluta i comparteixin de forma equitativa totes les funcions i responsabilitats pròpies del seu càrrec. Ara està per veure a l’hora de la visibilitat mediàtica com es repartiran les feines del dia a dia, i com es repartiran les aparicions al mitjans de comunicació. Ni Herrera ni Camats han explicat com serà aquest repartiment de funcions i ho haurem d’anar veient d’ara endavant. Sí que sembla que els temes de partit no formaran part de les seves responsabilitats directes atès que l’Assemblea Nacional del cap de setmana també va anomenar, de nou, un secretari general, Josep Vendrell, qui el més probable és que faci tasques d’Organització. Del què no hi ha dubte és de la voluntat de feminització d’ICV que té com a lema de la desena Aseemblea i del partit, ara per ara, JUNTS, JUNTES, PODEM CANVIAR-HO TOT.
