Berta Caceres era lenca, principal ètnia d’Hondures. Procedia d’orígens humils, i va conèixer a fons les injustícies i necessitats que tenia el seu poble.
Segons les persones que la van conèixer, Berta Caceres tenia un compromís per la justícia social, que va començar a exercir fa 20 anys en formar part d’organitzacions defensores dels drets humans.
Era una de les principals activistes en la lluita contra la instal·lació d’una hidroelèctrica al nord-occidental del país. El 1993 va fundar el Consell Cívic d’Organitzacions Populars i Indígenes d’Hondures (Copinh), entitat encarregada de vetllar pels drets de la comunitat Lenca.
Tenia quatre fills i va estar casada amb el dirigent indígena, Salvador Zúniga. La seva mare va ser llevadora i activista social. Va acollir i tenir cura de moltes persones refugiades d’ El Salvador.
Al 2015 va obtenir el premi Goldman Environmental per la campanya que liderà a favor del medi ambient. Entre altres lluites que endegà, destaca el moviment en contra de la presa Aigua Zarca.
La Comissió Interamericana de Drets Humans el 2013, atorgà la sol·licitud de mesures cautelars per respondre a les greus denúncies de violacions de drets humans a Hondures, també per a Berta Càceres, ja que patia constants amenaces de mort. Sempre va manifestar que el motiu principal de la seva lluita, procedia de la necessitat de protecció per al poble Lenca i el seu territori.
Degut a les amenaces a tota la seva família, dos dels seus fills van decidir demanar protecció internacional i van abandonar el país. Líders i lidereses internacionals han condemnat aquest crim i mitjans de tot el món han destacat aquest fet tan lamentable.
Entre 2002 i 2014, a Hondures, s’han comès 111 assassinats de líders i lidereses ambientales.La mort de Berta Càceres, s’ha produït aquest dijous, a la residencial El Líban, Intibuca (Hondures).
Segons Amnistia Internacional: ‘El Crim de Berta és una tragèdia anunciada’.
