Adriana Martin és la flamant nova jugadora de l’Sky Blue dels Estats Units d’Amèrica. El mes passat va marxar del Rayo Vallecano perquè feia mesos que no cobrava. En uns dies, ha passat d’una situació insostenible a jugar a la millor lliga femenina del món.
Que la crisi està afectant el futbol és una obvietat. Però si hi ha clubs de la Lliga de Futbol Professional (LFP) que tenen problemes, encara en tenen més els de la Lliga Femenina. Per això, jugadores com l’Adriana, si poden marxar a altres països, marxen.
És una de les millors jugadores de la lliga femenina: 2 copes del rei, 2 superlligues, pichichi la temporada passada i una de les més destacades d’Europa. Fa unes setmanes era jugadora del Rayo Vallecano. Ara ha de fer les maletes per guanyar-se la vida als Estats Units d’Amèrica. Al Blue Sky de la lliga femenina nord-americana, una de les millors del món.“És una aventura il·lusionant i espero que em vagi bé. Estic molt feliç de poder jugar allà. Per desgràcia, a Espanya no es poden veure partits de la que diuen és la millor lliga del món. Són equips totalment professionals i que es dediquen únicament al futbol femení”, comenta Adriana. Per a ella pot ser una bona oportunitat. El problema és haver de deixar el club on jugaves per motius econòmics i no esportius.
Després de mesos sense cobrar, la situació se li va fer insostenible i es va plantar. “Marxar del Rayo a mitja temporada no ha estat una decisió fàcil, tot el contrari. Sobretot perquè el motiu és econòmic. No és que el club esportivament no compti amb tu, sinó que la situació és límit. Des que estem al Rayo mai han pagat al dia, sempre tard, acumulant endarreriments i hem anat tapant forats. Arriba un punt que no pots continuar perquè nosaltres no tenim ni els estalvis ni els sous que poden tenir els futbolistes de la LFP”, explica la jugadora.
La il·lusió de l’Adriana per començar una aventura nova no amaga la situació per la que passa el futbol femení. És una situació de desprotecció total respecte el masculí. Els futbolistes de la LFP estan organitzats, els seus drets i interessos protegits i fins i tot hi ha un fons de garanties per si clubs amb problemes econòmics no poden pagar als seus treballadors. “Nosaltres vam trucar a l’AFE (Associació de Futbolistes Espanyols) per saber si ens podien ajudar. I ens van dir que no, que no tenien servei pel futbol femení. Et trobes sense cap tipus d’ajuda. En canvi, amb els nois és tot el contrari. A nivell professional, ells tenen uns sous que, a cert nivell, no acusen tant estar 4 mesos sense cobrar i a més tenen una ajuda al darrera amb l’AFE que nosaltres no tenim. Actualment el futbol femení no passa per un bon moment i és complicat guanyar-s’hi la vida”.
Una prova és el cas de l’Espanyol. Un club capdavanter de la lliga femenina que podria desaparèixer pels problemes econòmics de l’entitat blanc i blava. L’Adriana és ex jugadora de l’Espanyol i li sap molt greu veure des de la distància com pot desaparèixer el futbol femení perico. “És un club que ha donat moltes alegries a l’Espanyol. Ha guanyat títols i fins i tot ha participat a la Lliga de Campions i s’ha de tenir en compte. Són molts anys de feina per fer de l’Espanyol un club de referència a la lliga femenina. Espero que puguin trobar la solució i no desaparegui.
El futbol femení no passa per bons temps i l’Adriana, tot i haver de marxar als Estats Units, és una privilegiada que es pot guanyar la vida amb el que li agrada: jugar a futbol.
